Llogeta de baix: Fascicles /Xavier Campillo

0
403
Retrat de la poetessa Safo

Tornem a la rutina. I ens omplim el cap amb bons propòsits. Tornar a fer esport, començar la dieta definitiva, reprendre l’aprenentatge d’alguna cosa, etc. Alguns, decideixen aprendre a escriure. Ho haureu vist al quiosc, o potser a televisió. Hi ha un col·leccionable d’una editorial de primer orde que ens ofereix “El plaer d’escriure”. Disposat el parany, els pardalets cauen: funciona.

Dominar la tècnica narrativa, construir i depurar l’estil propi, conèixer trucs per a ser creatius, resoldre propostes d’exercicis, tindre recomanacions de llibres i autors, i moltes més coses s’ofereixen al subscriptor. D’entrada pinta bé, però s’han passat amb el preu: 5 euros fascicle, més 6 euros l’accés a la web, per 60 setmanes. Total, amb 660 euros, s’està més prop de rebre el Pulitzer o el Nobel.

Quan es venen és perquè hi ha gent convençuda que, en acabar-se els fascicles, van a escriure l’obra de la seua vida amb l’estil d’un Tolstoi, un Josep Pla, o un Garcia Márquez. Hi ha, però, més cursos semblants al quiosc. De pintura, per convertir-se en un Van Gogh o en Rubens. De música, per alcançar el geni d’un Mozart o d’un Lennon. La cosa és fàcil. Per fascicles, i setmana a setmana.

L’oferta per fomentar la creativitat literària fa que l’alumne aprenga a escriure, almenys, sense faltes d’ortografia, i a saber sintaxi. Però ser escriptor no depèn només de la tècnica, sinó del talent natural i de la predisposició, que no se sap d’on venen, de capacitat imaginativa, de sensibilitat especial… que, per moltes voltes que li donem al tema, no s’aprenen en textos de formació per fascicles.

Delicadesa, estudi i vocació, contribueixen a fer-se un poeta, però aquest ha d’haver nascut poeta. És possible pensar que qualsevol escriptor de veritat pot ser fabricat? El talent es té o no es té, com la imaginació o la disciplina, com la grandesa o la mediocritat. No sé, i ho escric per ficar una gota d’ironia, si donaria algun resultat organitzar cursos amb fascicles per crear polítics.

Ho dic perquè el polític mediocre es forma solet, sense ni tan sols haver llegit el florentí Maquiavel. Mentre els polítics de tots els colors i sobresalts es dediquen a opinar el contrari, siga el que siga i mútuament, un s’acontenta a mirar per la finestreta de la vida exterior que encara li queda, i tracta d’endevinar el futur, sense fascicles on consultar.

Xavier Campillo

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here