El PP valencià va començar el seu camí governatiu amb el cas “Cartagena”. El tribunal va considerar provat que en 1993, sent alcalde d’Orihola, Cartagena va rebre huit milions de pessetes de les Germanes Carmelites i en compte d’ingressar-ho en les arques municipals «ho va fer seu». I l’acabaran amb la desaparició dels diners dels dependents difunts. No han pogut caure més baix, sempre utilitzant els diners dels pobres. Gràcies al Tribunal de Comptes, ens hem assabentat que El Govern Valencià del PP, amb personatges significatius en la cartera del Benestar Social i de la Dependència, han arribat a cobrar diners de la prestació mínima concedida pel Govern Central, destinat als dependents que ja havien mort, i en compte de repartir-ho entre els seus familiars hereus que els havien cuidat, prestació econòmica que es mereixen des del dia de la sol·licitud com diu ja alguna sentència judicial, estos polítics se l’han quedat per a tapar deutes produïdes per la seua roïna gestió.
Esta administració del PP ha sigut la pitjor de totes les autonomies a gestionar la Llei de la Dependència, sempre ha estat la segona per la cua en la seua aplicació, però sempre ha posat com excusa, i la continuen posant, el roín i insuficient finançament de la llei i ara resulta que sí que hi havia finançament però, efectivament no el suficient per a tapar tots els nombres rojos produïts per malgastar en gastos innecessaris i de pur aparador. No reconeixent el dret dels difunts, li han fet trampa a l’innocent Zapatero que es va fiar d’ells i no va posar controls, pensant que, com eren catòlics i respecten tant als difunts i la propietat privada, es portarien bé entregant les prestacions als hereus que els havien cuidat. Però no, en esta ocasió han utilitzat els diners dels dependents, difunts abans de disfrutar dels avantatges de la llei, per a sanejar els seus comptes. Amb una llei que ells desprestigiaven, votada a la força per no quedar-se a soles, retallada i reduïda a la mínima expressió quan han pogut, donant 20€ al mes i deixant sense seguretat social a 14.000 cuidadores/és, quan, en realitat, era la millor llei aprovada en els últims deu anys per a, a més de repartir la riquesa entre tots els més necessitats, millorar la situació dels cuidadors sobretot de les dones, crear llocs de treball, cotitzar per a la jubilació de les dones de casa i evitar l’exclusió dels dependents. Tots no governeu igual encara que algú s’encabote a repetir el contrari.
Diuen ara que no els queda diners per a complir els compromisos de la llei i per això tarden tant a reconéixer el dret dels dependents, paguen només des del dia en què ells concedixen el PIA, i no des del dia de la sol·licitud, no paguen als hereus, retallen servicis que són més importants que les prestacions, paralitzen la tramitació de les ajudes, no apliquen la retroactivitat de les mateixes a pesar de les sentències judicials i no fan efectius els pagaments ajornats. I tot, per a poder sanejar la seua nefasta gestió econòmica que ha resultat finalment estar en fallida. Sempre jugant amb diners dels dependents difunts i amb els diners dels més necessit
ats. Vergonya.
