Un verdolaga, en sentit col·loquial, és qui conta i parla expressions i acudits picants. El suecà associa el color verd amb immaduresa moral i erotisme, i així suposem el verdolaga un home llicenciós, potser obscè.
La verdolaga (Portulaca oleracea), també coneguda com llengua de gat, és planta herbàcia anual de les portulacàcies, i prové de la Índia. És planta terrejant, de branques llises, fulles alternes, simples i suculentes, flors solitàries, amb cinc pètals grocs. Fulles i flors són comestibles, amb sabor lleugerament àcid i salat. El fruit és una càpsula i conté granets menuts.
En Sueca és abundant, i la trobem als camps de regadiu entremig dels conreus, als marges de l’arrossar, a les vores dels camins, i als llocs transitats de terra baixa, formant part de les comunitats arvenses, és a dir, de les males herbes. Pot recol·lectar-se tot l’any. La verdolaga és ingredient de la cuina suecana tradicional, tot i que ara el seu consum és reduït.
Tija i fulles es mengen crues en amanida. Es conserva confitada amb vinagre i sal, i sol guisar-se amb creïlles o llegums. Crua, té propietats antiescorbútiques, diürètiques i refrescants. Des d’antic els suecans l’han menjada en substitució d’altres verdures en època d’escassetat. Cal, en tot cas, rentar-la bé per evitar el verí provinent d’herbicides.
Conté la verdolaga més àcid gras Omega 3 que qualsevol altra verdura. Té vitamines C i B, i minerals dietaris (magnesi, calci, potassi i ferro). En la medicina popular de Sueca fou usada per a tonificar el fetge, i com un remei al restrenyiment i la inflamació del sistema urinari. Hi havia la creença de que la verdolaga expel·lia el diable de casa.
Hui fem COCA DE VERDOLAGA I PANSES, i cal, per a la massa: vint grams de rent fresc, pessic de sucre, mig quilo de farina, cullerada de sal, un parell de cullerades d’oli d’oliva verge i un altre de vi blanc sec, farina per a la taula de treball, sagí, i mantega per untar la safata; i per a la barreja: un quilo de fulles de verdolaga, 40 gr de pinyons, un grapat de panses, sal, pebre, i un got d’oli.
Fem la massa barrejant el rent amb sucre i un poc d’aigua tèbia. Col·loca la farina amb sal en un bol gran, forma un forat en el centre i aboca el rent amb sucre, i empolsega amb farina. Deixa-ho reposar un quart d’hora. Afig l’oli, el vi, i un quart de litre d’aigua, i barreja-ho fins a formar una massa, deixa-la en lloc calent fins que doble el seu volum, pasta-la i estira-la sobre una taula enfarinada.
Amb la pasta, fes un rectangle i cobreix una safata de forn untada amb sagí, punxa amb una forquilla i deixa fermentar de nou. Mentrestant, neteja, renta i escalda la verdolaga amb un poc d’aigua amb sal. Després, la retires i l’escorres bé, i col·loques sobre la massa, en la qual distribueixes també les panses i els pinyons per damunt. Salpebres i ruixes amb oli. Finalment introduïm al forn, a 200 graus, una mitja hora. Per acompanyar la coca, beurem del mateix vi blanc que haurem encetat. Profit!
