Des de fa 28 anys he anat a totes les Trobades de centres d’ensenyament en valencià de la Ribera. Començaren a Cullera i, enguany, per segona vegada es fa a Alberic (poble ric, el poble de les mones!).
A les primeres acudia com observador, interessat per aquella iniciativa per promoure l’ús del valencià a les escoles i als instituts; recent estrenada la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià.
Després vaig anar com a pare i membre de l’AMPA del CP Tirant lo Blanc. Els meus fills han estudiat sempre en valencià –a l’escola, a l’institut i a la universitat. Ara, un d’ells està aturat, això sí en valencià!
Des de fa uns anys, acompanye els meus alumnes – de l’IES Arabista Ribera de Carcaixent- que participen en el concurs literari Sambori, però també he portat a les trobades cinc exposicions i he fet alguns tallers.
La trobada és un encontre que aborrona
En totes i cadascuna d’elles, m’aborrone en sentir la dolçaina, el tabal i la banda de música. M’emociona formar part del riu de gent (pares i mares, xiquets i joves, mestres i professors) que camina pels carrers amb senyeres i pancartes multicolors amb els noms dels centres. M’hi sent recolzat perquè vaig acompanyat de milers de persones, que es mouen per mantenir viva la nostra llengua i per fer un País Valencià millor.
A les trobades sempre hi ha un ambient de complicitat i d’alegria. Som gent de trellat, pacífica, ecologista, nacionalista, diversa. Persones que fem tot el possible perquè els nostres fills visquen millor i en valencià.
Som un poble d’acollida on ciutadans de tot el món s’integren i aprenen valencià perquè acudeixen a l’escola pública en valencià. Ens enriquim mútuament i treballem per construir un futur sense fronteres.
I quan veig aquest moviment, imparable i ascendent, em cabreja comprovar que estiga menyspreat i ignorat per una gran part dels polítics valencians instaurats en el poder. Ens tenen por? On és el president de la Generalitat? La Consellera de Cultura i Educació? El president de….? Com poden viure d’esquenes a aquest moviment que naix del poble, de les classes treballadores i que defensa l’escola pública i de qualitat?
Com canta Al Tall: Vergonya, cavallers, vergonya! Que no en teniu, ni la coneixeu.
Encara com, sabem que no tots els polítics són iguals i que a les properes eleccions les coses van a canviar. Han de canviar.
Les retallades han arribat, també, a les trobades però, alerta: perquè quan un arbre es poda, a la primavera brota més fort. Estem a la primavera valenciana i estic convençut que tindrem bona collita. No han de poder amb nosaltres.
Alfred Aranda
