Setmana definitiva per a les persones amb discapacitat /Xavier Cantera

0
327

De divendres a divendres. Esta setmana va començar divendres passat, dia 6, amb el “coet”, a les 12 com a Pamplona, de la gran manifestació convocada per totes les entitats més representatives del món de la discapacitat de la Comunitat Valenciana, en la qual més de 6.000 persones van demanar que, per la dignitat de les persones amb discapacitat i el respecte als seus drets, la Generalitat Valenciana pague les subvencions i els concerts compromesos  per al manteniment dels centres especialitzats que atenen i recolzen a estes persones. Encara no hem rebut ni un sol euro d’enguany i estem ja al juliol.

Com hem pogut subsistir? Firmant les juntes directives pòlisses de crèdit, avançant les famílies algunes mensualitats, ajornant algunes nòmines dels  professionals, la cotització a Seguretat Social i l’IRPF, deixant per pagar les factures de menjador, de transport i d’altres gastos generals i tot, per  no tancar els centres deixant estes persones sense l’atenció que es mereixen.

Què diu la Conselleria de Justícia i Benestar Social? Que encara  no té diners per a nosaltres. Ens va dir que ens pagaria durant el mes de juny i no ha sigut així. Ens ha dit que ens pagarà al juliol però com les farmàcies també estan en peu de guerra, tenim por que no ens arriben els diners a nosaltres tampoc al juliol. Per això, durant aquesta setmana hem organitzat, des de la Patronal Fead, una sèrie de protestes, fins que ens paguen, que culminaran amb una concentració en la Plaça de Manises, front del Palau de la Generalitat, el dia 13 de juny a les 12 del mig dia. Vos esperem.

En  els meus 36 anys d’experiència en aquest sector, no havia vist un any tan caòtic i per tant, amb tant de patiment per a les famílies i per als professionals que són els titulars o els treballadors d’aquests centres que al cap i a la fi realitzen una funció que correspon a la Generalitat Valenciana, la qual la delega en aquestes entitats sense finalitat de lucre.

Espere que no hàgem de cantar al final d’aquesta setmana “el pobre de mi”, com en els sanfermins, per no  cobrat la quantitat que, en el  document legal, firmant  per la Conselleria, es compromet a pagar a  cada entitat, centre  especialitzat en l’atenció diària, ocupacional, d’estimulació primerenca, d’oci i temps lliure, residencial o de vivendes tutelades i altres tipus de programes. Només falten els “encierros” per a paréixer-mos en tot als “sanfermins”.

Encara tinc en la meua memòria les cares d’indignació de les persones que aplaudien i ens miraven l’altre dia al passar la manifestació de famílies,  de persones amb discapacitat i de professionals, entitats i sindicats units sense protagonisme de cap tipus, sense banderes ni sigles, només  motivats per la dignitat i la qualitat de l’atenció a les persones amb discapacitat i amb malaltia mental i perquè la Generalitat pague, com més prompte millor, el que ens deu.

Un gran exemple d’unitat per una causa justa i front d’una Administració sense fons que no va fer una previsió per a complir la llei de la Dependència en la qual es reconeix aquest dret  de les  persones amb discapacitat i dependents a ser recolzats com a ciutadans de ple dret.

Xavier Cantera


Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here