Llogeta de baix: Claros /Xavier Campillo

1
541
"En la platja". Claros, 1921

Vaig entrar a la galeria d’art per distraure’m. Mentre accedia escolte al fons el nom de Claros. En una saleta adjunta hi havia una subhasta de pintura. En descórrer la cortina s’anunciava: “Lote número 37. Alfredo Claros. Oleo sobre tabla. En la playa. Año 1921. ¿Alguien interesado en la sala?”. No feia falta mirar-me la cartera. Sabia que només duia 64 euros. En 350 euros es va vendre.

Com que estava exposat, en acabar la subhasta li vaig fer la foto que vos mostre amb aquestes lletres. Em va encisar l’oli de Claros en vore’l de prop. Era tan senzill! La mar en temporal, vessant aigua per la vora, una dona de negre que mira a l’infinit i descansa a un tamboret, i un xiquet vestit de blanc que amb els peus juga amb l’arena. I les dos figures d’esquena al pintor, a nosaltres, al món.

Si l’art és acte de comunicació, Alfred Claros és gran comunicador. Pintor incomprès per a molts, ens mostra en aquest humil quadre tota la seua personalitat. Claros pot agradar o no. Això és opinable. Però el que és innegable és la força i l’expressivitat de les seues figures. Impressionista, però avançant ja un cert expressionisme, aquesta pintura copsa de forma suggerent i evocadora el món interior dels seus personatges.

La dona d’aquest quadre subhastat –286 euros em van separar d’ell per a sempre– és estranya, enigmàtica, misteriosa, marginal, allunyada del tot i potser en rebel·lió contra la norma establerta. No deixa d’haver-hi una certa actitud inconformista, per part de Claros, al retratar les figures d’esquena. Sembla que hi ha un desig de comunicar-nos un món insondable, però ple de sentiments.

La violència de les ones contrasta amb el delicat xiquet. El món interior de Claros d’aquell moment queda reflectit en l’ús dels colors, lleugers i dispersos, que atorguen però una lluminositat carregada de connotacions i d’emocions ocultes: solitud, misèria, amargura. L’espectador ho intueix, però Claros no ho expressa amb claredat.

És aquest món ple de ressonàncies el que Alfred Claros és capaç d’abastar i plasmar amb el seu pinzell. El misteri subsisteix a tota interpretació. El color vehement i la pinzellada gruixuda de Claros, arriben a fascinar-me de tal manera que sempre quede enganxat pel seu món de significats embolicats i difosos. La força i la crítica que hi ha en la seua pintura, però, no és pamfletària, sinó sempre suggerent.

Xavier Campillo

http://www.suheca.com/

1 Comentario

  1. buenos dias, despues de leer esta fantastica critica o lectura a esta obra de claros ,me gustaria compartir que tengo una obra de Claros con un motivo parecido , los personajes de este cuadro lo remplaza una barca . os dejo mi direccion de email ,si quereis verlo os mando fotografias .saludos

    coleccionoarte@hotmail.com

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here