Vicent A. Estellés, Alzira i el paper d’estrassa

2
431

 

Estudiants en l’Expo d’Estellés

Tan sols una setmana hem tingut ocasió de “gaudir” de l’exposició “Vicent Andrés Estellés, cronista de records i esperances” que ha estat instal·lada al Museu municipal d’Alzira (MUMA). Aquesta exposició itinerant és una mostra de la que està instal·lada al Museu Centre del Carme de València, ambdues patrocinades per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, entitat que va declarar Vicent Andrés Estellés escriptor de l’any 2012. 

Divendres 1 de febrer vaig acudir al MUMA amb un grup d’alumnes de batxillerat de l’IES Arabista Ribera de Carcaixent, ja que estem preparant un documental sobre Estellés. No poguérem assistir a la conferència de Pura Santacreu, De l’amor a la terra. L’ús dels topònims en la poesia d’Estellés, perquè la sala d’actes estava de gom a gom –sorprenentment i agradable– plena d’alumnes de sisé de col·legis públics d’Alzira i de la Barraca d’Aigües Vives.

Si Estellés alçara el cap!

En finalitzar l’acte, la professora Santacreu ens comentà que havia estat una experiència molt gratificant i que els xiquets havien recitat, amb veu coral, el famós poema de La rosa de paper. Si Estellés alçara el cap, de segur que s’aborronaria de goig!
El director del museu, Agustín Ferrer, guià els xiquets per l’exposició i els explicà també que el MUMA era l’antiga casa de l’empenyorament o casa del carbó, que havia estat rehabilitada i es convertia així en tot un exemple de la importància de mantenir el patrimoni artístic d’un poble.
Els meus alumnes –generació wathsapp– es quedaren decebuts en contemplar l’exposició. Per a veure uns panells i un aparador amb llibres d’Estellés hem vingut a Alzira? Tot això de segur que està en Internet! I, veges tu, què els anava a dir jo? És cert. He de reconéixer que, pel que fa a aprofitar les possibilitats de les noves tecnologies, no és una exposició atractiva, interactiva ni completa. És pràctica i barateta (estem en època de crisi!). Però més val això que res. El que interessa és que coneguem i llegim l’Estellés.
Afortunadament, com si els déus m’hagueren sentit, per a demostrar-los que Estellés està més viu que mai i que tot no està a Internet, hi acudiren altres emissaris (àngels literaris) que ens contaren la seua relació amb V.A. Estellés: Norbert Blasco (mestre i escriptor), Dolors Pedrós (directora d’Edicions 96), M. Josep Escrivà (coeditora del llibre de VAE L’inventari clement de Gandia) i Salvador Bataller (professor de la UNED, treballador per la nostra llengua i cultura).

El calvari d’El llibre d’Alzira

Bataller i un servidor recordàrem als alumnes i companys les dificultats que va patir la publicació de El llibre d’Alzira, un poemari que forma part del més gran llibre, en tots els sentits de la paraula, que s’haja escrit mai sobre els pobles valencians: El Mural del País Valencià.
Estellés dedicà un capítol a la nostra ciutat, però aquest text va tardar més de quinze anys en poder veure la llum. Tot va començar allà pel 1980, quan l’Associació Cultural d’Alzira va convidar al poeta de Burjassot a visitar-nos i li va comprar els drets de l’obra però no la pogué editar per incomprensions i dificultats de tota mena. Estellés demanava ferventment: “publiqueu el Llibre d’Alzira, encara que siga en paper d’estrassa” i finalment, de la mà d‘Edicions Bromera i de l’ajuntament d’Alzira, el 16 de setembre de 1996, es publicava aquest llibre, il·lustrat per l’alzireny Joan Verdú.
Recordant el calvari que va patir el Llibre d’Alzira, ens fèiem creus i no enteníem com era possible que l’1 de febrer de 1982 la JLF d’Alzira decidira arrancar de la revista oficial de falles, ja impresa i enquadernada, les pàgines en què anava el poema Cantata del Rei Jaume I des d’Alzira, junt a l’article de Salvador Bataller, que el comentava, i els de Vicent Alonso, Salvador Andrés, Juan Bautista Blasco, Norbert Blasco, Matilde Cuenca i Bernardo Montagud que, per solidaritat amb els censurats, van retirar les seues col·laboracions.
En canvi, el 31 de gener de 2013, l’alcaldessa d’Alzira va llegir un fragment d’aquest poema al saló de plens municipal i, el mateix que havia passat en escoltar les paraules de la resta de participants en l’homenatge a VAE, l’emoció dels assistents i l’agraïment al poeta i la seua obra era el que s’hi respirava.
Vam acabar la visita, com estava previst, llegint uns poemes, al pati, sobre el pou. Davant la càmera. Fou un moment màgic. Els versos d’Estellés, recitats per joves wathsapp, sonaven distints, tendres, bellíssims, vius i encoratjadors.
En tornar a l’institut, Wafaa, una alumna marroquina, em confessà que aquesta havia sigut una de les millors classes de valencià que havia tingut, entre altres coses, perquè havia conegut “especialistes” en Estellés (i això no està en Internet!). Jo –agraït- li he dit que acomplia la missió del poeta: Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs per a sempre poble.

Alfred Aranda

 

 

2 Comentarios

  1. Estupendo artículo. En el se reflejan con claridad los importantes inconvenientes que ha sufrido nuestro poeta Estellés para ser reconocido. Es curioso ver en estos momentos como algunos dirigentes del PP han cambiado de opinión y de actitud en este tema. Esto puede ser positivo, pero no tengo claro si esto es un cambio de opinión real o un interés político y mediático. Saludos

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here