Cuina Suecana: La bresquilla /Per Sangonereta

0
877

Al seu treball “Barricades de paper”, el genial cantant i escriptor Feliu Ventura ens anuncia la fruita que comentem hui, quan canta: “Com la pell de la bresquilla, / que arriba ara per sant Joan / -quan s’acurten les nits- / dóna’m la boca”. En moltes cultures, el fruit que simbolitza la llarga vida és la bresquilla, anomenada també préssec o mel-i-cotó. La bresquilla (Prunus persica) és fruit de pell vellutada, amb pinyol rugós.

A nivell popular tenim varietats de bresquilla com la benvinguda, un fruit mitjancer i aplanat; la de carrutxa, més menuda que la bresquilla comuna; la durana, de polpa adherida fortament al pinyol, i no es bada fàcilment; l’esternà, de polpa que se separa fàcilment del pinyol; la gavatxa, de pell i pinyol color morat, un poc agra; la mollar, que s’obre fàcilment en dos gallons; i la bresquilla pavia, grossa, de molla blanca i saborosa.

Al comerç, però, dominen varietats d’origen francès i americà. Entre les de molla blanca sucosa, hi ha la zainara, cavel, starlite, meravella i tròpic snow; entre les bresquilles de carn groga i ferma, predilectes dels suecans, i molt usades per a conserva, tenim springcrest, flordastar, queencrest, maycrest, spring lady, spring belle, rich lady i rich may. També està la variant nectarina; i la xinesa, aplanada, de molla blanca.

L’alt valor qualitatiu de les bresquilles valencianes és conseqüència del tipus de sòl calcari on es cria l’arbre, i la seua condició de conreu de secà, que li dóna una aroma i un gust peculiar. La bresquilla es cull de maig a octubre, en condicions òptimes de maduració, ben equilibrada de sucres i amb qualitats aromàtica i gustativa.

És una fruita dolça, però poc calòrica. El seu contingut en sucres és baix, encara que semble el contrari. És rica en fibra, bona pel trànsit intestinal, potassi, magnesi, i vitamines hidrosolubles.

És una fruita rica en carotens, element que l’organisme transforma en vitamina A, essencial per a la visió, la pell i les mucoses, el bon estat del cabell i el funcionament del sistema immunitari. Els carotens són potents antioxidants. Les bresquilles es poden menjar crues o cuites, per exemple, en tortades. Es poden conservar confitades en xarop, i s’utilitzen sovint, també, per a preparacions com sorbets, gelats, melmelades, etc.

Hui, farem BRESQUILLES BORRATXES, un postre fàcil i ben estiuenc. Necessitem quatre bresquilles de molla ben groga i ferma, un litre de vi dolç, 50 gr de sucre, una pell de llima, mitja branqueta de canyella, anous crues, un clau d’espècia i pólvora (macis) de nou moscada. Posem a coure les bresquilles pelades amb vi, sucre, pell de llima, canyella, anous, clau i nou moscada.

Ho deixem coure molt lentament, fins que estiguen toves les bresquilles. Les servim, ja reposades a la nevera i ben macerades, amb el xarop que s’ha fet durant la cocció. Si no disposeu de vi dolç, podeu fer-les amb vi negre o vi blanc sec. Jo les he fet, de vegades, amb cava: boníssimes. Profit!

http://www.suheca.com/

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here