Un conte per a pensar: La queixona de Gavarda /Enric Ramiro

0
234

19. LA QUEIXONA DE GAVARDA
enricramiro@hotmail.com
A Pere Muñoz i Mariam Varea

Gavarda sempre ha estat a prop de Beneixida i Antella però la catastròfica pantanada de 1982 féu que es trencara la seua població i una majoria es posà a viure dalt de la muntanya, molt a prop d’Alberic. Allí vivia, a prop d’unes casetes unifamiliars que hi ha prop de l’antiga bateria napoleònica, una jove que es queixava als seus pares de forma contínua sobre la vida i la dificultat de totes les coses.

No sabia què fer de la seua vida i estava cansada de lluitar quan pràcticament encara no havia ni començat. Semblava que quan anava aclarint-se un problema, sempre n’apareixia un altre més complex.Un bon dia, son pare que era xef d’un restaurant de la zona, se l’emportà al treball. Allí li va omplir tres olles amb aigua i les posà a foc molt fort. Prompte començaren a bullir les tres alhora. En una olla posà carlotes, en una altra va posar uns quants ous i en la tercera, posà grans de café. Les deixà bullir durant una bona estona sense dir-li res, i es posà a fer el menú del dia.

La filla, amb una paciència desconeguda en aquesta edat, l’esperà de forma impacient però controlada preguntant-se per a què estava fent això son pare. Al cap de vint minuts, el seu progenitor tornà a les olles i apagà el foc. Primer tragué les carlotes i les posà en un tassó, després féu el mateix amb els ous i per últim li tocà el torn al café, i li va dir a la seua filla:

– Bonica, veus el que he fet?
– I tant que sí. Porte molta estona veient-ho. Has cuit les carlotes, els ous i el café.

Va assentir amb el cap i li demanà a la seua jove filla que tocara les carlotes. Ella ho va fer i notà que estaven blanetes naturalment. Després li demanà que trencara els ous. Els llevà la closca i comprovà que estaven durs. Per últim, li demanà que tastara el café. I ella ho va fer amb un somriure mentre es delitava amb el seu aroma.

Com son pare es va quedar callat, ella li va preguntar:

– I ara què, pare? Què significa tot açò?

– Molt senzill. Has vist tres elements que s’han enfrontat a la mateixa adversitat: l’aigua bullint, però han reaccionat de forma diferent. La carlota arribà forta i s’ha fet blaneta; l’ou arriba dur per fora i líquid en el seu interior, i s’ha fet duret; i els grans de café? Doncs els grans de café han sigut els únics que després d’estar en contacte amb l’aigua bullint, amb la dificultat, l’han canviat i li han donat una aroma delitosa.

Ara et pregunte jo. Quan l’adversitat toque a la teua porta, com vas a respondre? Eres carlota, ou o café?

El gra de café canvia amb l’aigua bullint, l’element que li causa dolor. Pensa que quan l’aigua està en el punt d’ebullició alcança el seu millor sabor. Procura ser com el gra de café i quan les coses es posen pitjor, reacciona tu millor i fes que les coses del teu voltant milloren. Serà ben positiu per a tu i per a aquells que et volen, i pot ser pitjor per a aquells que no et tenen tanta estima.

(Inspirat en http://webs.ono.com/gsb/advers.html)

Enric Ramiro

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here