Des de Cullera: L’art de robar… /Ferran Sanz

1
526

Robar –furtar, cisar, rapinyar, llevar, emblar, rapejar, lladrunyar… apropiar-se del que no és propi, en definitiva– és, a part d’un delicte tipificat en el codi penal, quelcom que no tots poden ni saben fer. Jo me’n reconec incapaç, sota totes les formes possibles, així que qualsevol que em llegeix ara sap que si es veu en un descuit i confia al meu costat qualsevol objecte material o deixa anar qualsevulla idea o il·lusió, pot restar ben tranquil: la integritat, física i moral d’allò estimat no perilla. I és que, com tantes coses a la vida, robar és un art i no tots hi estan capacitats, n’hi ha maneres i maneres, i curiosament, unes estan més ben vistes que d’altres o no reben el mateix càstig, tant social com legal.

Ho hem vist aquest estiu com a una de les conseqüències d’aquesta maleïda crisi. Tots recordareu el cas Gordillo, veritat? Sí, allò de Gordillo i del SAT, amb la llei –i el diccionari– en la mà, va ser un robatori; qualsevol que s’enduga res tangible, d’un negoci, empresa o domicili particular, roba, furta o com li vulguem dir… Però com tot a la vida, les coses no són blanques ni negres ni els humans som dimonis o angelets, exclusivament. Tot té un per què i hem d’anar sempre al que hi ha al darrere d’un cas concret, analitzar-ho sense la pressa –i l’apassionament– immediats: passat un cert temps, queda clar que allò va ser més un gest –o part d’una cadena de gestos– que pretenia conscienciar, que no un cas de robatori en sí.

Cansats de la falta de mobilització de les forces socials, partits polítics, dels propis representants públics en definitiva, i emprant, això sí, uns procediments que podríem debatre tranquil·lament, “l’assalt” aquell al Mercadona posà en evidència que no vivim en una bassa d’oli, que les tensions hi són, que quan tot esclate fruit de l’exacerbació de les desigualtats, les conseqüències poden ser realment imprevisibles. Si els que ho passen verdaderament malament s’organitzen i es reboten de veritat, ací en pot passar una de grossa. Allò, per tant, no fou un simple robatori, sinó tot un avís del que pot arribar a passar si la dreta que ens desgoverna continua per aquest camí de retallades, misèria i eliminació de la classe mitjana.

Estem cansats de veure com durant tota la vida s’ha perseguit al que robava una gallina per a menjar –i se li imposava penes de presó, fins i tot després de refeta la seua vida– i al lladre de guant blanc i coll emmidonat, l’estafador que desvia –i no poquets– diners a paradisos fiscals, que fa entrar en fallida empreses solvents i mil tripijocs més, se li para una catifa vermella per on va. Mireu si els passarà res a Rato o a Olivas, després d’haver enfonsat no un banc, tres! Li passarà res a la filla de rei, que estava al cas de les martingales d’un home a qui pessigaran per becso? Però això és brossa de riu: el frau fiscal a Espanya arribà a 44.000 milions d’euros en 2011, dels quals 31.000 corresponien a grans fortunes. Bé, no?

El DIEC defineix robar com apropiar-se indegudament, amb violència, amb enganys, d’amagat, allò que és propietat d’altri. No són robats els diners que s’han endut gestors i directius de bancs i caixes després de dessupitar-les, havent-les de “recapitalitzar” nosaltres amb diners que es manlleven ara de sanitat i educació? No és robar amb enganys les “preferents” dels bancs? No és robar d’amagat el gruix de banquers i grans empresaris que defrauden a hisenda –abans donava les xifres– diners de tots i se’ls emporten a paradisos fiscals? Comparar tot això amb un carro de Mercadona, que no era per a qui se l’enduia sinó per a famílies que no podien ni menjar, em sembla un debat ridícul i que fuig, interessadament, del problema…

Els bancaris abans esmentats, els defraudadors, els polítics corruptes, van pel carrer tan tranquils. Però clar, Gordillo es mereixia per a alguns la pena de mort… Qui dels que esteu ara llegint no robaríeu en un cas extrem per a què un fill vostre no es morira de fam? Qui dels que esteu ara llegint –tant els que aplaudíreu els fets com els que els condemnàreu– no està d’acord en denunciar el robatori massiu, constant, perpetu i impune que han fet, fan i faran els lladres de tratge i corbata, els gàngsters de tota mena que ens envolten? Posats en un destret, ningú no és capaç de dir com reaccionaria. Si Gordillo s’ha de seure a la banqueta dels acusats, que ho faça i que done les seues raons, perquè mut no està, s’explica prou bé. Però que vagen també tots els peixos grossos, fins ara intocables, que naden feliços i aliens a la crisi que han creat.

Durant els últims mesos molt s’ha parlat de rescatar bancs i poc de rescatar persones. Els rostres anònims de la crisi, però, tenen noms i cognoms, i no són coneguts ni mediàtics, però són els que no poden arribar a final de mes, els que passen privacions importants, els que estan frustrats perquè el context no només no millora sinó que sembla un pou sense fons. Per a aquestes persones, cada volta més, les paraules es buiden de significat, aquests debats estèrils tenen relativa importància. Volen menjar, volen viure, volen que ningú no se’n riga d’ells. Per això, les paraules d’un egòlatra com Cristiano Ronaldo els semblen un insult. Per això a cada anunci d’una nova retallada es posen a tremolar.

Potser a l’Estat li aniria millor si hi haguera més Gordillos i menys xoriços. La gent major del meu poble sempre deia: “xiquet, de qui has de tindre por és dels entratjats i no dels que visten malament”. Sí, definitivament, robar és un art i no tots en saben, estan els espavilats i ben vestits de torn, que tenen butlla, i estan els desarrapats que fan dos passes en fals i els enganxen de seguida. Els que en saben, ells solets, els que no tenen vergonya ni escrúpols, i no els altres, són els que ens enfonsen cada dia més. Fins que diguem prou, fins que –no vull ser alarmista– comence a córrer la sang. I això, per desgràcia, no sembla estar massa lluny al pas que anem…

Besets i abraçades i fins la setmana vinent!

Ferran Sanz

Cullera, 7 de setembre de 2012

1 Comentario

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here