Juan Tarrasó en la seua sabateria
- Rosa i Juan
Fill d’un corretger, Juan Tarrasó Riera (Alzira, 1930) començà a arreglar sabates als 10 anys en el carrer Santa Teresa d’Alzira i hui, 73 anys després, continua sent el sabater del barri.
És el més menut de huit germans i l’únic que va triar esta professió; «recorde que tindria entre 10 i 11 anys quan vaig començar a ajudar-li al meu cunyat que tenia la sabateria, Calçats Barbero, pràcticament enfront d’on estic ara» diu Juan mentre atén una clienta de tota la vida.
Treballaren colze a colze durant una vintena d’anys fins que va montar el seu propi negociet en una planta baixa molt discreta, tot just al costat del pub Londres.
Martell i ganiveta
Juan ha utilitzat per arreglar les sabates els mateixos instruments de sempre; un martell i una ganiveta, junt algún que altre clau. La única incorporació que ha fet durant la seua llarga vida professional, ha estat el pegament que ha vingut a sustituir el fil de cosir.
Canviar tacons, ficar tapes, mitges soles i pegar la sabata a la sola, junt arreglar alguna que altra corretja, són les principals tasques d’este artesà que ha passat de les noves màquines i de qualsevol tecnologia.
Clients joves
Però Juan és un pou de sabiduria i molt volgut al barri de la Vila; un exemple és el de Rosa, que des que viu en la zona «fa 44 anys» es convertí en una client d’esta tradicional sabateria. «Vinc ací perquè visc molt propet i perquè Juan ho fa molt bé», confessa Rosa a Riberaexpress. En la seua cartera de clients abunden, també, els joves que amb la cartera prou més buida que fa uns anys, han tingut que recòrrer a un artesà del seu poble dels anys 30. El sabater alzireny assegura que tot i que els remendos costen, habitualment, entre 2 i 5 euros, «ara la gent sol preguntar quan li va a costar, cosa que no havia ocorregut mai».
Rosa ho té clar en estos temps de crisi, «si les sabates tenen arreglo preferisc portar-les ací abans que comprar unes noves, sobre tot si són de pell com éstes, perquè si són bones val la pena arreglar-les».
Juan recorda que antigament totes les sabates eren de pell, però que hui en dia «la majoria són de plàstic, que són més difícils d’arreglar i a més perjudicials per als peus perquè no transpiren».
Sabates de pell i de plàstic
La dolenta situació económica i les sabates tan econòmiques que venen els xinesos han perjudicat el negoci; «ara faig entre un i tres arreglos diaris i hi hagué époques que treballava fins els diumenges de tants encàrrecs que tenia».
Esta davallada de la feina fa que Juan Tarrasó pense retirar-se, definitivament, als seus 83 anys, «com tinc una pensió baixeta, per ser autònom, vaig continuar treballant per augmentar els meus ingressos, però ja estic pensant en retirar-me, tot i que aguantaré mentre tinga ganes i la salut em respete».
Pel moment continua fent un horari de quatre hores pel matí i dos horetes per les vesprades en la seua cadira de boba de sempre, que al igual que el seu propietari han vist passar milers i milers de sabates de tot tipus i de diverses èpoques.
Riberaexpress (text i fotos)
