L’Ajuntament de l’Alcúdia decreta hui dia de dol i suspen els actes oficials públics per la mort del seu fill predilecte, Josep Lluís Bausset

3
505
J.LL. Bausset, dibuix de Manolo Boix

L’Ajuntament de l’Alcúdia ha declarat hui "Dia de dol" i decretat la suspensió dels actes oficials públics, per la mort del seu fill predilecte, Josep Lluís Bausset ocorreguda ahir al seu poble d’adopciò.

El soterrar de Bausset tindrà lloc a les 6 d’esta vesprada a l’Esglèsia Parroquial de Sant Andreu.
VIDEO J. LL. BAUSSET  DE RTVV

Llicenciat en Farmàcia i en Química, practicant en Medicina i Cirurgia, titulat en Magisteri, analista i gran aficionat a la Botànica, alhora estigué interessat per les lletres. Militant de la Federació Universitària Espanyola (FUE) a Madrid de finals dels anys 20 i vinculat a l’Agrupació Valencianista La Senyera en 1932, fou amic inseparable de Joan Fuster, Vicent Ventura, Manuel Sanchis Guarner i Francesc Ferrer Pastor. També participà en la reivindicació de l’estatut d’autonomia per al País Valencià.

Durant la dictadura franquista fou un dels primers en fer ràdio en català al País Valencià, col·laborà al diari Levante i fou professor de química als instituts de Tortosa, Xàtiva, Alberic, Alzira, Carlet o Carcaixent. El 1965 fou un dels que signaren el manifest Més de 20.000 valencians demanen l’ús de la seua llengua als actes religiosos. També va impulsar les revistes Parlem i Vencill i fou un dels membres fundadors del Partit Socialista del País Valencià de l’Alcúdia i contribuí a la celebració de les primeres edicions dels Premis Octubre als anys 70. Va participar en el Primer Congrés d’Història del País Valencià i en les diverses campanyes del Secretariat per a l’Ensenyament de l’Idioma.

Biografia

Bausset va nàixer el 19 d’agost de 1910 al si d’una família carlina a Paiporta, tanmateix, els primers deu anys de vida els compaginà entre el seu poble natal i l’Alcúdia, on es varen instal·lar, anys abans, els seus pares. El motiu pel qual sovintejà tant Paiporta no fou menys que el fort vincle amb el seu avi matern, el qual li va inculcar aquells valors que més tard es feren patents en la seva personalitat, i també, l’afició a la Pilota Valenciana.

Als anys 20, en complir onze anys, Josep Lluís Bausset va haver d’anar a València per a continuar els seus estudis i ingressà a l’Acadèmia Cabanilles, on tastà la disciplina de l’escola de la dictadura de Primo de Rivera i veiè la persecució de la seua llengua materna.

Més tard estudià a Madrid, on es llicencià en Farmàcia, i només finalitzar els seus estudis se’n tornà a València, que esdevingué aleshores la capital de la Segona República Espanyola, en la que fou testimoni en primera persona del valencianisme polític i cultural cívic; no obstant això, la seva figura també suposà una important contribució a la consolidació de la llengua, al 1932, en representació de l’Agrupació Valencianista Escolar (AVE), hi constà com a signant de les Normes de Castelló.

Anys més tard, a l’Alcúdia, poble on residia, fundà l’Agrupació Valencianista la Senyera, una tertúlia formada per una quinzena de membres, dels quals ell era l’únic que demanava l’autonomia per al País Valencià, enfront la resta, que demanaven amb unanimitat la independència. L’agrupació, que va prendre caire independentista, seguia els postulats del sobiranisme que s’hi respirava a Catalunya i prengué com a senyera la que fou el símbol del partit independentista Estat Català. Així també, la tertúlia fou el principal impulsor a la Ribera de la creació d’un Estatut d’Autonomia per a València.

Després de la Guerra Civil, les maniobres de depuració del franquisme el condemnaren a un mes de presó i l’inhabilitaren a l’ensenyament, tanmateix, fou reconegut com a professor de Física i Química a València i es dedicà a donar classes particulars a membres de l’aristocràcia valenciana de l’època. Durant aquest període, instal·lat en una pensió a València, conegué un home solitari que mostrà interès per la literatura en català i que freqüentava sovint les mateixes llibreries que Bausset, Joan Fuster. D’ençà i fins la mort de Fuster al 1993, Bausset esdevingué un dels seus amics de més confiança i potser el més admirat per l’intel·lectual de Sueca, el qual li dedicà, un temps després, un sonet (A l’hora del record seràs, València, una ardent mida d’obres i raó…). Arran d’aquesta relació amb l’assagista i poeta, passà a formar part d’una de les tertúlies més reconegudes de València, on s’hi tractaven habitualment temes culturals, polítics o de llengua.

Primer de manera esporàdica, també es posà a escriure per al diari Levante arran de l’amistat establerta amb Vicent Ventura; si més no, a partir dels anys cinquanta aquestes participacions passaren a ser més constants i amb certa regularitat.

