Hi ha pobles prop nostre que moren. L’altre dia el meu cos va passejar el darrer poble abandonat de la comarca. Davant meu estava l’antic poblat morisc de Berfull, amb l’aire ple d’avatars històrics de la Ribera. El seu recinte murallat comprèn una casa nobiliària, un menuda ermita i vint-i-tres habitatges, i el tanca un arc adovellat del segle XVI. L’entorn de Berfull és bellíssim, però tot és ruïna des que fou abandonat fa anys.
En el meu peregrinar, he vist uns quants pobles abandonats, com Berfull. Produeix fonda impressió penetrar en una escola buida, amb uns pocs i desmantellats pupitres; en esglésies meravelloses sense ànima ni sostre; en cases que conserven arnades relíquies de mobles i unes eines del camp; banderoles metàl·liques que anuncien una ja inexistent taverna mentre les mou queixosament el vent…
Pobles com Berfull, que només són ombra, pedres trencades, noms oblidats de persones i llocs, patrons no celebrats i sostres arruïnats… I tanmateix, hui, potser per aquella vella llei d’acció-reacció, existeix una atracció, sobretot per part dels urbanites, a tornar al camp, encara que només siga per unes hores o caps de setmana en el que s’ha convingut a anomenar segones residències.
Conec una jove parella –Joan i Natàlia– que se n’anaren a un poble abandonat, com ho està Berfull, on restauren un senzill casot i es dediquen a una no menys modesta agricultura i a una quasi simbòlica ramaderia. Ells diuen que viuen feliços. Lluny de la ciutat, a l’empar del silenci i dels sons naturals, del proper riuet i, sobretot, d’un aire puríssim. Volen muntar una casa rural amb fonda. Potser tinguen èxit.
De fet, molt abans de la crisi van començar a proliferar els lloguers –dies, setmanes o mesos– de cases rurals que, en general, són vells casalots restaurats i dotats d’un acceptable confort i d’una molt respectable gastronomia tradicional, popular, de cullera, sense equilibris circenses ni fantasies exòtiques culinàries. Lloc definitiu per reparar vides mig desballestades d’urgències sense sentit.
Entre unes coses i altres ja vorem si la crisi econòmica, i ètica, té algun perfil bo per a pobles abandonats, com ara Berfull, i per aquest de la recerca d’autenticitat al camp, en cases de poble, amb arbrades mai contaminades, camins de memòria, i carrers d’antics passos cap a la feina o l’amor adolescent.
Xavier Campillo
