Un conte per a pensar: Una bruixa embruixada

1
430

34. UNA BRUIXA EMBRUIXADA
enricramiro@hotmail.com
A Joaqui Ribelles i Paco

Possiblement hauràs sentit parlar del rei Artús, un enigmàtic personatge que no té provada la seua existència però de qui hi ha llibres, pel·lícules, documentals i jocs. Sembla que no va nàixer a Sant Joanet sinó a la boirosa Cornualles, al sudoest de l’actual Gran Bretanya després de la caiguda de l’Imperi Romà, i va viure al voltant del segle VI d.C.

Durant la seua joventut, fou sorprés i apressat pel monarca del regne veí mentre caçava furtivament pels seus boscos. El rei pogué matar-lo perquè estava en les seues terres sense permís de residència ni papers, doncs era el càstig acordat. Tanmateix, li donà pena per la seua simpatia i pel valor que tenia, així que li oferí la seua llibertat a canvi de contestar a una pregunta: Què vol realment una dona?

Era una qüestió complexa, però no tenia res a perdre i el rei Artús va acceptar. Retornà al seu castell i preguntà als pares, amigues i amics, enemics, monjos i monges, savis i pastisssers, prostitutes, bufó de la cort, i nobles i cavallers que després serien els de la taula redona, però no va rebre cap resposta de trellat. Envià missatgers a tots els llocs del regne i a l’estranger, però no tingué sort. Això sí, tots li aconsellaren que consultara a la bruixa que vivia al cim de Santa Anna, entre la Llosa i Castelló de la Ribera. I allí se n’anà el jove Artús. Després de menjar bona carn i prendre un bany al balneari, inicià l’ascens de la muntanya.

En l’arribar dalt, la bruixa ja l’estava esperant-lo. Li féu la pregunta i ella acceptà donar-li la resposta a canvi de casar-se amb ella. La bruixa era lletgíssima, geperuda, amb grans per tot el cos, una olor que provocava vòmits i feia contínuament sorolls per la part posterior del seu cos. Però la paraula d’un rei més sagrada, sembla ser, i acceptà.

S’anunciaren les noces i ella li va donar la resposta:
– Allò que vol qualsevol dona és ser sobirana de la seua pròpia vida.
El rei veí li donà la llibertat i els dos es casaren. Però per la nit, en la cambra reial, la bruixa es transformà en una bellíssima dama. S’apropà a Artús i li va dir:
– Com has complit la teua paraula, la meitat del temps seré bruixa i l’altra meitat del temps com ara. Com prefereixes que siga de dia i com prefereixes que siga de nit?
– Pregunta cruel -contestà Artús. És millor que disfrute de la teua bellesa durant el dia per a compartir-la amb els altres o tindre’t així per la nit? A punt estava ja de tirar fum pel cap, quan li va dir:
– Ben pensat, tria tu perquè eres sobirana de la teua vida.

I així fou com la bruixa embruixada es transformà per sempre més en una meravellosa princesa.

Aquesta història ens ensenya que tot és possible i que complir la paraula té la seua recompensa malgrat que de vegades es puga dubtar. Sabem que la vida és dura i que està farcida de depressions, traïcions i desencants, però també de moments deliciosos. I posats a triar, per què no ens fixem en aquests últims? Amb la pràctica ho podem aconseguir i neutralitzar les penes.

(Inspirat en http://www.todohistorietas.com.ar/cuentos0.htm amb el nom de “Historia de brujas”, una col·laboració de Claudio A.)

Enric Ramiro

1 Comentario

  1. Diu un proverbi àrab que «amb força de voluntat, inclús un ratolí pot menjar-se un gat». És el mateix que ve a dir-nos Enric amb «tot és possible». A tot açò, la Lluna no té telefonet.

    Segons tinc entés, la major recompensa que té complir la paraula és guanyar-se la credibilitat i confiança dels altres. Peró clar, si jo conte que és possible que les bruixes es transformen en princeses no sé si ho aconseguiré…

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here