El «Sopar Estellés» d’Alzira es converteix en una oda al gran poeta valencià

0
380
Vicent Andrés Estellés

Per segona vegada a Alzira, l’Associació Cultural Illa del Xúquer en col·laboració amb la coalició Compromís i Bloc Jove d’Alzira, ha organitzat el sopar homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés.

Al voltant de cinquanta persones es reuniren a la Sala Simbiosi d’Alzira, la nit de l’11 d’octubre 2012, per a col·laborar en la difusió de l’obra del poeta més important dels valencians dels darrers cinquanta anys.

Entre el públic es trobaven representants del món editorial, partits polítics d’esquerres, sindicats i associacions culturals.

Natura Colomer, presidenta de l’Associació, va exposar la importància de dur a cap aquest tipus d’iniciatives que tenen com a finalitat mantenir la identitat cultural, política i lingüística dels valencians. Difondre la poesia d’Estellés és una obligació que les institucions oficials no fan com cal perquè no confien en la recuperació nacional.

Amb aquest tipus de sopar literaris, que es fan a tot arreu del País Valencià, estem contribuint a normalitzar i dignificar l’ús de la nostra llengua. També animà a llegir i compartir la poesia.

Aida Ginestar va conduir l’acte amb desimboltura i professionalitat.  Després d’un saborós sopar fred, on no podia faltar el “pimentó torrat tallat en tires”- fent al·lusió al famós poema estellesià- va presentar les persones que llegiren o recitaren el poema que havien triat.

A més d’anècdotes, records i reivindicacions, tinguérem ocasió d’escoltar una representació dels temes més habituals en la poesia d’Estellés: la mort, el pas del temps, l’estima per la llengua, el compromís, l’erotisme, la postguerra, les tradicions…. i per acabar, el poema “Els amants” recitat per Vicent Camarasa que emocionà i encoratjà els assistents.

S’hi projecta un audiovisual realitzat al CEIP Gabriel Miró de Calp, on els xiquets i xiquetes cantaven el poema “Assumiràs la veu d’un poble”.

Finalitzat l’acte tinguérem ocasió de conversar, raonar, ballar… mentre sonava música en valencià fet que, com tots sabem, és poc habitual en aquest país.

 Els Amants

No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l’amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l’amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles. Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peçó d’una orella. El nostre amor és un amor brusc i salvatge, i tenim l’enyorança amarga de la terra, d’anar a rebolcons entre abraços i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les “Rimas” de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Vicent A. Estellés

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here