Marta Gregori amb el repte de reinar en Camí Nou, la gran trionfadora de les falles 2012 (Video ATV)

0
847
Mer i Marta junt V. Muñoz i P. Magraner
Marta Gregori

La reina de Camí Nou i la seua cort

Marta Gregori García va ser entronitzada, anit, a la sala Rex Natura com a fallera major de Camí Nou, una de les falles més laureades d’Alzira, des que va nàixer l’any 1943. Marta té, d’una banda la gran responsabilitat d’encapçalar una de les comissions més nombroses i al mateix temps el repte de ser la reina de la falla que va aconseguir, l’edició anterior, el primer premi de la Secció Especial. Anit agafà el guant de l’anterior fallera major, Maria Magraner Llavador que li ha deixat el llistó ben alt.

Un repte que també afronta el president, Pepe Magraner, que va trionfar en 2012, en el primer any del seu mandat.

La presentació va ser espectacular sobre tot al contar amb la presència de la reina fallera d’Alzira, Mer López i la seua cort junt el president de la JLF, Vicent Muñoz i el regidor d’Hisenda, Enrique Lahuerta com a representant de l’ajuntament d’Alzira.

VIDEO ALZIRA TÉ VEU:

http://www.alzirateveu.es/y/2013/2013_01_26-PRESENTACIO-FALLA-CAMI-NOU.html

70 ANYS DE FALLA 

La primera Comissió de Camí Nou, es va fundar el 10 d’abril del 1943, segons consta en el Llibre d’Actes d’esta falla que actualment encara es conserva.(vore el primer llibre d’actes). El primer nom que va tindre va ser carrer Gandia. L’any 1945 va passar a cridar-se Falla General Asensio, per ser el nom del carrer, i des del 1980 és coneguda pel seu nom actual de Falla Cami-Nou. 

El objectiu de la Falla Caminou des de la seua fundació es compartir la festa amb uns monuments per estar entre els mes valorats d’Alzira amb un ample palmarés: 26 primers i 19 segons de 55 falles plantades en 68 anys. Tenim 8 tercers, un quart y un quint(vore mes), a mes de gran quantitat de Ninots indultats.

També en falles infantils s’ha conseguit 11 vegades el primer premi, mes segons i ninots indultats infantils.

L’any 1963 va confeccionar el primer estendard de les falles d’Alzira, quan encara no tenia ni la Junta Local. L’any 1979 de nou les falleres van brodar un nou estendard sobre un disseny de Joan Verdú que el dibuix en compte d’estar pintat, estaven el números d’un catàleg de fils de casa el Randero, es va acabar de brodar gràcies a Maruja Alemany Garés i es va estrenar en la presentació de 1980 sent president Bernat Magraner Torres i Fallera major Amparo Llavador. En l’actualitat hi ha dos estendards un de la falla major i un altre de l’infantil fet l’any 1998 sent president Eliseo Candela i el padrins la família Mazo-Cardona representats en l’estendard major per Joan J. Vivas i Begonya Mazo i en l’infantil per Bernardo i Santiago Mazo Cardona.

Adrian Campos Bialcanet ha sigut el President que més exercicis va presidir, però el major promotor de la falla durant esta etapa va ser Enric P. Aranda Piera.

A partir de 1972 es comença a plantar falles infantils. La primera la va fer Salvador Andrés Pascual, que va guanyar el primer premi sent fallera Major infantil Fallera Major Clara Magraner Andrés,(vore fotos de falleres majors infantils) i president Pepe Magraner Andrés (vore fotos presidents infantils). La presentació infantil es va celebrar en el carrer Bailen 14, i l’escenari era el remolc d’un tractor embolicat per teles de Salvador Baeza. El local de Bailen 14 va ser casal de la falla en els 60. Junt amb el taller de Chimico en el Carrer Pérez Galdós on esta Alfredo Giner-Vodafone.

En 1990 sent delegat d’infantils José Presència Pellicer, Maria Monte i Miguel Benavent Fallera Major Infantil i president Infantil, van començar a ser un faller i una fallera infantils els presentadors. com a costum són la fallera major infantil i president de l’any anterior a les que estan en l’escenari.

Després d’una primera etapa que va arribar fins al 1966. En 1968 es va plantar una falla cadet sent la fallera major Mª Reis Pascual LLinares i el president Juan Olaya Borrull. Ja en 1971 va crear una nova comissió plantat la falla al març de 1972 que li va donar una continuïtat no interrompuda fins a l’actualitat, militat sempre en la secció especial, sota la presidència de Bernat Magraner Torres, primer, i Josep Gimeno Lacruz, fins a 1993. Van seguir Antoni Benavent Vidal (anys 1994 i 1995), Joan Josep Vivas Gimeno (anys 1996 i 1997).

En 1998 entra de president Eliseo Candela Huertas, davall la seua presidència es va aconseguir superar tots els llistons, marcant fites difícils d’igualar en primers consecutius i altres aspectes com l’il·luminació del carrer.

Ricardo Aliques Rodriguez va ser president en 2004 i 2005,

Julian Correas González en 2006

Rafael Gramage Balaguer en 2007,2008,2009,2010,2011.

Pepe Magraner Andrés des de el 9 d’abril de 2011

Les nostres falles (vore monuments) són un referent a Alzira, destacant sempre per la seua originalitat, novetat, monumentalitat i la seua gràcia, sent de les més visitades pel públic de la ciutat. Plantar en els nostres quatre cantons, ha servit el llançament de grans artistes que després han triomfat en la secció especial de València: Joaquim Gomez Perelló, Julio Monterrubio, José Lafarga, Pere Baenas.

