Un conte per a pensar: El mico Perico i la mona Ramona /Enric Ramiro

0
481

16. EL MICO PERICO I LA MONA RAMONA
enricramiro@hotmail.com
A Joan Andrés, Amali i Josep

Hi havia una vegada un país on els investigadors podien investigar i els professorat era admirat. En aquest país tan estrany i tan necessari, vivia una parella de científics, un de Polinyà de Xúquer i una de Sollana, que podien subsistir amb allò que cobraven. Feia temps que dedicaven els seus esforços a estudiar la intel·ligència humana a partir de l’evolució dels primats.

L’últim projecte era molt novedós. Pretenien analitzar la capacitat dels ximpanzés per a de resoldre un problema. Sabent que els agradaven els plàtans, en penjaren una bona rastrera molt a prop del sostre per a estudiar la seua reacció diària, però de forma que per molt que botaren, era impossible poder alcançar-los.

Passaren els dies i aquells animals no mostraven el mínim interés per la simbologia canària, malgrat les hipòtesis inicials que asseguraven que ho intentarien de totes les formes.
Com no volien donar-se per vençuts, idearen un pla que facilitaria el seu objectiu. Entraren per la nit i varen repartir per la sala unes caixes de cartró amb la idea que possiblement intentarien apilar-les a l’endemà i caurien a terra. Però al dia següent, res de res. No feren ni cas dels artilugis de cel·lulosa que els havien posat.

Això no podia quedar així, i amb un intent més de facilitar-los la feina els posaren unes peces de plàstic que ben enganxades es podia construir una escala i arribar als plàtans. I quan es despertaren els ximpanzés no feren ni cas. Continuaren la seua marxa diària sense mostrar el més mínim interés ni pels plàtans, ni per les caixes de cartró ni per les peces de plàstic.

I així estigueren dies i dies fins que es donaren per vençuts. Aleshores, de males maneres, entraren directament en la gàbia els dos científics per a retirar tots els trastos que havien posat. En eixe precís instant, Mico Perico i la Mona Ramona se’n pujaren als muscles dels dos científics, agafaren els plàtans i ho celebraren amb un gran festí davant la hipnòtica mirada d’aquells dos humans.

Conclusió… un problema aparentment complicat algunes vegades pot revelar-se molt senzill. I sobretot, cal esperar l’oportunitat apropiada i estar preparat per a l’ocasió. Cal investigar amb creativitat.

(Inspirat en d’un miniconte arribat per correu electrònic)

Enric Ramiro

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here