Els nostres governants, tant a nivell nacional com a nivell autonòmic, així com alguns que provenen del món dels Ajuntaments, estan duent a terme un atac sistemàtic al municipalisme, posant, la majoria de vegades, en dubte la conveniència de l’existència de molts Ajuntaments. Posant en tela de juí la seua viabilitat, però sense tindre en cap moment en compte que aquesta administració, la Local, és la més propera al ciutadà. I com a tal és la primera a la qual recorren quan tenen una necessitat.
En cap d’aquestes asseveracions i declaracions s’esmenta el que és realment un dels gran problema dels municipis i que, actualment, no és altre que els successius menyspreus que han patit les seues aspiracions, des de fa 30 anys, per tots els governs que ha tingut l’estat. En cap moment s’ha abordat seriosament la falta de finançament, mentre que sí que se’ls ha deixat i, inclús en alguns casos obligat, assumir competències que no corresponien a les entitats locals. No s’ha abordat en cap cas el manament constitucional que emana de l’article 140 de la Constitució Espanyola i que parla de l’autonomia local. Com es pot tindre autonomia local si no hi ha un finançament adequat que ho permeta?
En el cas valencià, la situació encara és més preocupant, ja que mai s’ha dotat econòmicament el fons autonòmic de cooperació municipal, encara que aquest, haja existit a diferents normatives incloent l’actual Llei de Règim Local Valencià. Però si hi ha alguna cosa que pot dur als Ajuntaments valencians a deixar de prestar serveis o, fins i tot, a haver de tancar les portes, és el gran ofegament que pateixen pels deutes que la Generalitat Valenciana té contrets amb ells. Deutes que en cap moment ha abordat el govern espanyol amb el successius plans d’ajuda a les autonomies (pagament a proveïdors, fons de liquiditat autonòmica, etc.) i que sempre deixa els Ajuntaments a la cua.
Per altra banda, com pot un Ajuntament com el nostre, menut, mal finançat, amb competències impròpies assumides, amb un deute de la Generalitat valenciana de quasi 600 euros per habitant, continuar, amb dificultats, però continuar al dia amb els seus pagaments i obligacions? La resposta es clara, per la gestió duta a terme als últims 20 anys. I és què l’altre gran problema de les administracions en general i mes en particular de l’administració local, és la gran irresponsabilitat de molts gestors polítics. Fet que ens deuria de dur a analitzar detingudament, els comportaments d’alguns polítics, la ineficàcia dels controls administratius i la inexistència d’una justícia ràpida i de qualitat, que eviten gran part de les barbaritats produïdes a tots els àmbits de l’administració.
Quan és parla d’aquells serveis que presten els Ajuntaments, és il·lògic posar al mateix sac instal·lacions o serveis municipal de diferent àmbit. Com comparar una piscina climatitzada amb una casa de la cultura? Ni el cost, ni l’obligació de l’entitat, ni la necessitat ho permeten.
Altra gran mentida a la qual ens tenen acostumats és a frivolitzar amb la despesa en personal dels Ajuntaments, dient que aquesta és desmesurada i intentant fer-nos creure que aquells Ajuntaments amb despesa de personal per damunt del 50% del pressupost hauran de despatxar a treballadors.
Què passa si hi ha Ajuntaments que estan fent un esforç reduint diners d’altres despeses més supèrflues per a dotar plans d’ocupació local?
Com no és té en compte que hi ha Ajuntaments que administren de forma directa els seus serveis municipals, amb treballadors propis, i no mitjançant empreses privades?
Sí que hi ha una intenció molt clara en alguns casos i no és altra que justificar amb aquestes dades, no sempre reals, la privatització de la majoria de serveis municipals per a posar el benefici, no en l’Ajuntament o en els veïns i veïnes, sinó en algunes mans interessades.
No és de raó, per altra banda, que sempre es parle de la desaparició d’Ajuntaments menuts, que no tenen viabilitat econòmica (com si foren una empresa i no una administració pública), però la realitat és que més del 90% del deute de les administracions locals està en mans dels Ajuntaments de més de 10.000 habitants, no dels de menys de 5.000 habitants que pareix que siguen la causa de tots els mals.
No voldria acabar sense analitzar les declaracions fetes per la Presidenta de la FVMP i Alcaldessa d’Alzira, Elena Bastidas, el passat dia 20 de novembre, dient que els Alcaldes han de fer menys política i més pedagogia. Recordar que els Alcaldes són polítics i, per tant, la seua funció és política, entenent aquesta com la presa de decisions per a aconseguir uns objectius que revertesquen en la millora de les condicions en què viuen els seus conciutadans i conciutadanes. I això no està renyit en cap cas, amb l’obligació d’aquestos, i de tots el politics en general, de fer pedagogia per a explicar per què es prenen aquestes decisions. Però, el primer pas per a poder fer pedagogia amb les nostres decisions és la TRANSPARÈNCIA, terme sobre el qual haurem de fer moltes reflexions i molta autocrítica la majoria de ciutadans que momentàniament ocupem algun càrrec de responsabilitat.
Òscar Navarro i Torres
Alcalde de l’Ajuntament de Polinyà de Xúquer