L’any 1955 aprovà les oposicions, se’l va rehabilitar com a professor i es dedicà a l’ensenyança de l’assignatura de Física i Química als instituts. Entre 1958 i 1961 exercí a Tortosa i, després, a Xàtiva, a l’escola José de Ribera, treball que compaginà amb l’activisme cívic i nacionalista que duia a terme des d’uns anys enrere. De forma coetània a l’aparició de noves cares com Eliseu Climent a la tertúlia de la ciutat, començà a organitzar de forma clandestina xerrades i conferències a la seva localitat, l’Alcúdia, sobre política, llengua i cultura. Però també s’implicà en la normalització del valencià com a llengua de la litúrgia. Des del curs 1968/69 va ser professor a Alzira i entre els cursos 1971/72 i 1978/79 va exercir a l’Institut Eduard Primo Marqués de Carlet.

Al 1974, J. L. Bausset, junt amb Vicent Ventura i altres companys, fundà el Partit Socialista del País Valencià (PSPV), que en aquell moment destacà pel seu caràcter nacional del País Valencià i la seva vinculació als Països Catalans i proposà la lluita per l’alliberament valencià per mitjà de l’autogovern i l’Estatut d’Autonomia, per tal de recuperar la Generalitat Valenciana. També defensà el model marxista, el republicanisme, el català com a llengua històrica del País Valencià, l’autodeterminació i la capacitat d’establir relacions amb altres pobles. Arran d’aquests fets, col·laborà amb l’agrupació socialista local, junt amb Francesc Signes i Celio Crespo. El 1979 també va ser soci fundador d’Acció Cultural del País Valencià. Aquell mateix any va ser traslladat a l’institut de Carcaixent, abans de jubilar-se al 1980. Malgrat tot, va continuar la seva tasca com a mestre de valencià, dins de la campanya Carles Salvador. El 1984, el poble de l’Alcúdia el va nomenar fill predilecte.

Reconeixements

A les primeries del segle XXI s’hi celebren distints homenatges a la seva persona. L’any 2000 la Universitat de València li atorga el premi Ventura pel compromís cívic i també va rebre el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. El mateix any va rebre el Premi Valencià de l’Any de la Fundació Huguet. Per part de la Fundació Ernest Lluch, també va rebre el reconeixement en nomenar-lo membre del seu comitè d’honor. L’Ajuntament de l’Alcúdia també ho va fer més tard, quan va dedicar un carrer amb el seu nom.

Amb l’entrada del 2010, en Bausset compleix el 100 anys, fita que aprofitaran moltes entitats per retre-li homenatges, ACPV va homenatjar-lo a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, on hi estaven presents Eliseu Climent, president d’ACPV; Robert Martínez, alcalde de l’Alcúdia, i Jordi Pujol, expresident de Catalunya, entre altres. La Universitat de València torna a retre-li homenatge, però també ho feren la Societat Coral El Micalet amb el Miquelet d’Honor extraordinari. Escola Valenciana també ho faria aquest any pel seu treball en la normalització del valencià a l’ensenyament, durant la Trobada d’Escoles en Valencià a Manuel, la Ribera, i més tard, l’11 de setembre, l’Ajuntament de l’Alcúdia va fer un gran homenatge on participaren el dolçainer Dani Miquel, l’escriptor Josep Millo, el seu biògraf, Santi Vallés, el pintor i escultor Manuel Boix -qui feu un gravat al·legòric a la seva persona i una escultura al voltant de la pilota valenciana-, el periodista Ferran Garrido, l’alcalde Robert Martínez, entre altres, i entitats com la Filharmònica de l’Alcúdia i el Misteri d’Elx.

Vikipèdia

3 Comentarios

  1. Un sentit record al nostre veí més il·lustre, pare i ferm defensor del valencianisme fins l’últim moment. El sr. Bausset ens ha deixat en aquests moments difícils per al País, amb una -ja absoluta- manca de referents consolidats i amb molta feina per fer. Se’ns ha fet tard per dir-t’ho i que ho sàpiguessis, ens hagués agradat agrair-t’ho de nou.

    PD: No és que trobe d’allò més correcte copiar i pegar un article de la Viquipèdia per a una notícia, però sí que es podria citar la font, més que res per ètica periodística.

  2. Amic Raimon, tenim per costum ficar la procedència de les notìcies quan no son de collita pròpia, només tens que fer una ullada al diari i comprovaràs la nostra ètica periodística.
    En el cas que ens ocupa no va ser altra cosa que un oblit, segurament propiciat perquè s’assabentarem de la mort de Bausset al voltant de la una de la matinada.
    De totes formes gracìes per recordar-ho i per seguir-nos.

  3. vaig poder conèixer a aquest erudit el passat 11 de setembre, al seu poble, l’Alcudia, amb motiu de la 1ª misa del seu ben estimat fill JosepMiquel Bausset, monjo de Montserrat des de sempre habia sentit parlar d’aquestes persones, a la meua bona amiga i companya d’estudis, l’alcudiana, Dolors Gascó i Peris, en ella i amb la filla de Francesc Ferrer i Pastor vaig estar, als anys 80 a Montserrat i en vaen parlar d’aquestes persones. Després pel temps els he `pogut conèixer personalment, i em vaig emportar una molt grata impressió, en trans matiren bones vibracions, es puguèrem fer fotos amb ells, pare i fill, i el seu tarannà desprendia llum, pocs dies després vaig tindre un accident que en va portar de nou a l’hospital, on acabe aquesta semana.Sento molt que aquest bon hpome haja partit i aprofite aques comentari per donar-los el meu condol a la seua familía i persones properes. espere que la fe que els mou a viure, els ajude a superar aquesta gran pèrdua, una forta abraçada i ara a pregar per ell i pels que ací es queden

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here