Vam ser pioners en la publicació de llibres sobre temes històrics alzirencs (50 Alzirencs Il·ltre.llustres,1980). El llibret que s’Edita cada any deixa constància per escrit dels membres de la falla, juntes directives, falleres Majors (vore fotos falleres Majors). orlesesbossos, i artistes, tema i critiques de les falles, tant majors com infantils

En altres activitats també ha destacat com en emissions radiofòniques(vore la de 1947 en facsimil original), cavalcades(vore disfrassos), jocs de saló i esports. Igualment la seua Comissió Femenina ha estat integrada pel nombre més gran de falleres d’Alzira, arribant fins al mas del centenar. A partir de 2004 la comissió femenina desapareix al tindre veu i vot les falleres en la junta general. Des de 1971 tenim el costum de reunir-nos practicament tots els divendres de l’any al local social: el casal, en l’actualitat propietat de la falla en el carrer Lepant núm. 5(vore casal). L’activitat no para durant l’any.Els actes mes destacats de la falla són el Nomenament (vore nomenament),és a dir anomenar en presència de tota la comissió a la nova fallera major i fallera major infantil, La Presentació, major I infantil, que se celebra en el Gran Teatre d’Alzira on es fa la imposició de bandes a la cort i l’exaltació de la fallera major. La Botifarrá acte de reconeixement i agraïment als nostres fallers d’honor. També estan el ball de disfresses, el diumenge de la festa infantil i tots els organitzats per la Junta Local Fallera d’Alzira.

El primer escut de la Falla Cami-Nou va tindre un disseny molt simple. Canviava cada any, era un motiu que representava el remat del falla cosit o subjecte a la solapa del trage, amb un llaç amb els colors de la senyera. Va ser en 1972 quan va aparéixer el primer escut. Com el nom de la falla era General Asensio, es va usar el distintiu del grau militar de general, dos espases encreuades amb les dos estreles i fons un Bunyol. Al canviar en nom de la falla al nom popular del carrer (cami-nou) es van substituir les dos espases i estreles per un coet i una dolçaina, en les insígnies. Com a escut oficial Joan Verdú va dissenyar un escut que consistia en el ja clàssic Bunyol amb la dolçaina i el coet amb una original flama amb puntes de caragol de fons, el disseny de les flames és únic en el món i amb la llegenda «Falla» dalt i «Cami-Nou» davall. Que seguix fins hui en les bandes de les falleres i els faixins dels fallers.

La Botifarrá, en el seu inici va ser el la tradicional sopar de la planta de totes les falles, en la que se cap a una «torrá » de llonganisses i botifarres, en 1974, el sopar de la planta es va realitzar en l’almacen-taller de l’artista faller Joaquin Gómez Perelló, situat en el carrer Francisco Arbona, mes o menys la fatxada era el que hui és el bar l’ú i el dos, al ser un taller faller els alts del mateix estaven plens de figures de cartó i motles de falles, la qual cosa era una decoració perfecta per a un sopar de planta. al sopar s’invitava a tots els fallers d’honor, encara que mes o menys en un sentit protocol·lari, però eixe any tots els fallers d’honor que passaven a saludar es van quedar, perquè es respirava una autentique ambient faller desconegut per a tots, va ser tal l’èxit del sopar que Bernat Magraner Torres va proposar, a partir de l’any següent que es realitzara el dissabte anterior al la planta, com a sopar de fallers d’honor, amb orquestra, l’orquestra Acròpolis, amb botifarres i llonganisses cuites en cassoles en el forn de LLinares del carrer Ballen, i tot servit pels fallers. Era un sopar com a contrapunt a les típiques de sala de bodes, només comparable a la casolá de la falla Plaça del Forn, amb un èxit que va sorprendre a tots. Cada any es tènia que buscar un gran local per a quasi mil persones, es va passar pel magatzem de Matias Colom, l’antiga Piscina, el de Morell i Arbona (que és l’actual casal del Plus) el d’Antonio Castany, el de Mobles Maria, cada vegada calia buidar el magatzem de contingut, netejar-ho completament i després deixar-ho com estava, este treball sempre el feien els fallers. Després amb l’augment de fallers, i l’evolució de la vida es va passar a la sala Atenea d’Alberic on continuaven servint alguns els fallers i els botifarres van quedar de forma testimonial en dos pladets al centre de cada taula. I ja es va convertir en l’actual Sopar De Gala dels Fallers d’Honor, mantenint el nom de Botifarrá.

En internet des del 21 de maig del 2001: quan van acabar les falles del 2001 Joaquin López Cañes, llavors estudiant d’informàtica la va preposar a l president Eliseo Candela, crear una pàgina web, i des d’eixa data i amb el nom de www.paginade/caminou va ser dissenyant i omplint de continguts la pàgina, es va canviar el nom a www.fallacaminou.Com fins 2007, al mateix temps altres estudiants d’informàtica Bernat Magraner Castérá i Jorge Gimenez Rossell, van plantejar fer una pàgina com practiques dels seus estudis i Bernat Magraner Andrés veient (o amb el pretext) que es podia perdre la memòria de les coses que havien passat en la falla des del seu inici, es va proposar que els continguts de la nova pagina foren un gran banc de dades i històries de la Falla Cami-Nou, sense pretendre ser la pagina oficial perquè des de Tenerife és molt dicifil mantindre l’actualitat setmanal de la falla, després Joaquin per motius de treball i d’acord amb el president Rafael Gramage van proposar que www.fallacaminou.Net quedara com unica representant en internet de la Falla Camí-Nou.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here