«Generació Bromera!»? Amb molt de gust / Opinió: Víctor Pastor

0
372

Si ens aturem i tractem de fer una anàlisi, encara que precària, dels llibres que ens han marcat a la generació dels joves d’inici dels noranta, no hem de furgar molt per adonar-nos que, a molts de nosaltres, els llibres juvenils que més recordem sovint porten el segell Bromera. Personalment no hi veig cap polèmica al respecte, més encara, se m’estiren els extrems de la boca i em dibuixen un ferm somriure, en veure a la prestatgeria o en tornar a encetar per damunt, portades i paratextos varis de, per exemple, la col·lecció l’“Espurna”. L’Infern de Marta, Barrots daurats, Dora diu que no, El somriure del diable… O, si més no, la mítica col·lecció “El micalet gal·làctic”, amb títols tan llegits, com: L’illa a la deriva, Cagadets de por, Àlex & Cia…

Ara bé, alguns professionals de l’ensenyament així com gent del gremi, per exemple: alguns escriptors, pensen que, encara que hem tingut la cultura literària que hem tingut (és a dir, la millor que hem pogut tenir), caldria, segons ells, haver-hi hagut un mercat de literatura infantil i juvenil no tant monòtona i més, si pot ser, diversa; tot i que, plenament, subscriuen amb totes les lletres la feina cultural feta ací, al País Valencià (la feina d’aquella “Conselleria de Cultura Clandestina” que molts ciutadans, sempre en lletra minúscula, porten endavant).

Arribats a aquest punt, necessàriament ens trobem, amb el  debat: “literatura comercial vs literatura de qualitat”. Un debat massa espinós. ¿Qui és l’individu adient per posar-li el crespó d’or a una suposada “literatura comercial” perquè apuge un escaló i siga, en conseqüència, “literatura de qualitat”?  O, siguem més gràfics encara: ¿que li té d’embejar Harry Potter a El petit príncep? Potser, ho assumisc, no són comparacions a fer, però la literatura, les lletres comporten camins espinosos d’anàlisi en què hem de prendre amb força l’eina de la subjectivitat.

Ara mateix, recorde Fuster quan deia que allò important no era què llegíem sinó amb quina visió ho llegíem, és a dir, com ho llegíem. Això ho podem comprovar, tan sols, agafant un paquet de mocadors: no tindrà el mateix pensament un economista –tot depén de quin economista es tracte- quan llija “part of multipack -not to be sold separately” (la part d’un paquet no pot vendre’s separadament) que una altra persona.

 

Víctor Pastor Banyuls

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here