El Campanero d’Alberic, tres generacions, tres premis en panquemaos

0
737

Parlar de Diumenge de Rams-Festa de l’Encisam, Setmana Santa o Pasqua, és parlar d’Alberic, i del seu producte inigualable, com és el Panquemado/Mona de Pasqua d’Alberic.

A l’hora d’ara els forns funcionen a ple rendiment per a satisfer les demandes dels milers de persones que sol·liciten o visiten Alberic, per a comprar este exquisit producte.

Sent la recepta la mateixa, cada forner té el seu fórmula, perquè el sabor varie dels uns als altres. Mes de 60.000 unitats eixiràn d’Alberic, estos dies.

El Forn de «El Campanero» d’Alberic, propietat de Fernando Puig Torres, tercera generació, ha aconseguit, enguany, els següents premis atorgats per la Federació Gremial i Empresarial de Forn i Pastisseria de la Província de València,

.- 1er Premi, a la Modalitat, Panquemado «Alberic»

.- 2º Premi , a la Modalitat, Panquemado

.- 3er Premi, a la Modalitat, Mones Tradicionals de Pasqua

 

De tots els seus germans/es, el que ha seguit la saga i viu del forn, és Fernando, emprant les mateixes «mides/formulacions» que el seu iaio va transmetre a son pare i este a ell. L’única diferència, és l’ocupació de rents, que en aquells temps no hi havia, però la quantitat de farina, sucre, ous, i oli, continua sent la mateixa. El seu pare va ser l’innovador al introduir les denominades «coques d’anous i panses» incorporant el cabell d’àngel. Mes tard, van incorporar el xocolate, ja que les anous li donaven la suficient consistència per a poder-les treballar i donar-los la volta, al fer-les farcides.

Fernando, Qué té la mona d’Alberic diferent a altres? 

És una cosa tan senzilla, com et deia en la formulació del iaio, abans en divendres de dolors es feien els rents, per a les fornades de pasqua, una setmana abans, ja que la pasta de la mona d’Alberic, se li dóna una fermentació molt llarga, cosa que en altres llocs no fan. El que ens caracteritza és la quantitat de sucre i anous més elevada i la llarga fermentació. També solen emprar mantegues o sagins perquè la massa no es trenque a l’estirar-les, no obstant això a Alberic això no s’utilitza, per a garantir un producte de qualitat i durador.

P.- Utilitzant els mateixos ingredients els forns d’Alberic, Per què hi ha diferència de sabor?

C: Simplement per la quantitat que cada un li pose de cada ingredient. Passa el mateix que en el pa, a uns se’ls fa dur prompte i a altres no.

Sent els ingredients els mateixos, no així les formulacions que passen de pares a fills.

 P.- Si hi ha una cosa que flama molt l’atenció en les Mones d’Alberic, és el «caramull», com ho feu perquè aguant tant?

Molts creuen que és merenga, però no, simplement és alçar la clara a punt de neu, la clara que has apartat durant la preparació de la pasta, al voltant d’un 10%, es desclara. És difícil d’explicar, perquè ací li diem «mona», nom de dona. També es perque els caramulls, solen fer-los les dones amb una cullereta, abans heu fea sa mare i ara, la seua dona, Suny.

P.- Amb les mateixes quantitats d’ingredients, sempre ix la mateixa quantitat?

 No, li col·loque sempre el mateix, i un dia m’ix una quantitat i a l’altre dia m’ix una altra. Crec que per això no ens han copiat, perquè matemàtic no és. Ací utilitzem els mateixos ingredients i quantitats, és a dir la mateixa pasta per a fer les mones, les coques, rotllos de mantel o les figures (cocodrils, cistelles) . Altres no obstant això, solen diferenciar-les, rebaixant la formulació.

CURIOSITATS

Compta Fernando, que antigament, anys 50/60, per estos dies, hi havia poc de tot i les dones no podien pastar, i els forners anaven a les cases a pastar (sa mare encara conserva «els llibrells»que utilitzava son pare, perquè ho portava el forner) , i els ingredients els posava la dona, i les dones la tapaven perquè fermentara, i passats uns dies, els donaven la forma, i al forn. Per a distingir-les, li feien el «caramull», perquè no se’l copiaren les altres dones, desclaraven dos ous, ho alçaven a punt de neu, li posaven diverses «caraetes» per a diferenciar-les de les altres.

La fòrmula del rotllo de mantel, que s’emprava anava mes carregada d’ous, perquè s’empraven els ous que sobraven, després de fer les mones, perquè no s’espatlaren. Eixa fòrmula, ja no s’empra, hui en dia.

Mones o Panquemado, en tres tipus, rotllo, rotllo de tovalles, cocs d’anous i panses, de cabell d’àngel, cocs amb xocolate només o mesclado amb anous. Al voltant de 600/700 unitats, entre totes les modalitats, ixen del Forn El Campaner, estos dies de Setmana Santa i Pasqua Recomana menjar-se «su mona», dos dies després d’haver-les tret del forn, sense llevar-les del plàstic que l’emboliquen.

Eduardo Sala / corresponsal                                      

Fotos: Forn El Campanero

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here