- Els familiars de Bausset a l’eixida del soterrar
- Signes, Martínez i Crespo
- Condol a la família en l’esglèsia
Impressionant i molt emotiu ha estat esta vesprada a l’Alcúdia l’acomiadament de Josep Lluís Bausset al que han acodit una molt ampla representació del món cultural, educatiu, artístic, polític i pilotari valencià.
El cos sense vida del "Mestre" i de "un gran home" com alguns l’han qualificat ha rebut una ovació de gala quan eixia, a muscles dels seus veïns, de l’Esglèsia Parroquial de Sant Andreu i li han fet els honors al só de ‘himne de la Muixeranga. En l’interior del temple centenars d’admiradors del fill predilecte de la ciutat, havien manifestat el seu més sentit condol a la família.
El seu fill, Josep Miquel Bausset, monjo del monestir de Montserrat, havia pronunciat durant l’eucaristia les paraules exactes;"mon pare ha obert un camí i eixe camí cal, ara, seguir-lo".
Compromís de l’alcalde de l’Alcúdia
De manera semblant s’expresava la primera autoritat local, Robert Martínez; "hem compromet a seguir la tasca de Bausset mentre siga alcalde de l’Alcúdia".
Un dels més afectats per la partida del fundador d’Acció Cultural del País Valencià, era precissament el seu president, Eliseu Climent; "Bausset ha estat en tot, on ha vist que podia defensar este País allí estava Bausset".
Amb un nuc en la gola intentava respondre l’escriptor, Alfons Cervera a les preguntes de Riberaexpress; "poques vegades he vist a ningú que fora tan intel.ligent, modest i bona persona, m’agradava moltíssim xerrar amb ell i especialment la seua saviesa i ironia". I amb les llàgrimes a punt d’aflorar reconeixia, "no deixe de pensar en Bausset sense emocionar-me".
La última peça de la 2ª Renaixença
Per la seua part, Josep Chaqués, mestre de Benifaió i president de la Fundació Sambori, ens declarava"el tenim com el Mestre, mestre de valencià, que ens ha dut pel camí del valencianisme. Bausset és la última peça que ens queda dels escacs de la segona renaixença valenciana". Per a Chaqués, fundador de les trobades, recordava que Bausset "mai ha volgut ser progatonista" i com a mostra ficà l’exemple de la Trobada de Manuel fa dos anys quan el gran defensor valencianista "no va voler pujar a l’entaulat per rebre el Guardó d’honor de la Coordinador de Centres d’ensenyamente en valencià i tingueren que entregar-lo en una acte íntim".
UN GRAN HOME, UNA GRAN PERSONA
Tampoc faltà al soterrament l’escriptor d’Alginet, Urbà Lozano, gunyador del darrer Premi de Novel.la Ciutat d’Alzira. "Bausset és un referent imprescindible que ha atorgat a tots el moviment valencianista d’una pàtina de serietat i bonhomia". Al darrer adéu de Bausset no faltà tampoc el pintor de Benimodo, Rafael Armengol qui va resumir la vida del professor amb una sola però contundent qualificació, "ha sigut un gran home", qualificatiu molt semblant al de Joan Francesc Mira; "fou una gran persona". Prop d’ells el vicepresident de la Fundació Bancaixa, Josep Mª Catalunya, deixava clars els seus sentiments, "és una gran pèrdua tant en l’aspecte cultural com en el del món de la pilota".
Va marcar un bon grapat d’estudiants
En altre lloc de la Plaça de l’Esglèsia estava, Joan Llinares, ex-gerent de l’editorial Bromera i ex-alumne de Bausset en l’institut Josep Mª Parra d’Alzira al principi de la dècada dels 70: "He mantés un vincle estret amb ell, als alumnes ens admirava que en la llengua que parlavem a casa hi haguera un professor que ens donava Biologia. En aquella època del franquisme, este mestre ens va marcar a un bon grapat d’estudiants de la comarca, recorde que a les meues mans arribà, gràcies a ell, La Serra d’Or, la primera revista en la nostra llengua a la que vaig accedir".
