Les falles d’Alzira cap els 125 anys d’història

 

Les falles tenen els seus orígens al segle XIX quan els fusters, al finalitzar l’hivern, feien una neteja de la fusteria i cremaven al carrer les seues deixalles. A Alzira es va fundar el gremi de fusters fa 125 anys poc abans de tindre constància del primer monument faller.

Jesús Marzo, 86 anys y Salvador Collado, 81 anys, son fusters jubilats d’Alzira. Asseguren que entre els monuments que ells conegueren en la seua joventut i els actuals «hi ha una gran diferència, ara es gasten molts diners mentre abans feien una falla amb quatre xavos».

També ha canviat el material, les primeres falles «eren de roba bella i les d’ara són de suro i cartó».

El Gremi de Fusters perdura i des de fa una quinzena d’anys organitza un sopar per a les falleres majors i la Junta Local Fallera. El seu president actual, Luis Juncal, fuster de segona generació, lamenta que hi haja molta gent que «ignora que el patró de les falles és Sant Josep». Per cert que el gremi és l’organitzador de la processó de Sant Josep. El sopar mencionat té un curiòs origen, segons Juan Carlos Benedito, expresident de la JLF va nàixer com a conseqüència de no contar els fuster amb banda de música que acompanyara la imatge del patró pels carrers d’Alzira; «la JLF es va oferir a deixar la seua i com a compensació pel favor va sorgir la iniciativa del sopar». Enguany Mer López amb la seua cort d’honor foren les convidades pel gremi de fusters al seu local del carrer Murta.

En 1889 la primera falla i 1944 la primera JLF

Parlant del origens de la festa, a Alzira tot i que podria haver-se plantat alguna abans, la primera documentada, segons recull el diari Las Provincias, l’any 1989 es va plantar i cremar una falla la vespra de Sant Josep en la plaça de les Gallines (Cassassús). Després, segons recull el llibre del centenari de Salvador Andrés, apareix altre monument l’any 1927 en la Plaça Sant Agustí (Pl. Major) i l’any 1930 la falla de la Penya Cascabel en el Café Colom.

Les festes falleres ja semblants a les actuals s’organitzaren en 1944, any en el que es va constituir la primera Junta Local Fallera, es va fer la primera Exposició del Ninot i es va elegir la primera fallera major, Mª Virtuts Piera Muñoz. El primer president va ser, Antoni Martínez Benedito, amb Bernardo Fontana de secretari i Luis Suñer de vicesecretari, y guanyà el primer premi, Carrer de Gandía (Camí Nou).

Segons Benedito el «boom faller d’Alzira arranca en els anys 70» tot i que «la gran expansió fallera es produeix en la dècada dels 90».

Les falles de les discrepàncies

Bona part de les actuals falles són producte «d’escissions i discrepàncies entre els fallers d’un mateix barri».

En una ocasió, recorda Benedito i producte d’una divisió en la Plaça Major «un grup de fallers va fer una falla itinerant que instal.là en una plataforma damunt d’un carro i la passejaren per tot el poble».

Les divisions conduiren a que en alguns barris d’Alzira hi hagen varies comissions falleres. La última falla sorgida és Àusias March que va ser autoritzada per ubicar-se en un barri nou del municipi. El fallers actual són molt restrictius i exigent a l’hora d’autoritzar noves comissions i des de fa alguns anys el nombre s’ha estabilitzat en torn a les 35, que enguany s’han quedat en 34 davant la baisa provisional del Penalet.

Algunes falles esporàdiques foren les plantades al Mercat d’Abastos, durant dos anys, intent fallit també resultà el de La Barraca d’Aigües Vives i desparegué fa molts anys, un a de les pioners com la de la Placeta de Colón.

Des de l’any 1944 la festa fallera sols va patir el parèntesi de l’any 1983 que com a conseqüència de la pantanada, es va decidir plantar un sol monument en Alzira tot i que la resta d’actes es va mantindre.

Les falles d’Alzira caminen, inexorablement, cap els 125 anys d’història, una efemèride que la JLF pretén commemorar el proper any de forma especial.