Societat Musical d’Alzira: “més que un club” /Jose Beteta (músic de la SMA)

3
426

Diu el refrany que “es de bien nacido ser agradecido”. En dies com hui es fa més necessari que mai ser-ho, i agraïr tot allò que m’ha donat una entitat com la Societat Musical d’Alzira.

Ara fa quinze anys que, animat per un company del col·legi, vaig decidir estudiar música. Mon pare portava molt de temps intentant-ho i finalment entre uns i altres ho van aconseguir. El xiquet a música. Confese, ara que no ens escolta ningú, que en un primer moment volia tocar la trompa, però com que no hi havia instruments disponibles, i aconsellat també per mon pare, vaig triar el clarinet. Sovint, els dies que “no van” les canyes, solc penedir-me d’esta decissió. Se’m passa de seguida.

Dos anys després, a 3er d’Elemental, vaig entrar a la Banda Jove, i en passar un any més em vaig plantar al despatx d’Àngel, amb la meua cara de panfígol, i li vaig dir que volia entrar a la “banda gran”, que estudiaria el que fera falta per a tocar el paper. I colà! Gràcies mestre.

Al llarg de tots estos anys que porte dins d’esta entitat, i crec que ací puc parlar en nom de molts dels meus companys, he rebut molt, moltíssim, de la Societat Musical d’Alzira. He rebut tant, que mai podré tornar-li tot el que m’ha aportat. Vull enumerar-ho, per tal que no quede en l’oblit.

Com a músic, la SMA m’ha format totalment. M’ha donat la possibilitat de créixer com a clarinetista amb un excel·lent mestre, ara amic, com Fede, que s’inicià com a professor el mateix any que jo començava. Així mateix, a la SMA he pogut també rebre classes de clarinetistes de primer nivell com Vicent Alós o Carlos Gil.

He pogut tindre un espai on tocar junt amb altra gent, ja siga a la Banda Jove, la Banda Simfònica o l’Orquestra, que m’han aportat i continuen aportant-me la preparació per a un futur laboral, i la satisfacció de fer música en conjunt. Estes agrupacions són la cantera de músics que avui en dia estan a les millors bandes i orquestres d’Espanya, i també de l’estranger (no m’oblide de tu, Carlos!). Així mateix, m’ha donat la possibilitat de poder actuar com a solista i enfrontar-me a la por escènica amb estes tres agrupacions, com han fet molts altres músics alzirenys prèviament i que hui en dia es guanyen la vida d’esta manera.

He compartit escenari amb els millors solistes internacionals gràcies al Festival Spanish Brass, i he sigut dirigit per grans batutes, començant pel nostre mestre Àngel, fins a multitud de directors convidats com el mateix García Asensio.

Als locals del carrer Hort dels Frares he pogut sentir el que és enfrontar-se a un concurs d’interpretació, assaborir alegries i decepcions, i aprendre de l’experiència. Alguns companys han aconseguit posteriorment premis en altres concursos similars.

Gràcies a la SMA he pogut actuar davant d’auditoris plens i sales meravelloses, com, entre d’altres, el Palau de la Música de València, el Palau Altea, el Palau de Congressos o la Plaça de Bous de València. Inclús a l’estadi de Mestalla! Algun dia espere fer-ho a l’Auditori d’Alzira. Arribarà?

També la SMA ens ha ajudat a obrir-nos un camí en el món laboral, donant-nos la possibilitat d’exercir la docència a les seues àules. També ha col·laborat econòmicament amb la gent que estudiava fora de la nostra terra. A més, la SMA m’ha donat una titulació acadèmica oficial com la de qualsevol Conservatori.

Però, sobretot, el que m’ha donat la SMA és una segona família, i una segona casa. M’ha donat amics i companys. M’ha donat alegries i tristesses, per suposat, perquè a totes les grans famílies hi ha moments bons i dolents. M’ha donat una formació humana que no s’hi troba a cap lloc. M’ha ajudat a créixer com a persona, no només com a músic. M’ha donat la possibilitat de conéixer gent meravellosa i aprendre molt, moltíssim, en tots els àmbits de la vida. “La Soci” ha sigut el refugi en moments desagradables de la vida i on he passat els millors els millors anys de la vida.

I tot, a canvi de què? D’assistir als assatjos dels divendres? Tan xicotet sacrifici per tan gran recompensa? Algú creu sincerament que tot el que hem viscut no val la pena? Gràcies, de cor. Gràcies, gràcies i mil gràcies. A tots.

Només puc  animar a la gent del meu poble a que participe d’esta gran família, fent-se socia, assistint als concerts, col·laborant econòmicament, portant als nanos a l’Escola d’Educands, exigint millores en les condicions en les que treballa la SMA i, en definitiva, fent més gran allò que per a mí és “més que un club”, la major entitat cultural d’Alzira. Ens veiem esta vesprada al Gran Teatre… si cabem!

Jose Beteta i Martínez

músic de la SMA

3 Comentarios

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here