L’aigua potable d’Alzira supera el 60 mg/ litre de nitrats

0
376

Davant les informacions dubtoses i contradictòries que hi havien sobre el tema de l’aigua potable en Alzira, el passat 29 de juliol vaig agafar una mostra de meua l’aixeta, que pertany a la xarxa urbana d’Aigües de València, i la vaig dur a analitzar a la farmàcia. L’anàlisi corresponent va donar 62 mg/L de nitrats.

En el Reial Decret 140/2003 publicat al BOE del 21/2/2003, que qualsevol pot consultar via internet, s’establixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà i concretament respecte als nitrats s’indica que no han de superar-se els 50 mg/L (pàgina 7238); per comparar, les aigües naturals solen contindre menys de 5 mg/L. Respecte als residus de plaguicides s’establix un màxim de 0’1 µg/L per a cadascú i 0’5 µg/L per a la suma total; lògicament en les aigües naturals no hi ha cap plaguicida.

Segons això, encara que els filtres de carbó recentment colocats eliminen els residus de plaguicides, les aigües que ens subministren actualment seguixen sense ser potables per l’excés de nitrats, que segons aquest anàlisi superen en un 24% el màxim legal permés. Un màxim que no està ficat per capritx sinò per a previndre problemes de salut importants com les metahemoglobinèmies dels nadons a curt plaç i els càncers digestius i d’altres malalties dels adults a llarg plaç.

Cal recordar que els nitrats, com a sals químiques que són, no s’eliminen al bollir l’aigua sinò tot el contrari, es concentren encara més perquè no s’evaporen ni es descomposen.

Per tant, el Ban triomfalista que l’alcaldessa va emetre el 20 de maig dient que “es PODEN ALÇAR LES RESTRICCIONS PER AL CONSUM, INCLOENT ELS USOS DE CUINAT I BEGUDA” no és més que una errada absolutament fora de lloc, que caldria corregir d’immediat. Tal i com era d’esperar, la milionada que s’han gastat ara en els filtres i abans en els pous i les canonades de la Garrofera, no ha resolt en absolut el problema de la no potabilitat de l’aigua d’Alzira…

Tan difícil és comprendre el problema i començar a ficar les solucions adients? Per exemple protegir ja l’entorn immediat dels pous, fins a 100 metres com a mínim. I promoure, almenys en la zona dels pous de subministrament als pobles, l’agricultura ecològica.

Agafar aigua neta del Xúquer, deixant sempre el cabal ecològic suficient per a mantindre la vida del riu, seria una solució temporal acceptable però no definitiva, la solució passa per anar a l’arrel del problema i deixar de contaminar els nostres aqüífers, la qual cosa també ens serviria per a deixar de contaminar els aliments i el medi ambient.

Pedro Domínguez Gento

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here