Passió fallera / Opinió: David Vidal

1
309

La valenciana d’Ávila vestida de fallera

Que la festa de les falles és una de les més grans i més genuïnes celebracions és un fet constatat. Que per allà on hi ha un raconet on es planten falles la gent s’enamora d’elles, és altre fet que ja ningú el pot discutir.

D’això en donaran bona lectura els pares als fills i els avis als nets en la ciutat d’Àvila. De segur, que d’ací un grapat d’anys, a la ciutat de santa Teresa podrem escoltar frases com “yo vi una falla plantada en Ávila… y viví la más grande de las fiestas que nos trajeron los falleros de Carcaixent”.

 

El que ha passat aquest cap de setmana a Àvila pot comportar molts adjectius que, de ben segur, els que allí ho han viscut aportaran. Però un que resona en la ment de tothom és el de meravellós. Meravellós ha estat el temps compartit entre els fallers de Carcaixent i la gent d’Àvila. Meravellós el comportament i la unió entre els fallers de Carcaixent foren de la falla que foren. Meravellós ha sigut el calor humà que desfeia el gelat vent castellà. Meravelloses s’han tornat la germanor, l’amistat, l’alegria i, també, el llaç d’estima entre les diferents comissions falleres de la nostra ciutat. Totes i cadascuna de les falles carcaixentines han demostrat de què són capaces, de com sonen els seus trons d’entusiasme conjunt, de com es viu la falla, de com ens bull la sang en vestir-nos de fallers, de com de bojos ens tornem en veure el nostre monument i en sentir les notes que la xaranga trau dels seus instruments. Meravellós ha estat l’esforç de cada comissió i, al front de totes, la Junta Local Fallera, i Jose Amores com a President al cap, que han realitzat un treball fantàstic, encomiable, admirable… i sempre amb un somriure als llavis. Encoratjadors.

I, és clar, i sense cap mena de dubte, meravelloses les nostres Falleres Majors, Rosa i Cristina. Han dut el nom de Carcaixent per tot arreu deixant-lo no alt, sinò altíssim. Cristina, una fallera de cap a peus que va encetar la metxa del possible agermanament entre Carcaixent i Àvila i que, amb la seua tenacitat, ens ha fet partícips d’un fet històric. Fantàstic.

 Com a casa

Des del moment de l’arribada a la ciutat emmurallada ens varen fer sentir com a casa. Un viatge faller amb una caravana de més de sis-centes persones en una mena de peregrinatge, és una sensació que no es pot descriure en paraules. Ni tan sols en imatges. Cal viure l’experiència per adonar-se’n del que signifiquen les falles dintre i fora del nostre país valencià. Viure unes falles concentrades en dos dies a més de cinc-cents kilòmetres de casa té un sabor especial. I així d’especial que ho vam viure.

Des de la primera visita a la falla, només xafar terres castellanes, fins la cremada dels monuments realitzats pels artistes de Més que falles vàrem realitzar tots els actes tradicionals de la setmana fallera. Com deia el President de la Junta Local Fallera, Jose Amores, “només ens ha faltat la cavalcada del ninot”. I és cert. Plantada de monuments, dinars, sopars, xaranga, festa musical, despertà, ofrena, castell de focs i cremà. La xaranga de la Junta Local Fallera amb la seua música ens transportava cada cop a la nostra terra amb les seues partitures. Genials amb la festa que ens han donat. Els cuiners, eixa gent que no es veu, han estat capaços de cuinar paelles, fideuaes i carn per a tota la gent, sense desgast i sempre sense posar-se nerviosos per veure’s la gentada entrar. Magnífics. Els artistes amb un treball acurat, ràpid i solvent exportant les seues obres a l’exterior.

Ja em puc morir tranquila

Han estat moltes les anècdotes del cap de setmana faller. Fins i tot, hem tornat a Carcaixent amb el nomenament de les Falleres Majors del nostre poble per a l’any vinent, Carla Gisbert i Cintia Piluso. Però una anècdota en particular em semblà el resum perfecte a l’aventura fallera a Àvila. El matí de diumenge, amb la cercavila de l’ofrena a santa Teresa en marxa, es posà a desfilar una dona major amb un vestit de fallera de finals dels anys cinquanta, amb una banda de fallera diferent a les habituals i un ram també distint dels que havia dut la Junta Local Fallera. Encuriosit vaig preguntar en acabada l’Ofrena. La història que transmet, resumidament i sense les dades que ací no correspon donar, diu que és una dona valenciana que va anar a viure a Àvila, per circumstàncies familiars, fa més de cinquanta anys, quan en tenia quinze. Fins marxar de la ciutat de València va ser fallera de la que es plantava en el carrer Ripalda de la capital del Túria. Aleshores deixà València i també, la seua passió per les falles. Però es va dur el seu vestit de valenciana fins terres castellanes, amb l’esperança de poder-se’l ficar de nou en alguna ocasió si tornava a València. Això fins aquest cap de setmana no havia pogut ser. En enterar-se de la visita fallera a la seua ciutat, es va arreglar el vestit de fallera i no va dubtar en confeccionar-se una banda amb l’escut de València i el d’Àvila, comprar-se un ram de flors i eixir en cercavila per fer ofrena a la seua santa Teresa. La seua frase de “ja em puc morir tranquil·la” va ser el colofó al relat. Aquesta història em va corprendre i em va fer treure alguna llàgrima emocionada. Això resumeix a la perfecció el que ha estat tota l’aventura: una passió fallera emocionada que s’ha transmés des de Carcaixent fins a terres avileses.

Des d’aquestes línies i des d’aquesta reflexió d’un faller en excedència, paraules d’agraïment i lloança pel treball realitzat, per la iniciativa, per tota aquesta bogeria que s’ha transformat en una bella realitat, i que ens ha permès portar el nom del nostre poble fins més enllà de les fronteres naturals del nostre territori. A totes les falles carcaixentines i a la Junta Local Fallera del nostre poble, felicitats i enhorabona.

 David Vidal

1 Comentario

  1. Extraordinari relat, David. Enhorabona !!!. No he deixat d’emocionar-me llegint el teu article. Enhorabona també a la Junta Local Fallera i a totes les Comissions Falleres de Carcaixent per dur les nostres tradicions a l’exterior de València i mostrar a tot el mon, de que som capaços els fallers de Carcaixent. Gràcies

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here