Gregori: «El món del llibre valencià patix la pitjor amenaça des del franquisme»

0
295
L’editorial Bromera en Alzira

L’editor d’Alzira, Josep Gregori, va ser la nit del sopar del certamen literari «Ciutat d’Alzira» més contundent i clar que mai i per a qui vulguera escoltar-lo  llançà esta fortíssima denuncia; «el món del llibre valencià està patint la pitjor amenaça des del franquisme», un món on situa les llibreries, els creadors, els distribuidors i els editors.

Una amenaça que, segons Gregori, es convertirà en «davallada definitiva» del sector davant l’anunci de la «reutilització programada dels llibres escolars» i de «la creació d’una plataforma online d’intercanvi de llibres». Decissions que cas que la Generalitat les mamprenga significarà, advertia l’editor d’Alzira, «la condemna a mort de llibreries, distribuidores i editorials valencianes».

I ficà l’exemple de Bromera que «també ha estat durament colpejada per la crisi» en patir, recentement, un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectà dotze treballadors.

La cultura també crea riquesa i llocs de treball

Per a Gregori la llengua i la cultura»poden ajudar a la recuperació econòmica, si ho sabem propiciar, així ho ha entés el CVC, que demana una estratègia de creixement basa en l’impuls a la cultura i  la ciència». I recorda que el sector cultural representa, encara, un 2,5% del total, malgrat la desfeta dels  últims anys». A més d’afegir, davant prop de 700 persones, moltes d’elles afectes al món de l’educació i la cultura, que «no només són estratègics per a l’economia, el turisme i l’exportació de cotxes si no que la cultura també crea riquesa i llocs de treball si se l’estimula i incentiva, o com a minim si no  li posen pals a les rodes».

Tot això després de recalcar Gregori, a la Rex Natura, que Alzira «és una illa» pel que respecta a la promoció de la cultura escrita en valencià» però afegí «una illa i un miratge, una visió irreal del que hauria de ser en el nostre país el tracte normal a la cultura dia a dia».

L’editor, que impulsà fa 24 anys el guardons literaris de referència a la Comunitat Valenciana, va fer un parell d’intencionades preguntes; s’ha propiciat a la pràctica eixa discriminació positiva cap al valencià que emana de la Constitució i de l’Estatut?, aquesta és la primera, tot i que ell va donar una resposta immediata; «les dotacions de suport al valencià no s’han correspost mai (ni ara ni abans, però en estos moments es escandalós) amb les necessitats d’una llengua en inferioritat de condicions».

Cap president del Consell i dos consellers en 24 anys

Gregori, denuncià, tot seguit que les actituts «dels nostres governant tampoc han ajudat en este sentit, i inclús en allò que no costa diners, com ara parlar públicament en valencià, o facilitar, en condicions dignes, l’expressió dels cantants, escriptors i intel.lectuals en valencià en els mitjans públics». Manifestacions que li donaren peu a fer la segona gran pregunta de la vetlada; quants presidents de la Generalitat o quants consellers de Cultura han vingut en els 24 anys dels premis?. Tot i que davant l’auditori no va respondre, ho va fer després a Riberaexpress; » cap president del Consell i dos consellers, un en l’etapa socialista i altre del govern popular».

Josep Gregori va lamentar que en ,lloc «d’intentar sanar l’autoodi i la baixa autoestima del nostre poble, s’han alimentat des del poder les manifestacions folklòriques i autocomplaents». Davant tantes qüestions negatives l’editor deixà, finalment un missatge positiu, «a pesar d’això, afortunadament, la cultura valenciana i en valencià encara continua viva», deixant clar que «només si resistim i lluitem, podrem guanyar».

Josep Gregori en el sopar dels Premis

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here