Crisi econòmica, crisi ecològica, transport i educació /Opinió: Pedro Domínguez

0
496

L’actual crisi econòmica està fent oblidar la crisi ambiental que arrosseguem des de fa dècades i que és pitjor encara perquè ens afecta a tots nosaltres, als que vindran després i també a les altres espècies de la Biosfera, que extingim a milers cada any. I ambdues crisis estan íntimament relacionades perquè el forat negre en que els governs han convertit les finances públiques, pel malbaratament i la corrupció, en la major part dels casos té com a causa principal obres faraòniques com els nous aeroports, l’AVE, les autovies, els PAI, etc.; unes infraestructures tan excessives que en tenim ja més que la pròpia Alemanya, tan ruïnoses que han deixat deutes més enllà del 2050 i tan antiecològiques que han destruït milions de m² de terres fèrtils en aquesta comarca.

Infraestructures innecessàries a les quals ens hem oposat sempre, i en ocasions a soles, els col·lectius ecologistes. I ara, a la fi, resulta que aquest model devorador de recursos i medi ambient no sols era insostenible ecològicament sinó també econòmicament…

En el sector del transport concretament, el cotxe suposa per a les famílies unes despeses importants, superiors als 2000 € anuals, comptant l’amortització, el combustible, els segurs, les reparacions, etc., i per als governs ha suposat despeses de molts milers de milions anuals per a fer-ne i mantindre les infraestructures. Aquest sector també és responsable del 33% de les emissions de CO2 i l’escalfament climàtic, a més de ser la principal causa de contaminació, soroll, accidents i reducció de l’espai humà a les nostres ciutats.

Sembla clar, doncs, que hem de deixar ja de construir més carreteres, autovies, AVE, aeroports, PAI, etc. Fins i tot caldria una seriosa investigació de la Fiscalia Anticorrupció per vore les responsabilitats dels successius governants, locals, autonòmics i estatals, i dels grans empresaris en el malbaratament dels cabdals públics que ens ha dut a la ruïnosa situació actual.

Per altra banda cal canviar el model urbanitzatiu, primant la proximitat sobre la motorització, i fomentar les alternatives sostenibles: anar a peu, en bici, en transport col·lectiu, minimitzar i racionalitzar l’us del cotxe, la moto, l’avió, etc. Per motius econòmics i ecològics, cal reduir al mínim imprescindible l’us dels vehicles a motor i potenciar al màxim el peu i la bici; i més tenint en compte que el 50% dels desplaçaments urbans son per anar a menys de 3 km i el 10% per anar-hi a menys de 500 metres, desplaçaments que es podrien fer perfectament en bici (en 15 o 5 minuts respectivament), estalviant diners, contaminació, salut i espai.

En definitiva, la bicicleta és el vehicle més respectuós amb les persones i el medi ambient, ideal per a les distàncies curtes i combinada amb el tren o el bus fins i tot per a les llargues. Encara més, la bici és el paradigma, model i símbol d’un món nou basat en la autonomia i la sostenibilitat. Per tot això en La Ribera en Bici l’hem agafada com a eix de la tasca transformadora.

Respecte a l’aprofitament lúdic i didàctic del riu i la comarca, estem aprofitant-los a peu i en bici des de fa anys, tant per a xiquets i joves com per a adults. A nivell personal, en el treball d’educadors, hem fet itineraris per la vora del riu Xúquer, que passa pel costat d’Alzira, amb l’objectiu de motivar els alumnes i que coneguen els ecosistemes del nostre riu, el seu estat, els problemes que patix actualment i les solucions existents. A nivell col·lectiu, per a conéixer i gaudir de l’entorn comarcal, hem realitzat en bici més de 50 ciclorutes, com aquestes que proposem al llibre homònim:

  • La Muntanyeta d’Alberic i els Ullals del riu Verd: Alberic i Massalavés (7 km)
  • El bressol de la taronja: Carcaixent i Alzira (12 km)
  • La Muntanyeta dels Sants, l’Ullal de Baldoví i l’Albufera: Sueca (13 km)
  • El Passeig, el Parc i la Font de la Parra: Carcaixent (18 km)
  • Magre amunt: l’Alcúdia, Benimodo i Carlet (19 km)
  • La Murta: Alzira (20 km)
  • Magre avall, la Xopera i la Llacuna del Samaruc: Algemesí i Albalat (24 km)
  • L’Estany i la desembocadura del Xúquer: Sueca, Fortaleny i Cullera (25 km)
  • Xúquer avall: Alzira, Benicull, Albalat, Polinyà, Riola i Sueca (42 km)
  • Xúquer amunt: Alzira, Carcaixent, Alberic, Gavarda i Antella (45 km)
  • La Vall dels Alcalans: Carlet, Alfarb i Llombai (34 km)
  • La Font del Barber: Alzira, Benifairó i Tavernes de la Valldigna (40 km)
  • Altres rutes possibles (imatges d’elles en www.lariberaenbici.net)

I com el canvi cap a una societat més solidària i sostenible l’hem de fer entre tots/es, nosaltres fem sinergies amb col·lectius afins, com ara Xúquer viu, amb el qual organitzàrem un cicle de quatre rutes en bici per recórrer el riu des de la capçalera comarcal en Sumacàrcer fins la desembocadura en Cullera, a la Mediterrània; i també hem participat durant els darrers anys en el Mulla’t al Riu. Un altre cicle el férem a quatre horts ecològics de la comarca, el de Pep en Alberic, el de Paco en Carcaixent, La Peira de Benifaió i el de Melchor en Sueca. Altre any visitàrem algunes instal·lacions d’energies renovables de la comarca, com la piscina solar de l’Alcúdia, la piscina amb caldera de biomassa d’Alberic i la minicentral hidràulica d’Antella. I amb la Federació d’Escola Valenciana col·laborem ja quatre anys en les Trobades de la Ribera, així hem acudit en bici a les d’Almussafes, Manuel, Llombai i Antella.

També organitzem passeigs en bici el Dia sense Cotxe, en setembre. I hem fet la Massa Crítica durant uns mesos, però finalment haguérem que deixar-ho perquè no hi havia prou recolzament. A títol personal, al treball, hem organitzat Dies de la Bici als instituts L. Súñer, J.M. Parra i nº4 Tulell d’Alzira, al Pere Esplugues de La Pobla, etc.

Des d’ací animem a tothom perquè utilitze la bici quotidianament i la fomente al seu entorn en la mesura que puga. Si volem que el futur siga millor, hem de fer-lo ecològica i econòmicament sostenible, amb la bici.

Pedro Domínguez

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here