Pedro Martínez: «Des de menut somnie en ser el nº 1 i en guanyar Roland Garros»

0
587
Pedro en les pistes del club fa dos anys
Els primers fans de Pedro
Pedro Martínez Portero amb són pare en el Club Tenis Alzira

Pedro Martínez Portero (Alzira, 1997) és tímit davant els periodistes però es converteix en un depredador de rivals quan entra a una pista de tenis.

Uns dies després, sembla no ser, encara, masa conscient d’haver guanayt la Copa Davis jr i de ser el tenista decissiu de l’equip espanyol en la victòria de la final contra Corea.

Localitzar a Pedro quan va a sa casa d’Alzira és prou fàcil, el trobaràs a qualsevol hora del dia en les pistes del Club de Tenis on ha aprés tot el que sap fin ser el millor tenista espanyol de la seua categoria i el nº 37 del ranking nacional.

No em pesa la responsabilitat

«Jugue igual que fa tres anys, no em pesa la responsabilitat» comenta a Riberaexpress mentre mira des de la graderia l’entrenament d’uns xiquets que aspiren a ser com ell. Tot i això reconeix que en la final «vaig entrar un poc nerviòs, però poc a poc em vaig agafar a la pista».

Faller i coeter

Sembla que a Pedro en un moment complicat del partit li vingueren a la memòria un montó de records, Alzira, són pare i especialment les pistes de tenis del Respirall, el seu autèntic talismà. Algún membre del club digué que la patrona del poble, la Mare de Déu del Lluch, que a l’hora de l’encontre tornava a l’ermita, també li tirà una maneta. El ben cert és que el jove tenista alzireny derrotà el seu rival i pogué escoltar, des de Mèxic, els tres masclets que esclataren junt la seua pista.

El revés el seu principal colp

Són pare que el guia dins i fora de les pistes ens revela que Pedro «és molt coeter» i a més faller de la comissió de la Plaça Major. Un cadet que s’ha convertit en la gran promesa del tenis espanyol i que per arribar a l’Olimp del tenis ha tingut que deixar la seua Alzira i el seu club pel Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallés a Barcelona.

Entre records de la primera entrevista que fa dos anys concedí a un mitjà de comunicació, Riberaexpress, li aconseguim arrancar el seu principal somni, «des de menut sempre he somniat en ser el nº 1 del tenis en el món i en guanyar el Roland Garros, però ja he dit que sols és un somni». Però com que la realitat sempre supera a la ficció, el ben cert és que aquell xiquet és hui un adolescent que es troba molt més a prop, del que pareix, d’aconseguir-ho.

Per conèixer les seues principals armes hem de recòrrer a són pare, «el revés és el seu principal colp, li pega bé en la dreta i ha de millorar un poquet la treta». I pel que fa als estudis, cursa, enguany, primer de Batxiller, també porta camí de ser un nº 1; «és bon estudiant, mai ha suspés una asignatura». Pel que sabem, de la parcel.la educativa la que s’encarrega és sa mare i en este terreny el xaval també progressa «adecuadamente».

Fa dos anys quan ja guanyava molts tornejos de la seua categoria es manifestà admirador de l’estil de joc de Noa Djokovic, tot i que li agradaria tindre la força mental de Rafa Nadal. Si reunix les qualitats dels actuals nº 1 i 2 del tenis mundial ens podria donar el millor jugador de tots els temps.

Primers admiradors a Alzira

Aconseguida la Dopa Davis jr. mira de reüll  la Copa Davis sènior; «si el nivell dels tenistes és com el d’ara estarà molt difícil, confie en que en uns anys el nivell baixe, perquè així tindré més possibilitats», confessa el jove jugador.

Estos dies ha rebut més felicitacions que mai, des del president de la Federació Espanyola de Tenis, José Luis Escañuela, al director tècnic de la Federació, Albert Costa, passant pels seu director, Miguel Margets i els entrenadors, Miguel Sánchez i Moisés Pozo. Però les que més li omplin són les procedents de les seues amistats i del seu club, allí dalt al Respirall ja té la primera colla d’admiradors a la que seguirà, en un pròxim futur, una llarga cua si continua amb la mateixa progressió.

Els que el coneixen bé diuen que està molt centrat i preparat per a ser el que ell sempre ha somniat, sols resta que el respeten les lesions.

Ara per ara ja s’ha convertit en el nº 1 d’Alzira i de la comarca, a més d’un exemple a seguir.

Riberaexpress (text i fotos)

Entrevista a Pedro Martínez (juny 2011)

https://www.riberaexpress.es/2011/06/02/pedro-martinez-la-perla-del-tenis-alzireny-idolatra-federer-sidentifica-amb-lestil-de-djokovic-i-admira-la-forca-mental-de-nadal/

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here