Llogeta de baix: Anem anant /Xavier Campillo

0
419

Dia a dia, anem anant. Hui, algú em diu que cal vacunar-se contra la grip. Que ho ha llegit. La ciència s’acosta cada vegada més a la literatura, encara que es guanyen més diners amb una vacuna que amb una novel·la. Si el redactor del prospecte del Paracetamol cobrés drets d’autor, Stephen King, Ken Follet, o James Patterson, amb el seu personatge, el detectiu Àlex Cross, serien uns pàries al seu costat.

     No conec autor o llibre, del qual les seues edicions puguen equiparar-se a les d’aquests tipus de medicaments, sobretot d’analgèsics, com Nolotil, Efferalgan i Gelocatil, i més encara els fabricats sota una onada de pànic, com en el cas de la grip que encara ha de vindre, que ningú sap, ni els metges, de quin tipus serà. Com el xurro que, davant un dia nuvolat, responia: “igual llueve, que no, sabe usté”.

     I anem anant. Perquè no hi ha manera de descobrir si l’onada de pànic controlat anual davant la grip, és natural i lògica o creada d’artifici, com un d’eixos virus sintètics que, segons llegenda, fabriquen certs laboratoris. Hem d’agrair, però, al virus de la grip que ens done l’oportunitat de conèixer-nos millor, encara que el fet incloga la certesa que no tenim ni idea de res, ni tan sols de si convé vacunar-se o no.

     Per al meu amic, però, el fet ha deixat de ser una opció científica per transformar-se en una decisió literària: ho he llegit, cal vacunar-se. Si no aconseguim descobrir alguna cosa tan senzilla com si Rafa Blasco cessarà o no, amb quins criteris decidim si aquesta febre que tindrem un dia, en augmentar el fred, procedeix de la grip estacional o d’una altra?

     I anem anant. Perquè també l’anar anant és, com la grip, un fenomen curiós i simptomàtic. Propi de la societat nòmada que vivim, és que, a mesura que les distàncies s’han relativitzat i el món s’ha fet xicotet, ens hem engorronit. No parle de llargues distàncies, sinó d’un fet irreversible: la motorització a curta distància, el fet d’anar en cotxe a Mercadona, o a fer-se’n una.

     A Sueca, hi ha veïns que agafen cotxe per anar al cantó. O a la feina, sis carrers més enllà. Tant se val. Per què no anem anant? Fins i tot els complexos esportius els trobem plens de cotxes aparcats: estadi, club de tenis, pavelló cobert… O per anar al tren, una cua de cotxes, carregant i descarregant persones. Per què no van a peu? També d’açò caldria vacunar-se. Mentre, dia a dia, anem anant.

Xavier Campillo

www.suheca.com

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here