Cuina Suecana: El Bragat /Per Sangonereta

0
321

     Parlem hui, doncs, d’ànecs. Ho fem del bragat, que des de la setmana de sant Roc tenim a Sueca. I ací estarà, fins a maig, en que tornarà al nord d’Europa. El bragat és conegut també com ànec cullera, paleter, bec d’espàtula, cullerot, ànec d’escut, cuerot i ànec roig. Té una envergadura de 70-85 cm.

     El bragat presenta coll curt, cap verd, bec gran de color negre lluent, en forma de cullera, i les potes de color taronja intens. El mascle té pit blanc, ventre de color marró i una taca blava sobre l’ala. La femella s’assembla a la collverda, però té la cua pàl·lida, la postura de natació enfonsada, i el bec més evident.

     El bragat estima els arrossars enaiguats suecans, i busca els que no tenen rostoll per filtrar l’aigua sense problemes. Pasta tant en l’aigua dolça com en la salabrosa. És ànec filtrador, no cabussador, que menja crustacis microscòpics, puces d’aigua, cucs, caragols, etc. La femella nia a terra, en un forat, i pon a l’abril fins a 12 ous de color ocre o verd. Als 24 dies ixen els pollets, que volen als 40 dies.

     Es ànec hivernant regular al terme suecà. A l’arrossar l’observem en superfície, on passa el temps filtrant-la, i també el fons somer en busca d’aliment. El reclam que emet el mascle és un “tuc-tuc” disíl·lab i nasal. La veu de la femella és semblant, però esmorteïda, i també claca de manera curta i ronca, que va baixant d’intensitat i to. Per al caçador, és ànec valuós.

     Hui fem un COLLONI DE TIRADES per a quatre ratolins de l’estil del meu germà bessó, Xavier Campillo. Ens fa falta, dos bragats mitjanets, quilo d’anguiles, quilo de creïlles a rebanades fines, un quart de garrofó, cabeça d’alls, quatre ous, dos vitets, brins de safrà, pebre roig, ametles pelades, clau, julivert, pebre negre, oli d’oliva verge, sal i aigua clara. En un casso mitjà, bullim el garrofó, fins que estiga tendre, i reservem.

     Escorxem i trossegem els ànecs i, en perol ample de ferro, daurem amb un poc d’oli, a foc lent. Quan tinga color la carn, afegim vitets trencats i pebre roig; removem i aboquem l’aigua del bull del garrofó i la necessària per cobrir. Coem tres quarts d’hora. Mentre, netegem i trossegem l’anguila. Preparem una picada de julivert, alls, ametles, pebre negre, sal i clau.

     Amb l’ànec tendre, posem anguila, garrofó, safrà i creïlles, i coem a foc mitjà uns minuts. Rectifiquem de sal, afegim la picada, deixem caure els ous damunt de tot i mantenim la cocció quinze minuts més. Servim calent. Un bon vi per al colloni seria un negre, varietal, noble i elegant, com el Mas Borràs, de la casa Torres, un pinot noir excel·lent, estil Borgonya. Profit!

www.suheca.com

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here