Un conte per a pensar: El gall de l’emperador /Enric Ramiro

0
374

28. EL GALL DE L’EMPERADOR
enricramiro@hotmail.com
Als meus exalumnes de Benimodo

L’emperador xinés volia per damunt de tot el seu gall i va decidir immortalitzar-lo. Volia el millor pintor del món i el va trobar a Benimodo, i des d’allí el va fer vindre gràcies a Escola Valenciana i les seues ambaixades per tot el món. L’artista va observar l’animal durant hores i li va dir:
– Majestat, el retrat estarà a punt en sis mesos.

Passat el temps, el monarca va enviar a un ministre a pel quadre. El pintor li va dir:
– Encara no està preparat. Torne d’ací vuit mesos.
Passà el temps indicat. L’emperador, que estava molt impacient, tornà a enviar un grup de persones de la seua màxima confiança. En rebre’ls el pintor els va dir:
– Encara no està preparat. Torneu d’ací deu mesos.

L’emperador es va enutjar moltíssim.
– Esperaré, però si aquesta vegada no compleix, li tallaré el cap.
Passaren els deu mesos. Aquesta vegada el mateix emperador va encapçalar la comitiva reial amb el botxí al seu costat.
El pintor “benimodolí” el va rebre amb gran respecte. Però el monarca, molt irritat, el va interrompre:
– Vull veure ara mateix el retrat del meu gall. Si no l’has acabat, perdràs la vida.

Amb tota la calma del món, el pintor va col·locar un llenç totalment blanc al seu faristol. Preparà les pintures i els pinzells, i davant la sorpresa de tots, pintà el retrat de l’animal. El dibuix era perfecte. El gall semblava respirar. Ferocitat, elegància, intel·ligència, feien d’ell un gall inigualable.

L’emperador, davant la gran obra d’art, plorà d’emoció. Però al moment es va enrabiar:
– Sense dubte eres el millor de tots els artistes: el teu retrat és perfecte. Tanmateix, et faré tallar el cap. Podent haver-lo pintat en uns minuts, m’has fet esperar dos anys. Eres un vanitós insolent!
– Un moment, majestat – respongué el pintor “benimodolí”. Abans de donar la seua ordre, voldria mostrar-li una cosa.

Va obrir tots els seus grans armaris: estaven plens de milers de dibuixos del gall, amb totes les posicions inimaginables, amb tots els colors de les seues plomes vistoses a través de totes les varietats possibles.

Després va obrir les portes que donaven al jardí i l’emperador va veure una enorme gàbia plena de galls vius, voltada de centenars de galls dissecats i també muntons d’esquelets d’aquestes aus.

Cal preparar-se molt per a fer una gran obra o encara, encara que siga menuda. és molt important el gust pel treball ben fet i els detalls. Segurament molts no ho entendran i altres possiblement ho tergiversaran, però hem de ser forts i estar convençuts que algú dia se sabrà el nostre esforç i la nostra voluntat i si no se sap, doncs ho sabrem nosaltres.

(Inspirat en JODOROWSKY, Alejandro (2006). La sabiduría de los cuentos. Barcelona. Obelisco. 7ª edició, p. 159.Història xina).

Enric Ramiro

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here