Canviar les festes de Sant Bernat a setembre /Opinió: David Chordà

2
381

Ja estem immersos en el mes de setembre, on el 95% dels alzirenys (per no dir el 100%) hem tornat a la nostra residència habitual. En l’últim cap de setmana arribaran a la seua culminació les festes en honor a la Verge del Lluch. Lluny queden ja les de Sant Bernat. Però què recordem d’elles? L’enorme calor i que desgraciadament segueixen anant a menys.

Han sigut viscudes per alzirenys que no han pogut anar-se’n a xalets, apartaments o de viatge però molts més han preferit altres alternatives per a descansar o divertir-se. Les de la Mare de Déu del Lluch passen com unes festes religioses amb actes bonics com la baixada de la Verge, les dansades, la processoneta del matí i la pujada de la Moreneta al Reial Santuari, però també molts alzirenys no les veuen com unes festes patronals com a tal.

Encara que estem en un any complicat per a proposar canvis de dates de festes després del plantejament de canviar de dia la cremà fallera, vull argumentar per què considere que les festes de Sant Bernat haurien de canviar-se a setembre. Ara molts dels lectors diran que “han de ser en juliol, com tota la vida!!”.

Quants d’estos les viuen amb total o mínima intensitat o fins i tot estan a Alzira? A més, a cap alzireny se li ocorre ara agafar dies de vacances per a viure Sant Bernat com sí fan els algemesinencs amb la seua Setmana de Bous. La tradició també es reinventa perquè molts anys després tinga més força. O ara vivim amb les tradicions medievals? Sobretot vullc deixar clar que Sant Bernat no s’ha celebrat “tota la vida” en juliol. Se celebraven en agost perquè en realitat la festivitat bernardina té lloc el dia 20 de l’octau més de l’any.

El 23 de juliol es commemora la trobada de les relíquies del sant en 1599. El cronista d’Alzira, Aurelià Lairón apunta que es té constància com se celebraren festes patronals en setembre de 1880, 1887, 1891 i 1904 mentre que se celebraren en octubre en 1868 , 1892 i 1894. Una altra població bernardina, la veïna Carlet, també ho celebrava en juliol però el treball en la verema impedia als carletins gaudir de les festes i les passaren a setembre.

Antigament a Alzira se celebrà en mesos diferents a juliol per la recollida de la fulla de la morera. D’altra banda, fa vora 70 anys que les festes de Sant Bernat i de la Mare de Déu del Lluch se separaren. El motiu és que la litúrgia atorga més importància en el culte a la Verge que als Sants i la Moreneta presidia les celebracions, cosa que “molestava” als bernardins. Cal considerar que la festa la fan i és per als alzirenys. Trobe que ara és el moment de la concòrdia i de que tots tornem a ser un. I dic tots perquè com a president de l’associació de Moros i Cristians caldria que ens reunírem amb les dues confraries i l’Ajuntament per a crear conjuntament unes veritables festes patronals, com han fet altres poblacions.

Un primer plantejament de dates és que les festes patronals podrien començar un divendres amb la baixada de la Verge del Lluch i per la nit haver les primeres actuacions. Diumenge podria tindre lloc la processó en honor a Sant Bernat, o com apunta l’amic Lairón podria anar acompanyat per tots els sants i verges de les moltes festes alzirenyes així com gaudir de més activitats i actuacions per la nit.

Durant la setmana, les activitats per a menors a la plaça i altres indrets d’Alzira es durien a terme amb una temperatura prou més agradable i amb majors possibilitats de èxit d’afluència ja que els nanos encara no han començat les activitats extraescolars. El següent divendres es podria realitzar el pregó dels Moros i Cristians, l’entrada falsa i l’olla mora on l’any passat ja tinguérem representació de quasi totes les festes de la ciutat.

Dissabte per la vesprada faríem l’Entrada i diumenge de matí tindria lloc la processoneta del Lluch que podria anar escoltada pel so dels trabucs o que esta arcabussada es fera a continuació. Recordà Aurelià Lairón que ja Teodor Llorente, en 1888, ja va escriure al seu llibre «Valencia» com “bajaba la Virgen del Lluch al son de los trabucos”. Un dels èxits segurs de les festes actuals són les competicions esportives. Però si estes es desenvoluparen amb unes temperatures més humanes, podrien ser seguides per més públic i ser més saludables per als esportistes. Un exemple seria el 3×3 de bàsquet que es fa a la Plaça Major la qual podria també habilitar-se com una pista de volei-platja -com veiem en ciutats europees- i que donaria a conéixer que tenim un equip de voleibol en la 2a màxima divisió espanyola. Com a última idea aportaria la data de celebració.

Els Moros i Cristians hem tingut la sort de què sorgírem fruit d’un mig any faller i establírem les festes el primer cap de setmana d’octubre. Coincideix en l’estiuet de Sant Miquel i pràcticament mai ens ha plogut en onze anys. Trobe que l’ideal seria començar l’últim cap de setmana de setembre i concloure en el primer d’octubre o tercer i quart de setembre, com cauria enguany.

A més, anirien a continuació de les d’Algemesí i abans de les de Carcaixent, sense causar cap perjuí entre localitats veïnes. Deixe’m-nos de pensaments irreflexius i pensem amb el cap gelat en esta possibilitat d’unió per a reforçar totes les festes.

Salutacions

David Chordà i Argente

President de l’A.C. Moros i Cristians «La Vila d’Alzira»


2 Comentarios

  1. Paciencia la que hay que tener con vosotros. No te están diciendo que por estadísticas apenas ha llovido en estas dos semanas, la última de septiembre y primera de octubre, por el veranillo de san Miguel. Lo de este fin de semana ha sido una excepción y aún así ha sido en momentos puntuales (aunque haya descargado mucho).

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here