Jordi Cortés, un pioner del rugby en la comarca anuncia la seua retirada 30 anys després

4
587
Cortés un exemplar guerrer del rugby
Jordi Cortés

Jordi Cortés (Barcelona,1957) penjarà les botes al final d’esta temporada, després de 30 anys jugant al rugby des que fora un dels fundadors del Rugby Club Alzira en 1983. És un dels pioners de l’esport de la pilota ovalada a la Ribera i, a hores d’ara als seus 55 anys és el jugador més veterà de la Comunitat Valenciana.

I això que Cortés arribà al rugby per casualitat, millor dit pel seu amic, company i entrenador, Tomás Pardo. Va aterrar a Alzira, procedent de la seua Barcelona natal en 1976. Sis anys després va conèixer Pardo quan preparaven junts les oposicions a bomber:»feia arts marcials i només havia vist algun partit de rugby en la tele però no l’entenia». I a partir d’ahí  Cortés ha combinat la seua professió de bomber amb un esport en el que ha sigut de tot; jugador, tècnic, delegat, directiu i president, des de principis d’esta temporada, en sustituir Miguel Durá.

Disciplina i sacrifici

Professió i vocació que tenen prou similituds; «les dos requerixen una preparació física adient, a més de disciplina i sacrifici així com també treballar en equip, la dita, si falla ú fallen tots val per al jugador de rugby i per al bomber».

Cortés, mentre pren un café al bar del seu barri, Amadeus, recorda els moments gloriosos i també els difícils pels que ha passat el rugby alzireny. Al principi de la década dels 90 tingueren que fussionar-se amb el CAU de València «per falta de jugadors», els dos clubs van estar cinc anys fusionats, militant tres tem porades en Primera Regional i les altres dos en Nacional. Després d’una xicoteta etapa en solitari en la que recorda «buscarem jugadors per tota la comarca, fins i tot pels col.legis», es fusionaren amb el club de rugby de Cullera, etapa que va durar dos temporades.

Moltes satisfaccions

Arribats a la década del 2.000, «començarem a crèixer i ara som 30 jugadors en el primer equip i una xifra semblant en l’escola». Com que els clubs de la capital són més potents en superar els de la Ribera i altres comarques per número de llicències, els equips de l’escola s’han unit els de Cullera, i Tavernes fent el conjunt anomenat, Inter, on participen els infantils, cadets i juvenils. Així han conseguit plantar-los cara i anar en posicions capdavanteres a més «d’evitar la fugida de jugadors cap els equips de Les Abelles, CAU i Tecnidex que són els més potents».

Jordi Cortés abandonarà el pròxim mes de juny la pràctiva esportiva reconeguent que ese esport «m’ha donat moltes satisfaccions»,aconseguint estar en els terrenys de joc en melés, touches… fins els 55 anys, en actiu no hi ha cap jugador de la meua edat» diu amb la cara reflectint plena satisfacció tot i reconèixer que ha sigut possible gràcies a «molta disciplina, entrenament continuu i a cuidar-me molt». També ha contribuït a permanèixer en primer línia el seu caràcter «molt competitiu».

El rugby ha evolucionat molt

El jugador barceloní-alzireny fa una mirada enrere i explica que «el rugby ha evolucionat molt, abans era més estàtic on el principal objectiu era la posessió, mentre ara es busca més la velocitat, amb l’eixida del baló i dels jugadors de forma molt més ràpida». I tot sdeguit va una comparança curiosa, «el rugby és com el joc d’escacs, s’han de fer una sèrie de moviments perquè el contrari es despiste en defensa, és un joc clarament d’estratègia».

Pardo es mereix un homenatge

Cortés que es troba molt a gust parlant de la seua vocació, es mostra un tant crític amb el seu poble d’adopció, «Alzira no cuida els seus esportistes, és una clara injustícia que no li haja fet un homenatge a Tomás Pardo que ha sigut 38 vegades internacional en la selecció absoluta espanyola. Tomás és una persona humil a la que admire molt, que no té cap problema en ser entrenador d’un equip de regional després de ser seleccionador de l’absoluta».

Villans i cavallers

El rugby és un esport amb moltes peculiaritats, entre ells crida especial l’atenció, allò que anomenen el tercer temps i és que quan finalitza el partit, s’ajunten jugadors, tècnics, l’àrbitre i fins i tot espectadors per comentar l’encontre mentre prenen una picadeta. A més este esport caracteritza pel respecte a les regles i a les decissións arbitrals. Hi ha una dita britànica que diu, «el futbol és un joc de cavallers practicat per villans i el rugby és un joc de villans practicat per cavallers».

Em retire molt al meu pesar

Ens acomiadem a la porta del Amadeus, que està escoltada per dos guerrers medievals i on este «guerrer» del rugby expresava així el seu adéu «em retire molt al meu pesar».

RIBERAEXPRESS

4 Comentarios

  1. Orgullós d’haber compartit el terreny de joc amb tú. Sempre apareixeràs en les converses dels tercers temps cuant hens contem batalletes 😉

  2. Jordi, segons el teu caracter, deurien de anar pensant en la programació de encontres de veterans, per a seguir gaudint del RUGBY. Partits no, «encontres». Un abraç.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here