José Martinez «Colomina», trompetista i «conductor» d’orquestra i banda

0
717

Josep Colomina, li diuen les persones i alumnes que el coneixen, José Martínez Colomina, es el seu nom. La meua idea era tindre mes informació del Curs, però al final, Jose, gran persona, gran mestre, trompetista i director, es transformà, en lo que jo el coneixia, un jove amb molts somnis i il·lusions, i un gran do, heretat del seu iaio Vicent Colomina.

 ¿ Com naix el Premi Internacional de Trompeta Vicent Colomina?

R.- El Premi o Curs Internacional de Trompeta, va nàixer fa 13 anys, el que passa, es que el nom Vicent Colomina, sols fa 10 anys que està, perquè el meu iaio Vicent Colomina, que va ser el que me và iniciar en el món de la música i la trompeta, després de tota la seua vida dedicant-se a la banda, a la música del poble, và morir en l’any 2002, i ja tenien dos edicions el curs, vaig parlar amb ma mare, i li vaig demanar permís, per a donar-li nom al curs, i d’ací va nàixer la idea.

 El iaio de José, els dos primer anys els va viure, perquè era un curs de trompeta, que havia fet amb el  Mestre Campos, i en honor a ell, li posaren Vicent Colomina en honor a ell.

¿Perquè en Alberic, i no, en un Conservatori?

R.- La veritat es que en els conservatoris els alumnes ja estudien en els seus professors, en el conservatori el que fem es Master Class, amb diversos trompetistes que venen de fora, i ací fem un curs, amb determinats professors, en el hàbitat del meu poble, als que convidem.

Els professors d’ajudant que tens, ¿estan treballant sempre amb tu, o cada any canvien?

R.- Hi ha ú que no ha canviat mai, i es el meu professor de trompeta, D. Vicent Campos, que es Director i Catedràtic de Trompeta en el Conservatori Superior de Música de Castelló, sempre em estat els dos, i apart, sempre hem convidat a un altre trompetista, en aquest cas està Miguel Angel Navarro, que també es Professor de Trompeta del Conserv. Sup. De Música de Castelló, de vegades ha vingut també, el fill del gran Maurice Andrè, Nicolás André com a professor,  al il·lustre trompetista anglès, James Watson, que va faltar fà dos anys, va vindre 5 anys, u dels millors trompetistes europeus dels últims anys.

 José, estaves molt unit a ta iaio, Vicent, gran trompetista, el que te va iniciar en esta mon de la trompeta,

¿Com era ta iaio Vicent?

R.- Una persona molt entranyable, era una persona amb molt d’amor per a donar, i amb un gran caràcter, molt orgullós, una persona molt orgullosa, la veritat, i de la que t’enamoraves al seu costat, tinc que reconèixer, que a vegades la meua família em diu, “pareix que t’haja criat ta iaio”.

 

¿Com era el teu iaio, com a músic, mirant-ho en la distancia?

R.- Vaig a dir una cosa, a ma uelo, ho he vist com un diamant en brut, què vol dir, era pur talent, i no havia estudiat en el conservatori, dominava molt bé el instrument, i era casi autodidacta, va estar 30/40 anys com a trompeta solista de la Banda d’Alberic, i anà a Certàmens, perquè en eixos moments la banda també guanyava, i jo he “mamat un poc això”

 

Jose, quan tu senties a ta uelo tocar d’eixa manera sense estudiar, i comences a estudiar, a anar al conservatori, ¿anaves recordant com el teu iaio sense estudiar havia dominat la trompeta, sense haver anat a cap centre d’ensenyança de música i instrument?

R.- Ell, tenia mes talent que jo. Era una persona amb molt de talent personal, perquè pensé, que si haguera sigut autodidacta no haguera fet camí, va ser una persona que es va formar així mateix, i va arribar a dominar molt bé l’instrument, i pense que sense l’ajuda de determinats professors, m’haguera quedat molt lluny.

En els temps del uelo de Jose “Colomina”, havia molt de músic autodidacta, que compaginava el treball del camp, amb la música, i rebien classes elementals de música, per part del director i mestre, de la banda de música.

En Alberic, Jose, en l’època del teu uelo, havia prou gent, com D. Miquel Iborra, o com Josep Lluis Guillem “pansa”, que come ll, portaven la música en la sang, i aprenien amb eixos estudis primaris, i ells amb molta tenacitat anaven traguent-li el suc a la trompeta i perfeccionant-se ells mateixa, amb molta il·lusió i entusiasme, allò no creus que era vocació de veritat.

R.- Tens molta raó en dir-me això, tota la vida, ma mare sigué un poc el punt de nexe entre ell i jo. El que passa es que en l’època de ma mare, les dones no estudiaven música perquè heu tingueren prohibit, la qüestió es que no anaven a la banda, i pràcticament eren tots homes.

No obstant això, ma mare, al veure que tènia un fill i que mon caràcter tirava al uelo Colomina, es va donar  compte que podria tindre eixe xicotet talent, el voler estudiar la música de xicotet, i eixe punt d’unió, va ser el que jo m’apuntarà a la música, i seguir els seus passos.

¿quan tingueres la primera trompeta en les teues mans?

R.- Als 7 anys. ¿Te la va regalar el teu uelo?. Sí, i era la mateixa que tocaba ell en la banda.

