Un conte per a pensar: L’home brut i l’home net /Enric Ramiro

1
421

32. L’HOME BRUT I L’HOME NET
enricramiro@hotmail.com
A Enric Lluch i Fina Girbés

Un famós rei natural de Rafelguaraf, va fer cridar un savi resavi que tan sols dormia una hora al dia i les altres se les passava llegint el llibre de Llegendes de la Ribera. Vivia a dalt d’un colomer situat en la torre més alta del seu castell.ç

Arribat a la seua fortalesa el savi resavi després de creuar el barranc dels Algadins, els soldats el portaren immediatament a la presència del sobirà i aquest, sense més preàmbuls, li va dir en veure’l:
– Dis-me quin és el secret que amaga aquest llibre o et talle el cap.
– Gràcies per desitjar-me un bon dia, però abans de contestar, permeteu-me que us faça una pregunta.
– D’acord. Endavant. Fes-me eixa pregunta.
– Dos homes caminen per un bosc, després d’una forta pluja. De sobte cauen a una bassa. En eixir, un d’ells està brut mentre l’altre està net. Qui dels dos es llava?
– Vaja tonteria. Doncs el que està brut.
– No, poderós senyor. El que està enfangat veu a l’altre que està net i es pensa a que ell li ha passat el mateix.

Tanmateix, l’altre veu que el seu company està brut i per tant, va a llavar-se.
– Bé, bé, però ara dis-me el secret.
– Permeteu-me que us faça una pregunta. Dos homes caminen per un bosc, després d’una forta pluja. De sobte cauen a una bassa. En eixir, un d’ells està brut mentre l’altre està net. Quin dels dos es llava?
– Home, ara ja sé la resposta. Doncs el que estava net.
– No, poderós senyor. Com ja s’havien equivocat, es va llavar el que estava enfangat. L’experiència ensenya.
– D’acord. Està bé. Ho accepte. Però ara dis-me el secret.
– Permeteu-me que us faça una última pregunta. Dos homes caminen per un bosc, després d’una forta pluja. De sobte cauen a una bassa. En eixir, un d’ells està brut mentre l’altre està net. Quin dels dos es llava?

El rei es quedà desconcertat, però en el fons era tot un encant i acceptà.
– Ja no sé què respondre, la veritat. Ambdós poden llavar-se o cap…
El vell va somriure.
– Si creus, senyor meu, que tres vegades es va a repetir un accident tan increïble, és que estàs disposat a creure qualsevol cosa, i per tant dóna igual allò que et conteste respecte al llibre Llegendes de la Ribera.

Moltes vegades ens fan triar sense necessitat, sense totes les opcions, i sense una mínima informació verídica. Això passa a les enquestes i als qüestionaris, a les votacions, a l’educació i als mitjans de comunicació.
Possiblement ja és temps de comprovar si tenim opció a qualsevol alternativa o si ens marquen alguns camins per a que oblidem uns altres. És per això que cada vegada més, la imaginació és una font increïble de recursos i una font inesgotable de forces per a viure, inclús en una societat anomenada democràtica.

(Inspirat en JODOROWSKY, Alejandro (2006). La sabiduría de los cuentos. Barcelona. Obelisco. 7ª edició, p. 113-114. Història jueva).

Enric Ramiro

1 Comentario

  1. No sé qui va dir que «viure és triar». I a l’hora de triar, cadascú tria com pot. Ja ho vaig dir uns quants contes enrere: «sospite que som titelles dels dubtes i dels records…». Perquè podem tindre el desig irresistible de córrer i respirar profundament. Té sentit córrer quan t’has equivocat de camí?

    Com en contes anteriors, Enric dóna importància a «la imaginació». Tractant-se d’Enric no és redundància, és veritat.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here