Patrimoni del País
A l’Alcúdia ha acodit una ampla representació política encapçalada per l’alcalde, Robert Martínez. Així el diputat socialista, Francesc Signes recordà que Bausset va ser fundador de l’antic PSPV en l’Alcúdia, però "Bausset no és patrimoni del PSPV sinò del País". Signes afegeix que "ha estat un referent un lluitador insobornable per la llengua i per les llibertats nacionals del País Valencià". Segons l’ex-alcalde de l’Alcúdia "ha deixat un buit molt difícil de cobrir" i coincideix amb altres seguidors en que "cada vegada queden menys referents".
Ausència de representants del Consell
En l’interior de l’esglèsia, el síndic de Compromís Enric Morera i amb el cos present de Bausset a pocs metres es mostrava optimista respecte al futur, "espere que de la sembrada feta per Bausset recollims els fruïts". Morera destacà que "ha sigut un exemple de vigor i honestedat, després de considerar "una ofensa l’ausència de cap representant del Consell".
El cronista de la pilota valenciana, Alberto Soldado, recordava anècdotes de Bausset junt Fredi i Paco Cabanes "Genovés"; "sinò arribava, a temps, la crònica al diari era el primer en preocupar-se". I quan li preguntaven que feia per a viure tants anys, constestava, xiquet no t’oblides de respirar". Soldado el considera el seu mestre i amic amb qui ha compartit centenars de partides als trinquets de Pelayo i de Guadassuar.
Ha dignificat el món de la pilota
El Genovés deia, de cor que "Bausset ha dignificat el món de la cultura i de la pilota, feia unes cròniques molt exactes i justes i fins i tot l’he vist plorar d’emoció i agraïment quan li entregaven algún premi".
En clau local, el president de la Fira Gastronòmica de l’Alcúdia, Lluís Ribera, deia que "quan intercanviaves més de set ó vuit paraules ell aprofitava per manifestar la seua idea política, una crítica o un sentiment. Tenia un aspecte d’home enfadat però era desimvolt, afable i correcte". Mentre per al Coordinador del Cotif, Eliseu Gómez "ha sigut molt volgut en el poble, no era de massa pamplines però era coherent i et deia les veritats a la cara".
L’espírit de Bausset
La mort fa tres mesos d’un dels seus íntims amics, Eduard Sarrió i més recentment de la seua inseparable dona diuen, els que el coneixien bé, ha tingut molt a veure amb la desaparició de Josep Lluís Bausset.
La comitiva fúnebre abandonava la Plaça de l’Esglèsia poc després de les 8 de la vesprada, allí no quedava ja ningú però l’espírit de Bausset es podia trobar en tots i cadascun dels seus racons on encara resonaven els aplaudiments sentits i emocionats del seus admiradors.
El Mestre de l’Alcúdia sortia del poble i del país però la senda ha quedat oberta per a tots aquells que la vulguen seguir.
Riberaexpress
A seguir el camí del mestre, que bona falta ens fa!
No vaig poder anar al funeral per viure fora, les meues condolències, es una gran pèrdua. Algú me pot dir si anaren els regidors del PP al funeral??? Jo sé que era una persona molt vollguda al poble.
Del PP estava el president local Ximo Martí.
Regidors jo no vaig vore a ningú, però hi havia molta gent…
Josep Lluís Bausset era d’una dignitat cívica i cultural com poques. Com que no podia anar al soterrar, a migdia vaig passar pel tanatori per mostrar el condol a la familia -i en especial al seu fill Josep Miquel- en nom propi, però també de la Facultat d’Economia de la Universitat de València i de la Fundació Ernest Lluch de la que era membre del Comité d’Honor. Vicent Soler.
Interessant reportatge gràfic. Asistir al soterrat de Bausset ha estat un plaer. Curiosament ha sigut per a mi una festa més que un funeral. Sabiem que Bausset no l’haviem de tindre’l per sempre i ho teniem assumit. Independentment de l’humanitat, honestidat, coherència, etc. que tothom ben nascut reconeix, Bausset ha plantat les llavors. Ara cal regar-les, abonar-les i del fruit que traiem tornar-ne a plantar més. Així que: CAVALLERS, VA DE BÓ!
Amb un bon grapat més de persones integres com Bausset el nostre País haguera anat millor. Però ell va ser un dels grans homes que van deixar bona llavor. Per tant avant…