Un futur Wert obscur, tirant a negre / Opinió: Alfred Aranda

3
352

 

José I. Wert ministre d’Educació

Portem sis mesos de curs i açò ja no hi ha qui ho aguante. Com és possible que es puguen fer tan mal les coses? Tal i com està l’ambient als centres educatius com volen que els xiquets, les xiquets i els joves aprenguen? Per què tenen tant d’interés a enfonsar l’escola pública? Com s’atreveixen a parlar de fracàs escolar? De fracàs social, en tot cas. Ja n’hi ha prou!

I em sembla que açò va per a llarg. Els problemes educatius en lloc d’aclarir-se, es van acumulant i agreujant. La culpa de la situació crítica a l’ensenyament no la tenen els alumnes. Ni tampoc els professors. És conseqüència de la mala gestió i d’una política educativa equivocada.
Porte 30 anys treballant de professor. Un treball que m’agrada molt però que encara m’agradaria molt més si es reconeguera i si es dignificara. Cada dia em costa més connectar amb l’alumnat. Sembla com si no tinguera cobertura o bateria o memòria o… però també és perquè alguns – alerta! He dit alguns- no tenen interés per aprendre, acudeixen als centres per obligació i es fan de notar.
Augmenta el nombre d’alumnes que venen a classe sense llibres, sense transport, alguns sense esmorzar i, altres sense ganes. Això sí, amb el mòbil. Què està passant? Doncs molt fàcil. És més còmode fer callar un fill comprant-li un mòbil o un ordinador que preocupar-se per la seua conducta i la formació acadèmica. Si les famílies no fomenten la responsabilitat, no valoren l’estudi i ni la cultura de l’esforç, no hi ha res a fer. Els mitjans de comunicació i la publicitat ja s’encarreguen de dir-nos què hem de comprar, què hem de fer i com hem de pensar.
I, no ens enganyem els responsables polítics, tant del govern valencià com del central, no estan prenent mesures per a evitar aquesta situació. Tot al contrari.
El decret de retallades del ministre Wert (RDL,14/202) i el del Consell (ORDRE 19/2012) ha generat aules massificades amb gran varietat d’alumnes i amb mínims recursos. L’augment d’hores lectives del professor l’impedeix realitzar altres tasques educatives com són: atenció a pares i mares, activitats extraescolars, reforçaments, biblioteca… Aquesta retallada ha generat la pèrdua d’un docent per cada dos centres, aproximadament.
El curs ha començat amb plantilles incompletes i amb molts professors que han d’impartir altres matèries de què no és especialista per a completar horari i no ser desplaçat o suprimit del seu centre. A més ha disminuït moltíssim les possibilitats de realitzar cursos de perfeccionament del professorat perquè han reduït els CEFIREs.

Anem cap endarrere com els carrancs.

Fa un parell d’anys estàvem interessats per l’aplicació de les noves tecnologies a l’aula. Ara, amb les retallades, ens trobem sense ordinadors ni pissarra digital… treballem artesanalment, com sempre: amb el guix, el llibre i el quadern. El que sí que ha augmentat és el nombre de fotocòpies que es fan a un centre; entre altres raons perquè els joves no porten el material didàctic. El professorat treballa molt més, amb més imaginació però també amb més tensió i responsabilitat per atendre la diversitat.
I quan parle de diversitat a l’aula no em referisc al tòpic de xiquets immigrants i forasters -que sí que hi ha- sinò a la varietat d’alumnes que ha d’acollir necessàriament l`escola pública. Alguns alumnes tenen dificultats d’aprenentatge, pocs hàbits d’estudi, situació familiar i econòmica conflictiva, problemes d’integració…
Als professors ens resulta molt difícil poder atendre, com cal, tants alumnes, tan variats, sense material i sense desdoblaments. A tot açò, i per si fóra poc, cal afegir les retallades econòmiques (baixada de sou, sense paga extra, sense reconeixement de sexennis, amb descomptes per malaltia…) que estem patint. De manera que fem més feina per menys sou. Anem cap endarrere com els carrancs.

El rebuig a la reforma educativa que impulsa el govern ha tret als carrers milers de persones per a defensar l’ensenyament públic, de qualitat i en valencià. Hi acudim més professors i personal no docent, més pares i mares, més alumnes, més sindicats… però sembla que no volen escoltar-nos. “Menys corrupció, més educació” és una de les consignes que més s’ha repetit en les mobilitzacions contra l’avantprojecte de la Llei Orgànica de Millors de la Qualitat Educativa (LOMCE). Però qui ens fa cas?
A la darrera manifestació, a València, m’he trobat amb una alumna que duia una pancarta amb aquest lema: “El secret de la llibertat està en educar a les persones; el de la tirania en mantenir-les ignorants”.
El fet de pertànyer al grup de persones que treballem per evitar la ignorància i que defensem la llibertat, m’ha encoratjat a seguir endavant. Lluitaré pel meu futur, pel dels meus fills, pels dels meus nets…
Al pas que anem, cada dia anem a ser més mal-educats i mal-educadors. Tenim un futur wert obscur, tirant a negre.

Alfred Aranda

 

3 Comentarios

  1. Emcionant discurs…tant de bó i haguera un ministre d’educació com tu, Alfred!!

    S’obriria un futur wert esperança…

  2. ¡¡ cuanta rao hi ha amb les pareules d´alfred ¡¡ … els nostres pares pasaren una post-guerra (molt pitxor) pero teníen esperanca de futur , pais per construir .
    Nosaltres ¿que deixarem al nostres fills? paro, destruccio mig-ambiental, violencia de tota mena i miseria pero amb…. molbils d`ultima generacio.

    Sempre m´han dit que la cara es l´espill de l´anima i la cara del ministre Wert es
    molt, molt funebre, wert obscur, tirant a negre.

  3. Ho has dit molt ben dit, Alfred. Quin desastre, quina impotència, quin país volen fer botant-se l’eslaó principal, el de l’educació…És una absoluta indecència! Mentrestant parcs amb adolescents desorientats amb sentor a marihuana…açò éstà plagat de wert…

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here