No solc escriure dos comentaris en la mateixa setmana, i menys, si cap dels dos va directament sobre Algemesí, però les circumstàncies manen, i al capdavall Algemesí es veu afectat tant per un incendi que ens toca ben a prop –huit municipis de la Ribera afectats- com per un cas de corrupció que afecta a un riberenc tan important com Rafael Blasco que en el seu moment fou un alt funcionari d’aquest Ajuntament.Com ja sabreu la jutge ha donat trasllat del cas al TSJCV per veure indicis de delicte en l’actuació de Blasco. Òbviament, no podem dir res més que tot el que ací diguem és presumpte i que ell mateix és, no un “presumpte implicat innocent”, sinó sobretot un presumpte delinqüent, però presumpte al capdavall. El que més em cabreja –i disculpeu per aquest terme que no solc utilitzar però és el que millor defineix el meu estat- és que s’haja utilitzat la solidaritat com excusa i tapadora. No cal dir que la corrupció política és sempre condemnable, però muntar una Conselleria de Solidaritat i convertir-la en una Conselleria de Corruptivitat és abominable i fastigós. Davant una personatge com aquest i una actuació com aquesta el meu menyspreu més absolut.
Pose a la vostra disposició l’auto de la magistrada pel qual dona trasllat al TSJCV de la causa per ser Blasco aforat. Recomane profundament la seua lectura. Les 5 o 6 primeres pàgines us les podeu botar, però a partir de la 9 és literatura d’entreteniment, us ho jure. Heu de saber que el tal Tauroni és l’equivalent al Correa de la Gürtel, l’empresari amiguet que va –presumptament- a endur-se una pasta que no és presumpta, sinó real. Per a que vegeu de quins personatges estem parlant en les pàgines 9 i 10 podeu llegir com l’Honorable Blasco amenaça als seus tècnics en empaperar-los perquè no li donen la subvenció a su “amiguito del alma” –no ho diu així, però podria haver-ho dit-. Crec que també el volia un “huevo”.
En la pàgina 12 s’assabentareu que de 833.000 de subvenció per a Nicaragua arribaren 43.000!!! Fa falta ser… En la pàgina 16 la jutge diu que el 72% i el 92% d’alguns projectes anaren a parar a unes societats que havien creat en Estats Units. No continue perquè l’auto té 76 pàgines, però no us perdeu el capítol de la sèrie que explica com s’aprofiten del terratrèmol d’Haiti per embutxacar-se la pasta. Repugnant.
El pitjor de tot és que Blasco, continua essent a dia de hui diputat. Mentida, el pitjor de tot és que els dels seu partit i el President de la Generalitat permeten que continue de diputat. És una vergonya que no li hagen demanat l’acta de diputat. A mi això em repugna igual que el que ha fet Blasco. La renuncia al càrrec de síndic és anecdòtica. Que el President li agraisca el “sacrifici” d’apartar-se momentàniament de la política és una burla a totes les persones honrades. Tindrà cara! Ací els sacrificats –i mai millor dit- hem estat els ciutadans que hem posat eixos centenars i centenar de milers d’euros que “sacrificadament”, i segons percep la jutge, l’Honorable ha desviat. L’obligació del President no és indicar-li el camí a Blasco, sinó obrir-li la porta i pegar-li l’espenteta. Qualsevol dia entra la Guardia Civil a cavall en l’hemicicle valencià i dissol el grup parlamentari popular per “asociación de malhechores”, perquè més que un grup semblen ser això.
Però clar, tot és explicable. Us deixa amb la “perla” que va soltar el nostre Molt Honorable en la visita que va fer a Alzira en falles: “Si vegera a Blasco em faria una cervesseta amb ell”. Crec, senyor Fabra que vosté deu cuidar més les amistats i no deu anar-se’n de copes amb qualsevol. Dir això i no desdir-se’n ara no deixa de ser una forma legal de corrupció: corrupció moral.
Josep Bermúdez-Portaveu i regidor de Més Algemesí
