Llogeta de baix: L’Ateneu: Acàcia i Perla /Xavier Campillo

0
387

Arribem al tercer, de la sèrie de quatre articles dedicats als elements de simbologia francmaçònica de l’Ateneu Sueco del Socorro. La brevetat, i l’anàlisi no exhaustiu del tema per raó d’espai, ens força a la síntesi involuntària. Ens quedàvem fa una setmana al centre del timpà del frontó, a l’immens dosser de la façana, “pavelló sota el qual s’acull el tron del V.·.M.·.”. L’acàcia, ací ramell, i en altres llocs mitjançant fulles, hi és present.

L’acàcia per la maçó és l’arbust simbòlic de la immortalitat de l’ànima, pel seu “verdor renovat i persistent enmig de l’arena desèrtica”. Damunt l’oval central, hi ha la cistella o “Tronc de la viuda”, que recull els òbols i nodreix el fons financer “destinat a exercir el socors, la solidaritat i la beneficència”. L’Ateneu indica al seu títol aquest aspecte: del Socorro. Va disposar uns anys, fins i tot, de Caixa d’Estalvis per als socis.

Sobre el tronc de la viuda, hi ha el “Collar de perles”, que no són ous, com la gent creu. El “collar” significa en maçoneria el “llaç d’unió entre els iniciats al Segon Grau”, ja que “cada germà a la L.·. és com una perla unida a l’altra mitjançant el fil no visible de la fraternitat i la igualtat; i, tots junts, són com un collar de perles unides per la força central del fil”.

Deixant-nos molts altres emblemes menors, ens detindrem en els baix relleus que a dreta i esquerra, i també en la façana al carrer La Punta, se’ns apareixen. Forma cada baix relleu conjuncions d’un compàs i d’una esquadra, tot formant un triangle. Vam dir, al primer article fa dos setmanes, la significació d’aquestes eines maçòniques. El triangle, el 3, és símbol del “moviment continu i de la perfecció d’allò que s’ha acabat”.

El “mandala” o gran flor críptica, que presideix el centre de la façana ens parla de la “saviesa i honestedat dels gg.·. que treballen dintre”, i les “rosetes”, o floretes rodones a un costat i a l’altre –també al carrer La Punta estan– representen els “sants Joans patrons”, el Baptista i l’Evangelista, tot recordant-nos les dos grans festes anuals maçòniques, als solsticis d’hivern i d’estiu.

Coronant la façana, a la cornisa, tenim el “Llaç místic”: els maçons es consideren units per vincles sagrats i inviolables de caràcter fraternal. La setmana vinent, serà el darrer article dedicat a l’Ateneu suecà. Una visita, amb altra mirada.

Xavier Campillo

http://www.suheca.com/

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here