22. LA FLETXA AL CENTRE DE LA DIANA
enricramiro@hotmail.com
A Carme Congost i al CO.DE.RI.
Hi havia una vegada un llegendari emperador japonés d’origen riberenc (exactament de Benicull) que tenia com a afició visitar les seues províncies i regions. Dominava un extens territori que anava des de l’illa de Hokkaido, la pàtria dels ainu, fins Kyushu, bressol de la civilització japonesa, passant per les platges de la Llastra: Socarrat, Pouet, Sos, Calderer, Loeteria i Fernandet. Era una manera de distraure’s ja que no hi havia televisors ni consoles ni tant sols mòbils, en fi, pràcticament en la prehistòria.
Sempre anava acompanyat del seu millor exèrcit per a que li pegara l’aire i per si es negaven a pagar els impostos les ciutats on anava, ja que la visita no era de cortesia. Davant anaven els trompeters, seguit pels tambors amb l’objectiu d’anunciar a temps la seua arribada.
En una d’eixes excursions, només entrar en la regió es va topetar amb un arbre, i sobre l’arbre una diana i al centre exacte una fletxa. Certament li va impressionar. No tardà molt en veure una altra a uns pocs centenars de metres. Aquesta segona fletxa també estava clavada en el centre exacte. I així diverses vegades. A la setena diana amb un tir perfecte, l’emperador va demanar conéixer a tan extraordinari tirador, però ningú el coneixia entre el seu seguici.
Conforme s’aproximaven a la capital de la província, les mostres de punteria eren més nombroses i evidents, de forma que el desig de l’emperador es va convertir en ansietat per conéixer al famós arquer. L’espera durà poc, encara que es va fer més llarga que una connexió a
internet en la feina, i per fi entraren en la ciutat on els esperava un munt de gent. L’emperador baixà del cavall, pujà a l’entaulat i davant de tot el poble no pogué reprimir-se de preguntar-li al governador pel nom del famós arquer.
-. Quin arquer, majestat?
– Com que quin arquer? Doncs el que dispara les fletxes al centre de la diana!
I tot el poble començà a riure’s.
– Quina broma és aquesta? Què volen dir aquestes rialles?
-Oh, grandiosa majestat! –li va dir el pilota dignatari de la ciutat- No s’ho prenga malament, però no val la pena conéixer-lo, és un idiota.
-Un idiota? Però com pot ser que un idiota tire amb una punteria quasi divina?
-Molt senzill. Primer tira la fletxa, i després dibuixa la diana al seu voltant”.
El més babau no ho pareix i ens pot enganyar a quasi tots. Atenció i prevenció. Aneu espai perquè molt a sovint ens donen gat per llebre i els mitjans de comunicació, si no anem amb compte, poden posar a una persona en la cimera i a qui li correspondria, amagar-lo sota les pedres. Pot ser siga mala cosa fer cas a un intel·ligent!
(Inspirat en “El gran arquero” a El círculo de los mentirosos, de Jena-Claude Carrière, Círculo de lectores , p. 267)
Enric Ramiro
