La pobressa té cara de xiquet i xiqueta /Opinió: Diego Gómez (Compromís per Alzira)

0
415

El passat dimarts amb motiu de la convocatòria de vaga estatal de l’ensenyament en contra de les retallades plantejades per la Generalitat Valenciana i pel Ministeri d’Educació, vaig fer unes declaracions a la concentració de protesta d’algunes famílies de l’escoleta infantil de Tulell davant el nostre ajuntament, declaracions que voldria contextualitzar i puntualitzar.

Sense dubtes al dir que cada vegada més són els nostres xiquets i xiquetes els que estan patint la crisi, volia unir la reivindicació de la vaga a l’informe que UNICEF–Espanya feia públic el mateix dia. Aquesta organització alerta del perillós efecte que la crisi té en els nostres fills i filles, donat que són els últims responsables de la mateixa i estan sofrint les seues conseqüències de forma més greu que altres col·lectius. L’impacte en ells pot ser menys visible, però sense dubtes són les nostres criatures les que menys capacitat tenen per enfrontar-se a la dura realitat que ens ha portat una crisi que diuen que és dels mercats, però que en realitat té conseqüències socials.

És la pròpia UNICEF la que ha posat el titular: “per primera vegada, la pobresa té cara de xiquet” i alerta que el 26% de la nostra canalla (aproximadament 2,2 milions de xiquets i xiquetes) viuen en llars que es troben per baix del llindar de la pobresa, situant-se com a col·lectiu més pobre de l’Estat espanyol. A més a més es diu, que el nombre de cases amb criatures on tots els membres adults es troben sense treball ha augmentat un 120% entre el 2007 i el 2010. La crisi és major en les unitats familiars amb menors. En aquesta linina cal dir que UNICEF adverteix i lamenta la debilitat de la protecció del sistema públic amb els menors, la qual s’ha vist incrementada per la reducció d’ajudes i serveis públics a partir de 2010.

En poques paraules les retallades en educació no sols afecten al professorat i als centres educatius. Les anomenades mesures d’ajust afecten als xiquets i xiquetes i a les famílies més vulnerables de forma immediata i comprometen el creixement i benestar de la nostra societat al mig i llarg termini. Les retallades estan hipotecant el nostre futur.

Com a informació col·lateral, cal dir que tot aquesta situació ja estava essent denunciada per Càritas a nivell de Comunitat i a nivell municipal. En els darrers mesos l’índex d’atenció i ajuda s’ha incrementat a nivells pareguts a la postguerra i amb la dada molt significativa de creixement de suport a famílies amb xiquets i xiquetes en edat escolar. La pobresa infantil té números concrets: fracàs escolar (28,4% en 2010), índex de pobresa (26,2% en 2010), consum d’alcohol (total població espanyola, 58,5% en 2008), percentatge d’exercici físic (total població, 39,4% en 2006). I sempre amb el mateix argument: els xiquets són els primers que cal protegir, però els darrers en tenir en compte.

Jo també vaig fer vaga, perquè els xiquets i les xiquetes pateixen la crisi en les seues cases quan els seus pares i mares es queden sense treball i sense cap sou. Quan ells i les seues famílies són desnonats o quan com a conseqüència dels menors ingressos familiars, s’empobreix la qualitat de la seua alimentació o quan tot aquest ambient porta un deteriorament de les relacions familiars. Faig vaga i proteste davant les autoritats i davant del nostre ajuntament, quan no poden pagar els tractaments mèdics no inclosos en el sistema públic sanitari. O quan repercuteixen en tots ells i elles, les decisions polítiques que retallen les ajudes a les seues famílies en beques escolars, de menjador o de llibres de text.

Diego Gómez (regidor de Compromís per Alzira)

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here