La Taula de Filologia Valenciana celebrarà la seua IV Jornada el dissabte, 27 d’octubre, a Catarroja, on es presentaran i debatran deu comunicacions en intervencions i relacionades amb l’ús, l’ensenyament del valencià, la normativa i la normalització lingüistica en general. Entre les ponències que es tractaran es poden destacar “La toponímia en l’ensenyament”, “Guanyem el pati. Els nostres jocs populars”, “Estructuració de les parts de la teoria lingüística en la docència”, “A propòsit de la política lingüística valenciana”, “El llenguatge no sexista i la teoria lingüística.
També es presentaran altres com “El lèxic col·loquial de la Costera a través de la literatura de Toni Cucarella: proposta d’aplicació didàctica” o “La tasca dinamitzadora de Carles Salvador“. Entre els ponents hi ha professors i lingüistes com Antoni López, Alícia Martí, Pura Santacreu, Anselm Bodoque, Francesc Gisbert o Alexandre Ordaz.
Esta és la quarta jornada sobre l’ensenyament, l´ús social i la normativa que celebra Taula de Filologia Valenciana. Les anteriors tingueren lloc a Sueca (2009), Alzira (2010) i Tavernes (2011). Entre els impulsors de Taula de Filologia Valenciana figuren els professors Abelard Saragossà, Antoni López, Josep A. Mas Castells, Alícia Martí, Josep Saborit, Manel Sifre.
També hi són membres de TFV acadèmics de l’AVL com Emili Casanova, Josep Lluís Doménech o Àngel Calpe, així com també el lexicògraf Eugeni S. Reig, tècnics lingüístics de mitjans de comunicació i de l’administració municipal autonòmica i central i altres. TFV, entre altres activitats impulsa la publicació de la revista Aula de les Lletres Valencianes, amb el patrocini editorial de la Institució Alfons el Magnànim.
PROGRAMA
IV Jornada sobre el valencià.
Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa 2012
Dissabte 27 d’octubre del 2012
9:30 en la Biblioteca Municipal Enric Valor
Camí Real/Esteve Paluzié
Catarroja
Programa
9:30 Recepció dels assistents
10 Inauguració de l’acte i lliurament del premi Joaquim Garcia Girona. Intervindran: Antoni López Quiles, tresorer de Taula de Filologia Valenciana; Soledad Ramon Sánchez, Alcaldessa de Catarroja; Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ,i Rafa Ramon, director de l’oficina de Caixa Popular de Catarroja.
Josep Lluís Navarro: Els verbs tocar i cridar com a sinònims de telefonar.
10:45 Descans
11-12 Taula rodona. Moderadora Pura Santacreu Berenguer:
Pura Santacreu Berenguer: La toponímia en l’ensenyament.
Francesc Gisbert i Muñoz: Guanyem el pati. Els nostres jocs populars.
Alícia Martí Climent: Estructuració de les parts de la teoria lingüística en la docència.
12-13 Taula rodona. Moderador Alexandre Ordaz:
Anselm Bodoque: A propòsit de la política lingüística valenciana.
Alexandre Ordaz: El llenguatge no sexista i la teoria lingüística.
Hèctor Sanchis Mollà: Sobre el llenguatge sexista.
13-14 Taula rodona. Moderador Abelard Saragossà Alba
Pau Pasqual Pla i Martínez: El lèxic col·loquial de la Costera a través de la literatura de Toni Cucarella: proposta d’aplicació didàctica.
Mary Alonso: Identidad de valencianos y catalantes en Buenos Aires
Maria Josep Carro de Mena: La tasca dinamitzadora de Carles Salvador.
En acabar la jornada, dinar de germanor en el Motor dels Peixcadors, l’Albufera.
Què és Taula de Filologia Valenciana?
Taula de Filologia Valenciana és una associació multidisciplinar i plural que naix per a millorar l’ensenyament del valencià i, en general, per a treballar en els factors que depenen o estan vinculats als professionals de la llengua, especialment l’estudi de l’ús del valencià i l’anàlisi del valencià culte. Per tant, els tres centres d’interés de Taula són la pedagogia (en llengua i en literatura), la sociolingüística i la normativa. Com a mitjans auxiliars, considerem la lingüística, la teoria literària, la història, la sociologia i la psicologia.
Els seus membres són docents d’institut o d’escola, tècnics lingüístics, escriptors (en el sentit més ample del terme), professors universitaris (sobretot de llengua i de literatura) i persones rellevants de camps específics. L’associació pren el nom central (
Taula) de la revista valenciana Taula de Lletres Valencianes (València, 1927-1939), la qual partix de la institució mercantil Taula de Canvis, creada en Barcelona en 1401 i en València en 1407.
Per què naix Taula de Filologia Valenciana?
Les causes de formar l’associació són un principi social i un factor valencià. El principi social és el convenciment que un poble necessita estar organitzat socialment per a funcionar bé. Així, sense coordinar una part significativa dels docents valencians difícilment conservarem les coses positives que té l’ensenyament del valencià i millorarem alguna de les deficients.
Al costat del principi social, hi han els enfrontaments civils que es varen produir en els anys setanta i huitanta per la interpretació de la naturalesa del valencià. En Taula, entenem que els primers perjudicats per aquella divisió social varen ser el poble valencià i el valencià. La societat valenciana va perdre perquè patí una fractura social. Pel que fa al valencià, el procés dificultà la recuperació del seu prestigi social i, sobretot, l’augment del seu ús públic: si la interpretació de la naturalesa del valencià causava la divisió entre els valencians, era preferible ignorar-lo i usar la llengua que no generava problemes socials (el castellà).
Els efectes d’aquella fractura social dificulten l’augment de la consciència i la voluntat de ser valencians. Eixos dos factors (poca consciència i poca voluntat de ser valencians) no solament repercutixen negativament en la cohesió de la societat valenciana, sinó també en l’ensenyament, l’assimilació i l’ús del valencià. En efecte, una llengua marginada en la seua pròpia societat difícilment es recupera si no forma part de la identitat d’un poble i contribuïx a augmentar la consciència i la voluntat de seguir sent membres d’eixe poble.
