Jordi Vicedo (alcalde): «El castell de Corbera necessita una consolidació molt urgent»

L’alcalde de Corbera, Jordi Vicedo, advertix que el castell «necessita una consolidació molt urgent, després que mai s’ha fet una intervenció». Per contra «és una sort que siga verge arqueològicament parlant», assenyalà la primera autoritat local a Riberaexpress arran la presentació del llibre editat per la Diputació, «Castell de Corbera, Història i Flora», de Miquel Gómez i Salvador Iñigo, realitzada el passat divendres a la Casa de la Cultura. 

• El llibre recull, d’una banda, «un estudi mural des del punt de vista arqueològic, però també des de l’històric. Gómez mostra, pas a pas, la construcció del castell mitjançant una anàlidi dels materials utilitzats per a la seua edificació. A més conta l’ús d’esta fortificació i la cronologia de les seues estructures que es remonten a l’Edat de Bronze valenciana.
• D’altra banda, l’especialista en flora, Salvador Iñigo aporta unes fitxes sobre les plantes que es poden trobar a la Serra de Corbera, que van des del coscoll, el timonet, el romero i la flor de nit, entre d’altres. Iñigo analitza cada planta i dona pautes sobre les seues propietats i usos en la vida quotidiana.
• Projecte de recuperació
•  L’arxiver municipal d’Alzira, Aureliá Lairón, va ser l’encarregat de presentar un llibre del que els autors signaren més d’un centenar d’exemplars davant l’expectació despertada.
• Mentre l’alcalde negocia amb els responsables de la Diputació, actual propietaria del castell, un projecte que inicie, en breu, la recuperació «del patrimoni que més identifica al nostre poble».

Garroferet de moro

De nom científic, anagyris faetida, però popularment coneguda ccom garroferet de moro, tramús pudent, bajoqueta de moro ó virolla pudenta, és un arbust que pot superar els 2 metres d’alçada, amb la peculiaritat que sols es troba a l’interior dels castells. En el cas de la comarca de la Ribera únicament apareix en el de Corbera.

Altra cridanera pecualiaritat que presenta esta planta, originària de la Xina, és que en tota Europa no hi ha altra que les seues flors siguen polinitzades per aus. Algunes d’estes aus visiten les flors del garroferet en busca de néctar i li transferixen, al mateix temps, el polen.

Són característiques recollides en la recent publicació, Castell de Corbera, per l’especialista botànic d’Alzira, Salvador Iñigo.

En el llibre escrit, conjuntament, amb l’arqueòleg de Corbera, Miquel Gómez, detalla que desprén un olor pudent i que les fulles tenen un fort efecte purgant. A més que les llavors són “vomitives” i “molt tòxiques”.

Esta planta conté la Citisina, que actúa com a depressor respiratori i que administrat en grans dosis “pot produir la mort”. A causa de la seua toxicitat és desaconsellable la seua utilització en la medicina popular.

Una toxicitat que era aprofitada en l’Edat Mitjana per a enverinar les puntes de les fletxes que es disparaven amb arcs o ballestes, bé per caçar animals, bé contra l’enemic. Áixí s’entén que este tramús pudent es cultivara sols en els castells.

Segons recull este lloibre publicat per la Diputació de València; el botànic segorbí, Carlos Pons, expressà el passat segle, en l’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona el següent: “es significativo el no haber visto esta planta tóxica más que en los castillo de Sagunto, Játiva, y aún podía añadir en los de Montesa, Corbera d’Alcira, castells de Guadalest, Monjuic, etcétera”.