Cuina Suecana: La tenca /Per Sangonereta

0
574

Ara, en octubre, comença la temporada d’un peix ben nostre, la tenca (Cyprinus carpio), que, com altres peixos d’aigua dolça, anguila, llissa o llobarro, ha format part de l’alimentació dels suecans. Abans, quan feien l’eixugó als casells d’arròs, boqueres, sèquies, escorrenties i recs s’omplien de tenques que el llaurador gaudia de pescar. Hui, ha minvat la quantitat i també el consum.

     La tenca viu a l’aigua dolça, però s’adapta en aigües salabroses. No és peix autòcton, sinó espècie introduïda amb èxit pels cavallers creuats hospitalers, importada d’Orient, i es coneix a les riberes del Xúquer des del segle XIII. De cos fusiforme i cobert d’escates cicloïdals desenvolupades, assoleix mesures realment grans, fins a un metre i 30 quilos de pes, encara que el normal és de fins a 40 cm i d’un a tres quilos.

     De cap gros, té barbetes sensorials a la boca, que no té dents. El dors i els flancs tenen color terrós violaci, el ventre grogós daurat, i les aletes ventrals i anal rogenques. La tenca, a més del seu hàbitat, sol criar-se en vivers, o en basses de jardí, on conviu amb ànecs i oques. És peix apreciat a Sueca, tot i que té un lleuger gust de fang.

     Es considera un peix semigreixós: cada 100 grams 5 grams de greix. La seua carn és font de proteïnes completes, d’alt valor biològic, ja que conté tots els aminoàcids essencials. Destaquen les tenques per contindre vitamines del grup B i liposolubles com l’A i la I, acumulades al seu fetge i al seu múscul. Pel que fa als minerals, la tenca és rica en ferro, i també conté potassi, fòsfor i magnesi.

     La tenca és un peix de bon sabor, suau teixidura i carn consistent. Cal rentar-la molt bé abans de cuinar-la, posant-la tres hores en aigua amb sal. Les formes de preparar la tenca són molt variades, i es pot fer al forn, a la brasa, fregida, estofada, bullida o fins i tot cuita al vapor.

     Hui cuinem un plat ben suecà, la TENCA AMB SUC, i ens farà falta una tenca ouada de quilo i mig, neta de budells i tallada a rodanxes, una ceba mitjaneta, dos tomaques madures, una nyoreta, dos grans d’all, julivert, safrà, aigua, oli d’oliva verge, sal i pebre negre. Salpebrem els talls de peix. Pelem la ceba i la tomaca i trinxem. Mentrestant, en cassola d’obra posem al foc un bon raig d’oli.

     Amb l’oli calent, incorporem la nyoreta. Li donem voltes perquè l’oli n’agarre el gust, i afegim la ceba trinxada. Quan la ceba ofegada estiga enrossida, aboquem la tomaca. Fet i espès el sofregit, afegim una picada d’all i fulles de julivert que haurem fet al morter. Li donem unes voltes, i incorporem els talls de peix, el pebre negre, un pessic de safrà i ho cobrim amb l’aigua calenta. Tastem de sal.

     Deixem que arranque el bull, i coem a foc mitjà cinc minuts. Després, afegim els ous de la tenca (que podem, si voleu, salar, empebrar i enfarinar prèviament), i deixem bullir durant cinc minuts més, fins que la tenca estiga cuita. Deixem reposar i emplatem. El vi ideal per maridar seria un vi blanc, novell, de Rueda o del Priorat. Profit!

www.suheca.com

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here