Prenc cafè abans d’anar-me’n cap a Castel Fusano. A Lido di Ostia, la platja a 25 quilòmetres al sud-est de Roma, on estic passant la primera quinzena d’agost, fa un dia calinós. Bruno, el cambrer de La Vecchia Pineta, que quan m’hi veu em porta el meu macchiato cada matí sense demanar-li’l, m’ho confirma: “oggi è il giorno di Nerone, sarà una settimana rovente!”. Estem vora mar… però ahir vam alcançar 42 graus.
L’anticicló subtropical saharià que ens ofega hui, el sisè des de juny, l’anomenen amb raó Nerone. De fet, Neró s’uneix a l’incendi de Roma. I ara, el sol, crema de veres. Cada anticicló provinent d’Àfrica rep ací un nom popular. Scipione, va ser el primer a finals de juny. Després van arribar Caronte, Minos, Caligola i Lucifero. Hui, arriba Nerone. Quan acabe aquest període, vindrà Beatrice. Així anomenen la pluja.
Tinc temps, i a l’ombra d’una morera estic rellegint Manolo Vázquez Montalbán. Tatuaje, duc entre mans. A prop de la platja de Vilassar apareix un home mort que porta gravada a l’esquena una llegenda: “He nacido para revolucionar el infierno”. Així comença Tatuaje, amb el detectiu Pepe Carvalho. Llegir Tatuaje és gaudir d’un text que flueix tan lleuger com un riu cap al mar.
En el viatge a Holanda, un inspector de la policia d’Amsterdam li confessa a Pepe Carvalho, referit als emigrants espanyols que treballen a la Philips: “una sociedad permisiva como la nuestra puede provocar un desbarajuste mental en sus compatriotas”. Societat permissiva? Fa uns anys, aquest concepte era tan inimaginable més avall dels Pirineus com ho és hui.
A la llum de les nombroses ordenances cíviques que les autoritats –totes– es treuen de la màniga sembla que ens volen fer viatjar pel túnel del temps. S’ha prohibit ja quasi tot: una caterva de mesures aprovades pels polítics de beateria caduca, que s’atorguen la defensa de moral, vides i bon costum. Pura hipocresia amb l’ull posat en que el ressò mediàtic de les mesures, amb el suport de votants pàmfils, done rèdits electorals.
A Sueca, i és un exemple, la regidora Josefa Juan vol censurar els continguts de SuecaTV. Limita la llibertat més enllà del raonable. Per això s’agraeix la reacció dels que arreu planten cara a la nova Inquisició, la que fa més feixuc l’àrid infern quotidià. Un infern com el que a Ostia –on va morir Pasolini– ens ha dut Nerone en ple Ferragosto italià.
Xavier Campillo
