La polèmica comissió de l’Hort de Redal d’Alzira acaba amb més ombres que llums

0
375
Grande va sustituir Blasco fa 20 anys per una moció de censura
Murillo, Grande i Puchalt es retrobaren gràcies a la comissió
Isabel Aguilar ponent de la comissió
Bastidas durant la seua intervenció

Pedro Grande

Murillo explicà l’origen del conflicte

La comissió investigadora del problemàtic l’Hort de Redal ha quedat d’allò més paregut al ball de Torrent, en acusar-se mutuament de ser responsables de la indemnització de 12,4 milions d’euros més interessos que l’Ajuntament d’Alzira, és a dir els seus veïns, està pagant en deu anualitats, per una sentència judicial, als titulars d’esta finca rústica.

La reunió de la comissió, en la que han intervingut els exalcaldes, Francesc Blasco i Pedro Grande junt l’actual alcadessa, Elena Bastidas i l’exregidor d’Urbanisme, Antoni Murillo, ha quedat interrompuda durant una hora, per una avaria del transformador d’Ibedrola en l’Avinguda Sants Patrons. Feia uns 25 minuts que havia començat i el president de la comissió, Enrique Montalvá, havia interromput varies vegades a la ponent i portaveu municipal socialista, Isabel Aguilar, durant el primer punt de la sessió en la que feia una exposició dels fets.

Malgrat el poc temps transcorregut abans de l’apagament, el portaveu de Compromís Diego Gómez havia abandonat, ja, la comissió en no deixar-lo parlar en este punt i passar la presidència a citar l’actual alcaldessa en el segon punt de l’ordre del dia.Començava així el torn de les compareixències. Però en este cas fou Iberdrola qui feia la foscor en l’auditori de la Casa de la Cultura i deixava amb la paraula en la boca a la primera autoritat local.

Fuga d’Eroski a Carcaixent

La batalla per l’Hort de Redal es reprenia passades les 10 i mitja del matí en fer-se, de nou, la llum a la Casa de la Cultura. Bastidas contestava les preguntes d’Isabel Aguilar i de la representant del PP en la comissió,Chelo Martínez. I l’alcaldessa aprofità l’ocasió per acusar al PSOE de ser el responsable de la fuga d’Eroski a Carcaixent, davant «la falta d’interés i d’impuls polític». Així com de tirar-li a la cara als socialistes de ser «els responsables de la indemnització multimillonària» per a l’Ajuntament que ha comportat la sentència condemnatòria. Bastidas  s mostrava satisfeta d’haver a aconseguit el pagament fraccionat, «el millor acord possible, que no serà tan roïn perquè el PSOE el va votar a favor». I va insistir en esta qüestió, «no s’actuà amb diligència i responsabilitat» en clara alusió a anteriors governs socialistes, «perquè, del contrari hui hi hauria un centre comercial a l’Hort de Redal».

Altre dels alcaldes citats, Alfredo Garés, no va comparèixer i li arribava el torn a Pedro Grande. L’exalcalde socialista en dos diferents etapes i fins i tot regidor d’Urbanisme s’ha defensat de l’atac de Bastidas contraatacant-li precissament en el tema de l’Eroski. Fins i tot portava el retall d’un periòdic en la que l’aleshores portaveu del PP en l’oposició es pronunciava en contra d’autoritzar l»Eroski, «perquè desconeixem quants llocs d’ocupació destruirà».

Pressions del Consell

Grande va ficar en boca del representant del centre comercial que «hi havien pressions perquè el centre comercial anara a Carcaixent». A la Generalitat i a l’Ajuntament de Carcaixent governava el PP. Grande insistia en la seua inocència; «buscarem per passiva i per activa una solució, tinc la conciència tranquila i no em senc responsable». Preguntat sobre si algún tècnic li havia advertit sobre la possibilitat de cometre alguna ilegalitat sobre l’Hort de Redal, Grande fou contundent, «no,mai». La pregunta de la popular Chelo Martínez de perquè l’Ajuntament no havia contestat als propietaris que demanaven l’expropiació ni recorregut la decissió del Jurat Provincial d’Expropiació, es quedà sense resposta perquè Grande advertia que havia sigut citat el passat divendres i ningú li havia facilitat l’expedient per preparar-se el qüestionari de preguntes.

