Amics de la Muntanya de Llaurí es proposa gestionar el seu Paratge Natural Municipal protegit des de 2011

0
392
L'Anell del Paratge

La localitat de Llaurí, de poc més de 1.300 habitats, no ha perdut el temps des que al gener de 2011 anaren protegides 235 hectàrees de la seua muntanya com a Paratge Natural Municipal (PNM) per part de la Generalitat Valenciana. Les tasques de neteja i condicionament d’antigues sendes, iniciades el passat estiu per l’Ajuntament valent-se d’una subvenció del programa de foment d’ocupació PAMER, han seguit a través d’un grup de voluntaris que s’han constituït en associació sense ànim de lucre i que va ser presentada divendres passat davant l’assistència de més de mig centenar de persones.

Amics de la Muntanya de Llaurí (AMLL) es proposa, entre altres tasques, impulsar un conveni, al costat del Consistori, per a la gestió del PNM Muntanya de Llaurí. “La protecció de la muntanya ha arribat en un moment en el qual lamentablement ja no existeixen subvencions per als paratges naturals”, va recordar el seu president Vicent Pérez Rosell. És per açò que les tasques estan sent dutes a terme a través de l’esforç altruista de veïns i afeccionats que es proposen “posar en valor” la part que els afecta del Lloc d’Interès Comunitari (LIC) de la Serra de Corbera.

Els treballs d’adequació de les rutes de la Cova de la Galera, la Font de l’Anell, de Sansofí a la Creu del Cardenal i els Collaets, que es van realitzar durant l’estiu de 2011, han tingut la seua continuïtat. Sobre aquestes, l’Ajuntament va editar i va distribuir un tríptic, imprès per la Diputació de València.

Després, els voluntaris de l’associació han aconseguit reobrir les velles sendes de la Font de la Regalà a la qual no es podia accedir des de fa dinou anys, segons van explicar. També estan treballant perquè es puga arribar a la zona de difícil accés del Gal·lerar, una micro reserva de Quercus faginea, quejigo o roure valencià de rara implantació en aquesta serra que es troba a escassos quilòmetres del mar. Les excursions a la muntanya també són aprofitades per a datar arbres i plantes.

Des del primer dia han requerit de la col·laboració de la gent gran i antics caçadors que els han orientat en la re-localització de sendes i llocs. Es proposen, també, re-descobrir antics forns de calç, un dels quals, en Sansofí, va desaparèixer com a conseqüència d’un enfonsament del sòl argilenc.

El col·lectiu tampoc deixa de costat la prevenció de grans incendis forestals “que no hem patit des de fa quinze anys”.

Juan-Carlos Ribes, alcalde de Llaurí i integrant de l’associació, també va instar als veïns en l’acte de presentació “a posar en valor la muntanya” així com a plantejar-se donar utilitat a les petites edificacions que tenen en el terme municipal per al turisme rural i ecològic. “A Llaurí tan sols tenim una casa rural i està al complet durante tot l’any”, va recordar.

Amics de la Muntanya de Llaurí

DADES:

FITXA: http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=71710&idioma=V

PLÀNOL: http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=53454&galeria=10118&idioma=V

Margallons gegants

El paratge se situa als contraforts més septentrionals de la serra de Corbera o de la Murta, emplaçada al sud-est de la província de València, que constitueix part de les últimes directrius de la branca sud de la serralada Ibèrica. El clima, i per tant els ecosistemes representats al paratge, es troben molt influenciats per la proximitat a la costa i per l’orografia escarpada, i adquireix gran importància la precipitació horitzontal que té lloc en aquest enclavament.

La vegetació predominant al paratge la conforma una màquia densa, formada per llentiscles (Pistacia lentiscus), brucs (Erica multiflora) i coscolls (Quercus coccifera) amb exemplars dispersos de pi blanc (Pinus halepensis), procedents de la regeneració natural després dels recents incendis, i ullastres (Olea europae ssp. sylvestris) i garroferes (Ceratonia siliqua), supervivents d’antics cultius agrícoles. També hi ha xicotetes agrupacions de pinastre (Pinus pinaster) i, a les zones humides i fresques dels barrancs, peus de carrasca (Quercus ilex rotundifolia), arç alb (Crataegus monogyna), freixe de flor (Fraxinus ornus) i, fins i tot, a l’entorn de la denominada Cara del Cigne, un xicotet bosquet de roure valencià o galer (Quercus faginea). Altres espècies de gran valor botànic són l’Antirrhinum valentinum, Arenaria valentina, Centaurium quadrifolium subsp. barrelieri o Thymus piperella.

La fauna millor representada és la lligada als ecosistemes rupícoles, amb presència de quiròpters de gran interés que habiten a les fissures i buits d’aquestes serres, carnívors com el gat salvatge (Felis silvestris) i la fagina (Martes foina), o la singular avifauna com el duc (Bubo bubo), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el còlit negre (Oenanthe leucura) o la gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyrrhocorax). Finalment, ressenyar que el Paratge Natural Municipal de la Muntanya de Llaurí representa el biòtop característic de l’àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), en el qual podria establir, en un futur, un potencial territori.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here