Cuina Suecana: La navelina /Per Sangonereta

1
452

A les fruiteries i parades de la Plaça tenim ja les varietats primerenques de clementines, com Marisol, Oronules, Loretina, Clemenpons, Arrufatina, Esbal i Oroval. També s’hi veuen les primeres satsumes, com Okitsu, Clausellina i Owari. Les taronges primeres de la temporada, però, es deixaran vore cap a Tots Sants, quan arribarà la Newhall, i després la Navelina, una excel·lent varietat cítrica de la qual en parlem hui.

     Aquesta taronja, com els nostres intel·ligents lectors saben, és una “Navel”, paraula que en anglès significa “melic”, i açò és degut al fet que una singular mutació, descoberta en 1820 en un taronger d’un monestir de Brasil, fa que en la base del fruit es desenvolupe una segona taronja, menuda i atrofiada, que li dóna un aspecte de melic.

     La nostra navelina, però, és d’origen americà, i és una taronja descoberta a Califòrnia com una mutació de la Washington Navel, o navel washingtona. Al principi la van anomenar Early Navel, ja que és la més primerenca de les navel.

     En la dècada dels anys 30 la Universitat de Califòrnia enviava una mostra d’aquestes taronges a l’IVIA que les va rebatejar com navelines, per ser més menudes que la taronja navel original. Però va tardar la navelina a ser incorporada al mercat, ja que fins als anys 70 no es va comercialitzar.

     La navelina és de pell fina, sense llavors, arrodonida i amb el melic poc prominent i obert, de gran qualitat per al seu consum, tant de taula, per la seua polpa sucosa de sabor intens i equilibrat de sucre i acidesa, com en suc, per la gran quantitat que té. A més, la navelina és molt resistent al fred, d’ací la seua gran qualitat i resistència, presentant el millor de si mateixa en el moment de la recol·lecta i agafada de l’arbre. Es cull des de la darrera setmana d’octubre a finals de febrer.

     La navelina és rica en vitamina C, i és habitual menjar-ne senceres, i també en forma de suc, o com a condiment en postres casolans. Té un valor energètic escàs pel seu elevat contingut d’aigua, però conté fibra, àcid fòlic i minerals, com potassi, magnesi i calci; i també beta-carotè, conegut per les seues propietats antioxidants, a més dels àcids màlic, oxàlic, tartàric i cítric. La navelina afavoreix el trànsit intestinal.

     Hui, farem FLAM DE TARONJA, per al qual necessitem un quilo de taronges navelines, mig got d’aigua, dos-cents grams de sucre, set rovells d’ou, un poc de caramel líquid i un ou. De les navelines fem suc. Posem al foc en un casso eixe suc, al qual afegirem el sucre. Quan s’alce el bull, afegim l’aigua, i deixem coure tres minuts més.

     Batem els rovells i l’ou i afegim el contingut del casso ben colat. En un motlle, s’aboca el caramel líquid i damunt tota la mescla preparada. Ho coem al bany de Maria durant deu minuts. Es retira del foc i es fica al forn vint minuts. Per menjar-se el flam de taronja caldrà acompanyar-lo amb una copeta de curaçao, o de vi de taronja dolç, que pot ser casolà (un dia donaré la recepta), o de celler, el de Moguer és ben bo. Profit!

www. suheca.com

1 Comentario

  1. ¿Hi ha alguna forma de veure i poder triar tots els escrits de Sangonereta?
    M’agradaria publicitar-los en el meu facebook «Etnobotànica lucentina … i més, senyora, i més»

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here