Un conte per a pensar: Robinson Crusoe i Sollana /Enric Ramiro

1
635

33. ROBINSON CRUSOE I SOLLANA
enricramiro@hotmail.com
A Joan Ferrús i el Col·lectiu l’Ullal

Quasi tothom coneix Robinson Crusoe, el famós nàufrag anglés que passà vint-i-vuit anys en una illa tropical totalment deshabitada situada a prop del riu Orinoco, i que fou alliberat insòlitament per pirates. Fou escrita per Daniel Defoe en 1719 en forma de fictícia autobiografia i és considerada la
primera novel·la anglesa.

Però molts pocs , entre els mortals, saben que Robinson realment existí, que després de les seues aventures de joventut se n’anà a viure a Sollana, població d’origen visigòtic, en quedar-se enamorat de l’Albufera, la seua marjal i pot ser d’alguna veïna.

I el que tampoc sap molta gent és que professava la religió jueva com es va demostrar en la documentació que deixà en aquesta població de la Ribera i que continuen buscant els investigadors del Col·lectiu Ullal en les seues excursions.

Tanmateix sí que s’ha constatat la següent anècdota que li passà el dia del seu salvament. Conten els pirates que en passar per l’illa varen veure un home que els feia senyes, i el capità va ordenar botar una xalupa amb alguns homes per a veure què passava i ell mateix al capdavant per veure què arreplegava. A l’arribada a terra, Robinson els contà la seua trista situació i els demanà que el portaren a algun lloc més o menys civilitzat.
– No està malament la idea perquè estem de vacances i avorrits, però abans ens agradaria veure l’illa.

Com tampoc era qüestió de discutir i ja estava un grapat d’anys allí, accedí ben gustosament a fer de guia turístic.
– Ací teniu la meua cabana que m’he fet jo a soletes sense anar a Ikea. Aquesta és l’entradeta, la meua habitació principal, el menjador i la cuina. Allà lluny està l’excusat per raons fàcils d’entendre i a l’altre costat la sinagoga. I ara us ensenyaré els voltants.

Eixiren fora de la palissada que havia construït per protegir-se, i els ensenyà l’estable, el corral, el camp de blat i de vinyes (menjar, beure i postres) i la segona sinagoga.
– Un moment –li va dir el capità pirata tot sorprés. M’has dit que estàs tot sol a l’illa. Aleshores per a què vols la segona sinagoga?
– Molt senzill –va dir Robinson. Una és la sinagoga a la qual vaig i l’altra, és la sinagoga a la qual no vaig.

Sovint li donem molta importància al que fem, però igualment d’important és el que no fem. Moltes vegades el no votar és una forma de votar, el quedar-se passiu davant d’una injustícia és participar del seu error, ser neutral és una manera còmoda i interessada de no ser-ho, i com deia Raimon “de vegades la pau no és més que por”.

(Inspirat en “Las dos sinagogas” de Jean-Claude Carrière a El círculo de los mentirosos. Círculo de Lectores, p. 245)

Enric Ramiro

1 Comentario

  1. Des d’un altre punt de vista, es pot dir que la segona sinagoga és un acte solidari per a qualsevol que es puga presentar. Mai se sap. Dit açò, resulta obvi preguntar-se per què no una segona habitació o un segon excusat. La resposta la trobe en un altre conte d’Enric: «Pot ser no fa falta fer tantes coses i gaudir més la vida». A l’illa no hi havia roba estesa…

    Després de llegir la reflexió, em ballen pel cap un parell de preguntes: No plorar comporta acumular odi? Quines llàgrimes amarguen més, les que cauen o les que no cauen?

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here