Aquest és el darrer article dels dedicats a l’edifici de l’Ateneu Sueco, i la seua simbologia maçònica, evident, però amagada al no iniciat. Hui, en parle un poc de l’interior, encara que, és tanta la lectura críptica que podria fer-se, que caldria un llibre. Només ens acostarem al que la gent pot esbrinar accedint-hi. I el primer que trobem és el sòl, un paviment fet de centenars de cel·les de rusc d’abelles.
Un símbol maçònic, rar hui, però molt popular al segle passat, és el símbol del rusc i l’abella, i l’hexàgon de la cel·la és la seua representació. El sòl de l’Ateneu, format per milers de menuts hexàgons, és símbol de treball, saviesa, cooperació i regeneració continuada; i en el ritu “E.·.A.·.A.·.”, l’obediència del maçó en la “L.·. de perfecció” als mestres, des dels “Graus Inefables” al “Grau 33”.
El gran rusc d’abelles, que conformen les cel·les del paviment ateneista, i les colmenes pintades al sostre del saló interior, ens mostren un símbol maçònic fonamental, el rusc, estructura perfecta i lògica, un miracle de l’enginyeria natural. El seu missatge, com el de l’abella, és ben clar: “amb la unió d’uns amb altres assolim el benefici mutu”.
Com l’abella liba la flor, “cada maçó extrau el nèctar de cada esdeveniment, siga goig o sofriment, per dur-lo al seu cos, rusc de l’experiència i de la saviesa”. Al saló interior, i a cada costat dels ruscos, hi ha pintats caragols. El caragol, per al maçó, és símbol de ponderació i fermesa.
Altre element evident a l’Ateneu és la columna. D’entrada en tenim quatre d’elles enmig, soles, i les altres “entregades”, embotides en els murs fins a la meitat, com les trobem també als salons interiors. Les quatre centrals, que s’anomenen “Eloqüència”, “Harmonia”, “Repòs” i “Etern Orient”, simbolitzen matèria (aire, terra, foc, aigua), destí (nord, sud, orient, occident), i temps (primavera, estiu, tardor, hivern).
Cada columna de l’Ateneu fa referència a un concepte o virtut, que pel curt espai que tinc no descric. L’historiador suecà Lluís Rosado, en el Llibret de la Falla Cervantes d’enguany, ens diu que ja l’any 1876, al casino antic, la Junta ordenà col·locar lemes a les parets dels salons: “Llibertat, Igualtat, Fraternitat, Moralitat, Instrucció, Pàtria, Honor, Ciència, Unió…”. L’esperit social-maçònic de Krause. Doncs això. En parlarem.
Xavier Campillo