Blasco i el PGOU de 1985

Tot seguit compareixia, Francesc Blasco, qui ha fet una glossa del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) aprovat l’any 1985 durant el seu mandat. Un pla urbanístic que «va ser útil fins l’any 2002».Blasco ha resaltat que li guanyà a la família Presència el contenciò que plantejà a l’Ajuntament per l’expropiació de deu parcel.les de l’Hort de Redal. Mentre els titolars de la finca reclamaren 268 milions de les antigues pessetes, el consistori sols «va tindre que pagar 91 milions».

La llum d’Antoni Murillo

Tancà el torn l’antic responsable d’Urbanisme, Antoni Murillo i  segons, uns i d’altres la seua intervenció és la que «més llum va aportar». El propi Murillo començà advertint que la problemàtica de l’Hort de Redal «s’ha tocat molt superficialment» pels que li precediren en la paraula.

L’Hort de Redal era una finca cultivada de cítrics d’unes 180 fanecades (150.000 m2), situada entre el malecó i el Xúquer, que en el PGOU de 1985 es va classificar com zona urbanística. I ací és on arranca el problema, segons Murillo. El govern de Blasco «va fer una previsió faraònica de creiximent de la ciutat que situava a Alzira amb una pob lació de 99.000 habitants».

Plusvalues del 1.500×100

Un fet que li obligà a fer constar en el pla urbanístic «l’habilitació de noves zones verdes com els terrenys agraris de l’Hort de Redal». Recordà que va l’úni membre de la corporació que va votar en contra del PGOU. L’exregidor de l’antiga Unitat del Poble Valencià considera que en aquella època » uns aconseguien plusvalues dels 1.500×100, mentre la resta de la població era sotmessa a interessos especulatius i l’ajuntament patia una destarifada condemna».

Murillo recordà que va proposar en l’any 1995 un nou PGOU per a que l’Hort de Redal tornara a ser zona rústica en lloc de verda. Un pla que es va endarrerir fins que «l’escandalosa omissió de l’Ajuntament» derivara en la sentència del Jurat Provincial d’Expropiació. «Casualment» diu l’exregidor d’UPV, la Coput(Conselleria d’Obres Públiques) del govern popular aprovà el plà urbanístic quan «els propietaris de l’Hort havien consolidat les seues multimilionàries pretensions».

Murillo i Blasco mantingueren un «rifi-rafe» recordant vells temps en els que Blasco anomenava al seu més ferm opositor en la corporació com «mosca cojonera». L’antic regidor nacionalista es preguntava per la possibilitat «d’un tràfic d’influències» i tant Murillo com els seus sucessors al consistori es pregunten «qui era l’assesor jurídic municipal en aquélla época quan l’Ajuntament no va contestar al Jurat d’Expropiació ?».

El portaveu de Compromís, Diego Gómez va tornar a la comissió quan Murillo es disposava a intervindre. Una comissió de Foment i Infraestructures en la que s’havia negat, prè`viament a participar el portaveu d’EU, Iván Martínez perquè, «no presentava cap garantia en no respectar l’acord plenari del passat 31 d’octubre que parlava d’una comissió epsecial extraordinària.

De fet la ponent d’esta comissió, Isabel Aguilar s’ha queixat ostensiblement de la convocatòria feta el últim dia de l’any a les 9’15 hores del matí, en un dia laborable i sense que poguera citar a antics tècnics del departament d’Urbanisme.

Blasco i Murillo (esquerre) recordaren antics enfrontaments

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here