“Conductor” ¿

Anem a canviar una miqueta, estàs a punt de complir els 40 anys, i llegit la teua biografia que es prou intensa, que has sigut Cap de Trompeta en el Conserv. Sup. de Música de Castelló, i m’ha cridat l’atenció, que estaves destinat a convertir-te en un “Condúctor”.

Vas estudiar Banda i Direcció amb Enrique Asensio i Rafael Pascual Villaplana.

¿quin significat té, ser “Condúctor”?

R.- Un “condúctor”, en anglès significa, director, bé de banda o d’orquestra. ¿Perquè això?. James Watson, quan estigué ací, en va dir que “tens molt de talent en la trompeta, però veig que contes que en la teua vida has tingut molts alts i baixos, moments d’alt nivel tocant, i moments que has baixat molt, i el queixes de la teua musculació”, i em digué, “jo en el mon de la trompeta el veig amb tant de talent, que podria ajudar-te en el que volgueres, ¿vols que t’ajude?. La meua contestació, va ser que no, jo estigi dirigint ja alguns anys, i veig que el talent que jo tinc musical, igual el puc utilitzar per a un instrument musical, que para dirigir, el que passa és que la musculació que tinc, en la trompeta em fa tindre problemes, i en la direcció no, i no hi ha res que en puga parar.

¿Et trobes mes a gust en la direcció, que tocant la trompeta?

R.- Per a mi, es mes fàcil dirigir.

Fácil es una cosa, però ¿te sents mes reconegut, personalment, dirigint, que tocant?

R.- Si, tinc que admetre, que sí. Em sent mes a gust, perquè, des de que vaig començar fà huit o nou anys en la direcció, no hagut cap element que a mi em diga que no puga estar sempre en continu progres, cosa que en la trompeta, sempre he tingut, molts alts i baixos, he estat a nivells molts altas, o com m’ha passat en els dos últims anys, sense poder estar en forma per una lesió greu, tocant.

Veus tu que tocant, pot haver en un moment determinat, que una part de la teua persona, no està a l’altura que deu d’estar, i en la direcció, no el passa el mateix.

R.- No, no em passa. De fet hui, hi ha en la Comunitat Val

José Martínez «Colomina»

 

enciana, el nom de Colomina, el 90%, saben que eres un trompetista, però està reconegut com a director.

Puc dir, que he tingut la sort que la meua filla Bea, la xicoteta de casa, ha estat baix la teua direcció, i va dependre prou, en la Banda Federal.

M’ha cridat molt l’atenció la quantitat de solistes de trompeta importants, com Maurice André, Pierre Thibaud, Allen Vizzutti, hi ha sigut, el professor D. Vicent Campos, que podriem dir, el teu mentor, el teu amic i conseller, ¿el que mes ha influït en la teua forma de ser, en este món de la trompeta?

R.- Si, es així. El Mestre Campos, vaig tindre la sort  de conèixer-lo quan sols tenia 10 anys, i sigué la persona que parlà amb els meus pares, i digué, “Jose, té molt de talent musical, i talent per a la trompeta, té molta destresa i habilitats, i li agrada, i eixos aspectes de caràcter i competició, li faran arribar molt lluny.”

Jose, de tots els trompetistes, que he anomenat,

¿Puga ser, Vicent Campos, el que t’ha deixat mes empremta?

R.- Hui en dia, es com un amic, com un familiar meu, al meu costat totes les setmanes – el teu naixement musical en la trompeta, ha sigut amb ell – Si, i cursos especialitzats de trompeta amb els millors trompetistes que han hagut en l’historia, Maurice André i Alain Biseau.,

cada un té una peculiaritat que els fa diferents.

Açò és com tot, ens trobem a gust, i no parariem fins demà, però, no voldria acabar, sense entrar en eixa XIII Edició de Premis Internacional, perquè no ho és, o Curs Internacional. Això d’internacional,

¿perquè és, per la gent que ve de fora?

R.- Van haver-hi 5 o 6 anys, que va estar James Watson o el fill de Maurice André, eixos anys es van anomenar Cursos Internacionals, i en els dos últims anys, ja es va posar Curs Nacional Vicente Colomina d’Alberic. Alumnes estrangers no hem tingut, però si d’altres comunitats d’Espanya.

¿ Sempre heu tingut el patrocini de l’Ajuntament d’Alberic?

R.- Sempre hem dit que l’Ajuntament he patrocina, perquè tenim un lloc, como el Teatre Lliceu, que ens ho cedeix.

¿Es el lloc adequat?

R.- Si, perquè te una bona sonoritat, i es suficient per a un piano i un trompetista.

33 alumnes participaren, dels que 20, son de la prov. de Valencia, 5 d’Alacant, 4 de Castelló, i la resta. de Cuenca, Terol i Madrid.

Aquest 1er article, de dos, volia que fora un homenatge en estos dies que es celebren encara actes a la Patrona dels Musics, a D. Vicent Colomina, i a tots els Músics del seu temps, per el seu teso, esforç i sacrifici, en aprendre el llenguatge universal que uneix als pobles i persones, la MUSICA.

“Es important valorar un aspecte que es pren a vegades fins al fons:

El costat humà de tots els músics que dóna vida a tota la banda”

Eduardo Sala

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here