Un conte per a pensar: Experimentant que és gerundi /Enric Ramiro

0
310

25. EXPERIMENTANT QUE ÉS GERUNDI
enricramiro@hotmail.com
A Rafa Ferrandis

Un bon dia va amanéixer ple d’encanteris: un científic, veí d’Albalat de la Ribera i un gran fotògraf, havia rebut una beca per a la investigació amb micos i mones per part de la Conselleria corresponent. Jaume, que així li deien al nostre investigador, va agafar una rastrera de bananes, les penjà dalt del sostre, posà a deu parelles dels nostres avantpassats i els va tancar en una habitació molt especial amb una escala de fusta. La
sala tenia un gran vidre per a estudiar els moviments dels animals i un sistema per a fer caure aigua gelada per tota l’habitació quan algun primat s’atrevia a pujar per l’escala per alcançar les bananes.

I així va passar. Cada vegada que un mico o una mona s’enlairava escala amunt, es disparava el mecanisme i uns tolls d’aigua a molta pressió xocaven contra els primats.

Això els va ocórrer a totes les parelles. La veritat és que varen aprendre molt més prompte del que es pensava i en poc de temps, deixaren d’intentar agafar la rastrera.

Aconseguida la primera hipòtesi passaren a la segona. Substituïren a una parella de mico i mona per una de nova. Immediatament intentaren pujar per l’escala per arribar a les bananes, i sense entendre el motiu, tots els altres començaren a pegar-los, i no ho tornaren a provar.

Continuaren el procés d’anar canviant parella a parella fins substituir totes i cadascuna de les deu inicials. I cada nova parella que intentava agafar l’aliment, les altres li pegaven fins a cansar-se. D’aquesta forma no en quedà cap, una darrere de l’altra, que hagués tingut l’experiència de la dutxa freda quan intentava pujar per la rastrera.

Tanmateix, aquestes noves deu parelles que mai havien tastat el regó gelat, aprengueren a no voler pujar l’escala i si algú ho intentava per casualitat, la resta del grup el massacrava. I el més curiós del cas és que ningú d’ells tingué la menor idea del per què ho feien.

Així és com naix el funcionament i la cultura d’una societat. En la majoria dels casos, hi ha una perfecta transmissió de generació en generació, i quan algú vol canviar alguna cosa… li peguen una bona pallissa física o psíquica, el titllen de radical o d’inadaptat. Però hem dit en la majoria de casos, i no en tots, eh?

(Inspirat en Cuentos para pensar en http://www.todohistorietas.com.ar/cuentosparapensar-htm, amb el títol Experimento
científico)

Enric Ramiro

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here